Públic i músics entonen El meu avi de l’acusat de proxenetisme Ortega Monasterio a les havaneres de Calella de Palafrugell

Públic i músics entonen El meu avi de l'acusat de proxenetisme Ortega Monasterio a les havaneres de Calella de Palafrugell després d'una gran xiulada i mocadorada

Les protestes havien arribat a tapar algunes de les cançons anteriors, després d'una polèmica que ha durat dies

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Calella (Palafrugell, Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 06/07/2025.- Llegim a VilaWeb que tot i la decisió de treure-la del programa, El meu avi ha acabat sonant a la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell (Baix Empordà). Quan ha arribat el moment del cant final, el públic ha fet una gran xiulada i una mocadorada per reclamar de poder sentir l'havanera d'Ortega Monasterio. Els quatre grups que hi havia a l'escenari (Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-Bo) s'han fet enrere i l'han interpretada per tancar la nit. De fet, abans no sonés El meu avi, en alguns moments els crits del públic han impedit que les altres cançons se sentissin.

Calella de Palafrugell ha tornat a convertir-se aquesta nit en epicentre del cant d'havaneres. Però més enllà de l'estampa típica (nit d'estiu, escenari a la platja del Port Bo, cremats a la sorra i barques a l'aigua) la cantada d'enguany ha estat marcada per la controvèrsia al voltant de l'havanera El meu avi, perquè després de gairebé mig segle d'incloure-la dins el cant final, aquesta vegada la cançó cèlebre no en formava part. La comissió organitzadora, de manera majoritària, va decidir de llevar-la del repertori que els grups interpreten a l'uníson quan s'acaba la cantada. Per cloure-la, es va mantenir la popular La bella Lola --famosa per la imatge dels mocadors onejant-- i es va acompanyar de dos clàssics del gènere: Mariner de terra endins, de Narcisa Oliver i Josep Bastons, i La gavina, de Frederic Sirés.

Per primera vegada en quaranta-vuit anys, El meu avi va caure del programa compartit --la resta del repertori és lliure--. Fins ara, l'havanera composta el 1968 per José Luis Ortega Monasterio, sempre havia tancat la cantada.

La comissió organitzadora i l'Ajuntament de Palafrugell havien defensat que tocava renovar i optar per compositors locals. Però de rerefons hi havia el documentari Murs de silenci, de 3Cat, que vinculava el compositor amb una xarxa d'explotació sexual, i que els seus hereus havien portat al jutjat. Les darreres setmanes hi havia crides a les xarxes socials --també per part del nét d'Ortega Monasterio-- perquè l'havanera s'interpretés de manera espontània durant la cantada. De fet, la família va criticar la decisió de treure l'havanera del cant final i ho va qualificar de "censura".

En un comunicat, l'Ajuntament de Palafrugell ha dit que el desenllaç de la cantada confirmava allò que s'havia sostingut d'ençà del primer moment, que totes les decisions s'havien pres d'acord amb els grups participants i sense imposicions. Al text, el Consistori recorda que la pressió del directe damunt l'escenari és molt elevada, i que ha estat en aquest context, quan amb un diàleg entre ells, els grups han decidit de cantar El meu avi amb el públic.

La batllessa de Palafrugell, Laura Millán, ha reiterat abans de la cantada que ella no obligaria mai ningú a no cantar El meu avi. De fet, Millán s'ha mostrat convençuda que l'havanera d'Ortega Monasterio es cantaria durant la vetllada a la platja del Port Bo i ha dit que, de fet, cantar era una forma de manifestació bonica.

Ara, Millán sí que ha lamentat que haver tret El meu avi del programa s'hagi qualificat de censura. "No era un punt de vista que ens haguéssim plantejat, i aquest debat de política, de censura, no havia estat mai sobre la taula. Ens havíem imaginat, això sí, que es parlaria que la cançó estava per sobre de l'autor", ha explicat.

La cantada d'havaneres es remunta a l'any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va fer a la taverna de Can Batlle, i va ser quan Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot van coincidir en la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el segon recull del gènere publicat a Catalunya.

L'èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l'any següent, amb una cantada més formal a la platja d'en Calau. El 1969, l'Associació d'Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la cantada d'havaneres, va decidir de traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara es fa.

Protesta organitzada per la família, que va contra el documental Murs de silenci

Segons El Triangle, Coldo Ortega Monasterio, net de Josep Lluís Ortega Monasterio, ha qualificat com "una victòria del poble català i contra les cultures exagerades de la cancel·lació" el fet que l'havanera El meu avi sonés finalment a la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell malgrat haver estat retirada del programa. La reacció del públic, amb xiulades i mocadorades, va forçar els quatre grups participants a interpretar-la per cloure l'acte, mantenint així una costum de 48 anys. En un comunicat, la família ha agraït el suport rebut i ha afirmat que la mobilització ha evitat "un atemptat cultural i contra drets fonamentals com la llibertat d'expressió i la presumpció d'innocència".

Els descendents d'Ortega Monasterio han carregat contra el documental Murs de silenci, on es vincula el compositor amb una xarxa d'explotació sexual de menors. Consideren que l'emissió va "omplir d'ombres la seva figura" sense contactar amb la família. Han anunciat una querella judicial i reclamen una indemnització d'un milió d'euros. La victòria simbòlica a Calella els dona, segons diuen, "més energia per continuar la batalla judicial".