Nord-est Llibertari: Un grup ultra espanyolista retira i roba estelades de diversos municipis nord-orientals

divendres, 29 d’agost del 2025

Un grup ultra espanyolista retira i roba estelades de diversos municipis nord-orientals

Un grup ultra espanyolista retira i roba estelades de diversos municipis nord-orientals

Un grup de "brigadistes" unionistes reivindica les accions a través de les xarxes socials

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 29/08/2025.- Llegim al Diari de Girona que durant aquest estiu, diversos municipis de les comarques girones, com Medinyà, Maçanet de la Selva, Sant Feliu de Pallerols, la Bisbal d'Empordà, Pubol, la Pera, Albanyà, Albons i Palamós s'han vist afectats per la retirada i robatori d'estelades en espais públics. Tot i que els casos més recents s'han produït al Baix Empordà, els Mossos d'Esquadra han informat que no han rebut denúncies al respecte. En cas de presentar-ne una, el cas es sol tipificar per una falta de furt.

Aquestes accions han estat atribuïdes a l'anomenada Asociación Unión de Brigadas, un grup ultra espanyolista que fa pública la seva activitat a través de les xarxes socials, on mostren com retiren aquests símbols independentistes. A més, en els seus tuits s'autoanomenen responsables de "democratitzar" els municipis mitjançant la retirada d'estelades.

Segons el grup ultra, els catalans busquen "ocupar tots els espais amb els seus símbols" i els acusen de ser "excloents", ja que, segons ells, consideren que "no ets català si no parles català o si no ets separatista". També comparen aquesta actitud amb la dels "cucs de terra", per subratllar el seu caràcter territorialista.

A més d'aquestes accions durant el mes d'agost, des d'abril fins al juliol altres municipis gironins, com Cornellà del Terri, Lloret de Mar, Breda, Arbúcies, Vidreres, Banyoles, Riudarenes, Peralada, Santa Coloma de Farners, Viladamat, Vilabertran, Vilamacolum, Vilobí d'Onyar i Vila-sacra, també han estat objecte d'actuacions similars per part d'aquest grup.

Reincidència

No és la primera vegada que una "Unión de Brigadas" realitza aquest tipus d'accions a les comarques gironines. Durant els anys del procés van ser especialment actius, no només retirant estelades sinó també llaços grocs. En alguns casos hi va haver persones denunciades i fins i tot, enfrontaments amb veïns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...