GIRONA, TEMPORADA BAIXA

La PAH Girona-Salt: moviment horitzontal, assembleari i apartidista 

[30/09/2014] LLUÍS BOSCH MARTÍ

"La PAH és un moviment horitzontal, no violent, assembleari i apartidista que té l'objectiu d'acompanyar els ciutadans afectats per la bombolla immobiliària i ajudar-los a millorar el dret a la vivenda, després de veure l'èxit de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) i el que van fer els polítics de torn no creiem que calgui anar recordant si un grup de persones que celebren els tres anys de lluita són "oficials", potser caldria fer una ullada al "manual de desobediència civil per a recuperar vivendes buides de les entitats financeres" que està a les diferents PAH per entendre què són aquests moviments ciutadans". (Ll. Carreras S.) 

Amb motiu del 3r aniversari de la PAH Girona-Salt servidor amb l'amic Llorenç Carreras hem participat en les assemblees, manifestacions, etc. Tot destacant que a través de la xarxa dels drets socials hem anat col·laborant i participant en les activitats dels diferents moviments de caràcter més compromès i alternatius, que lluiten per la utopia d'una societat més igualitària.

En el cas de la Marta Afuera, una de les més dinàmiques dels molts activistes de la PAH Girona-Salt, en una visita al nostre taller li vam ensenyar la nostra sèrie de collages anticapitalistes, sàtires crítiques de les diferents problemàtiques i sobre les patums tan locals com nacional i internacionals. Com era d'esperar li va entusiasmar la nostra idea que els activistes de la PAH passegessin per diferents carrers de Girona els nostres plafons que ella batejà com un "escrache cultural" (els filòlegs en diuen "escarni"). Va ser una divertida coincidència que el dia que les forces vives gironines presentaven en el teatre municipal de Girona la "temporada alta" que dirigeix l'amic Salvador Sunyer acompanyat pel senyor Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat i a més dels tres batlles de la corporació metropolitana de Girona-Salt i Bescanó.

En companyia d'una vuitantena d'activistes de la PAH de tots els colors vam disposar una filera davant de les façanes de l'ajuntament gironí, en definitiva fou una gran mostra artística de més de quaranta obres que es movien en totes les direccions mentre els passavolants i els turistes no paraven de fer fotos, entre els cotxes que de tan en tant passaven arran de la segona fila de pintures exposades al terra.

Després del nostre parlament i el de la Marta, apareix Don Rodrigo Rato, endiumenjat amb xaqué, barret de copa alta i amb una maleta negra plena de documents, plànols i bitllets de 500€ intentant convèncer els membres de la PAH que deixessin els 34 hortets perquè allà hi anava un nou edifici d'un dels molts negocis de l'esmentat personatge.

L'escarni cultural va durar més de tres hores i mitja, tot i l'enrenou-diversió sota la seriosa vigilància de sis policies, una furgoneta policial i algun de paisà... no van haver d'intervenir en cap moment perquè es va desenvolupar amb un gran sentit d'humor i ironia.

Tots els mitjans de comunicació, locals i nacionals estaven presents en la roda de premsa de temporada alta, i van passar enmig dels de temporada baixa, però a l'endemà no va sortir cap notícia enlloc. Aquesta és la ciutat invisible de què parlen els ?senyors Sunyer i Nadal, invisibles els de baix, que protesten i fan un altre teatre al carrer.

El dissabte següent, com a cloenda de la silenciada festa del tercer Aniversari de la PAH Girona-Salt, anem a Salt a l'actual hort, al costat del gran edifici ocupat més de mig any pels activistes de la PAH. A pesar de les pluges del dia anterior, va fer un dia assolellat. Al migdia ens trobem amb els nostres amics de la PAH, com sempre de tots els colors, estaven preparant el dinar amb menjar de tots els seus diferents països: Gàmbia, Senegal, Marroc, Hondures, Andalusia, Argentina, Colòmbia, Catalunya... Una vegada més vam tornar a exposar per aquell indret els nostres collages entre dotzenes de nens que corrien i jugaven per allà. En Carreras i servidor, en ser persones d'edat i convidats, gent de totes les tendències ens venien a saludar, parlar i ens regalaven des de begudes, llibres, fotocòpies i bona conversa... d'antics joves i militants llibertaris, vells comunistes, rodamons, cantants, fotògrafs socials... Abans de dinar, dirigits per la Marta vam fer una nova cadena humana davant l'antiga seu amb uns càntics revolucionaris.

D'una forma informal, primer a peu dret vam anar omplint el plat amb menjars diversos i no parant de menjar i beure ens anem movent per seguir coneixent més gent, és veritat que entre els activistes de la PAH hi dominen les dones, de totes les edats i cap a les 5 ve l'acte més emotiu de la jornada, en record del company Ramon, membre fundador de la PAH, que recentment ens ha deixat per culpa del càncer... la Marta va fer un parlament molt sentit, la parella d'en Ramon va llegir una carta oberta molt emotiva i van finalitzar amb un poema escrit pel camarada Sebas Parra que no va poder assistir a l'acte per estar a Nicaragua.

Un grup musical, Afrosijam, va animar la tarda al llarg d'una hora. Com a cloenda als actes del Tercer Aniversari de la PAH, un cop més l'amic Carreras, aquest cop com l'aviador Antoine de Saint Exupéry ens va explicar els principals passats d'El Petit Príncep acompanyat d'unes dotze il·lustracions dibuixades i pintades per nosaltres dos. Actuació que va ser molt seguida i aplaudida per grans i petits com una aportació cultural dins la setmana del llibre en català. Entre aplaudiments la gent anava marxant feliç d'una jornada que havia transcorregut pacíficament i sense cap mena de problema, la tarda estava caient i veient a tota aquella gent per unes hores vam sentir, vam viure en la comunitat utòpica, fraternal, realitzant els nostres ideals per un altre món en societat més igualitària.

I com que en Carreras no es cansa mai, encara vam tenir l'humor d'agafar el cotxe, anar a Bescanó i passar una estona amb el retén dels obrers de la fàbrica Grober que fan torns i dia i nit perquè els empresaris no treguin res de valor de l'interior, tal com els han recomanat els seus advocats. Compartim un parell d'ampolles de cava, comença a tronar, i arriba la pluja... No ens mullem perquè els treballadors han instal·lat uns tendals per a una dotzena de persones, entre brindis en Carreras i jo, elegíacament, pensem en la desaparició de les petites i grans fàbriques i d'una classe obrera temorenca, desesperada i derrotada.