Amb Federico Corriente, treballador precari, ha traduït entre altres a autors a Guy Debord, Irvine Welsh, Wiliam Morris,
Alèssi dell'Umbria i a grups com Négation , Théorie Comuniste, Ednotes
dissabte, 6 de setembre de 2025 a les 18 hores
Podem qualificar d'ultraesquerra tota pràctica, organització o teoria que defineix la revolució com a afirmació del proletariat i que critiqui i rebutgi simultàniament totes les mediacions de la classe en el si del mode de producció capitalista (organitzacions polítiques, sindicalisme, parlamentarisme...)
A través de les lluites de l'època del '68 i després, durant la dècada de 1970-1980, va sorgir —de manera fragmentària, a trompades i a través de crítiques successives— un nou paradigma teòric de la lluita de classes, de la revolució i del comunisme: la teoria de la comunització. Aquesta teoria va sorgir, en el curs caòtic de les lluites i la reestructuració del capital, de la crítica de nocions com a autonomia, autonegació del proletariat, rebuig del treball i revolució a títol humà.
La idea de comunització va començar a ser usada a principis dels anys setanta per alguns membres del corrent comunista radical hereva del Comunisme d'esquerra italià i del Comunisme de Consells germànic-holandès. Grups com La Vieille Taupe, Invariance, La Guerre Sociale, entre altres, van parlar de comunització per a descriure una nova manera d'entendre el comunisme i la revolució.
Federico Corriente ens posa al corrent d'aquesta ultraesquerra que defensa la revolució comunista com a emancipació del proletariat, però no és una "esquerra comunista ressuscitada", sinó l'autora d'una "gran transformació de la teoria de la revolució comunista".
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada