La Costa Brava i les zones urbanes de Figueres concentren la major part de la contaminació lumínica de la Regió de Girona
El primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, presentat recentment, també mostra que la zona industrial gironina és una de les més afectades
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 29/07/2025.- Llegim a EMPORDA.INFO que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya. El resultat mostra que les àrees que més contaminació lumínica concentren a les comarques gironines són la Costa Brava i la zona industrial de Girona. Més a l'interior, destaquen les capitals de comarca com Olot, Banyoles o Figueres i alguns nuclis rurals amb forta activitat turística, com la Cerdanya. Per contra, les zones del Pirineu i Prepirineu, mantenen un cel nocturn de qualitat excel·lent, amb una contaminació lumínica molt reduïda.
El mapa ha estat elaborat a partir d'un model matemàtic que simula la propagació de la llum artificial mitjançant les característiques físiques de la llum artificial a la nit i la composició de l'atmosfera. El treball suposa un pas endavant en l'avaluació i la gestió d'aquest tipus de contaminació ambiental, la qual, té efectes perjudicials per a la biodiversitat, la qualitat del cel nocturn i el descans de les persones.
El projecte permet conèixer l'estat del medi natural nocturn de forma extensiva. Està a disposició per a professionals de la conservació de la natura, professional del disseny de les instal·lacions d'il·luminació exterior i també per a la ciutadania en general. D'aquesta forma es pot conèixer les àrees amb millors condicions de cel nocturn per preservar-les i també per gaudir de l'astronomia amateur i la visió de les estrelles, com per exemple, ajudant a la recerca dels millors indrets per a observar la popular pluja d'estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, que ocorre a mitjans del mes d'agost.
Efectes molt reals
La contaminació lumínica és l'alteració de la foscor natural del medi nocturn produïda per fonts de llum artificial i, els efectes que pot causar en el nostre entorn i el nostre dia a dia, van més enllà de la qualitat del cel nocturn que ens permet veure més o menys estrelles.
"Primer de tot, hem de saber que és una contaminació. Sembla obvi, però és una contaminació i l'hem de considerar i tractar igual que a la contaminació de l'aigua o la de l'aire", explica Enric Marco, president de Cel Fosc, l'associació contra la contaminació lumínica, que afegeix que, "és una agressió al medi ambient i a la salut humana tan perjudicial com ho puguin ser les altres, per això, hem de posar uns límits d'emissió lumínica".
L'excés de llum en entorns naturals desestabilitza l'equilibri d'un medi que, durant la seva evolució, no ha tingut mai llum a la nit. "Els animals nocturns estan més desprotegits contra la predació d'altres animals", exposa Marco, que adjunta que també hi ha animals que no poden reproduir-se perquè no es veuen, com per exemple les cuques de llum, ja que la llum artificial sobrepassa la potència de la seva. I és que els insectes són els que més afectats es veuen per aquesta contaminació, "són atrets per la llum i no es propaguen per totes les zones que s'haurien de propagar, trencant la cadena tròfica que hi ha damunt seu, perquè tots els ocells, mamífers o rèptils que s'alimenten d'aquests, van disminuint en població per la falta d'insectes", apunta Marco.
La contaminació lumínica també té afectacions importants per la salut humana. "Els humans hem evolucionat per dormir a la foscor. Quanta gent dorm ara a la foscor?", es pregunta Marco. Dormir amb un nivell de llum excessiu afecta la producció de melatonina, l'hormona que incita a dormir, convertint-se en la gran causa de la gent que pateix insomni.
L'afectació és especialment perjudicial quan es tracta de llum blanca. "Els llums blancs tenen un excés de blau", apunta Marco que explica que "el color blau és el que dicta al nostre cos si és de dia o de nit". Veient la proporció de blau que hi ha a l'atmosfera, el nostre cos sap distingir entre el dia i la nit i, per tant, si detecta llum blava de nit, considera que continua sent de dia, generant menys melatonina. "Si una gran part de la població no pot dormir, és justament perquè estan immersos en un món lumínic constant", explica Enric Marco. La sensació física que li arriba al nostre cos és la d'un crepuscle etern, "no estem complint la nostra funció biològica, que és dormir tota la nit perquè som animals diürns", recorda Marco.
"A Catalunya hi ha una llei de contaminació lumínica molt potent, els límits estan ben explicats", assegura Marco. Aquest reglament de protecció del medi nocturn prohibeix l'ús de fanals que tenen el feix de llum apuntant cap amunt i limita, entre d'altres, les hores que poden estar encesos els llums del carrer. I Enric Marco ho té clar: què poden fer els Ajuntaments? Doncs, "complir la normativa".
Els Consistoris tenen un paper clau en la lluita contra la contaminació lumínica. Renovar i actualitzar les fonts de llum que queden obsoletes, és una feina indispensable per millorar la qualitat del cel nocturn gironí. Molts ajuntaments es troben actualment en campanyes de canvi cap a un millor disseny d'il·luminació que redueixi la contaminació lumínica.
És el cas de Figueres, on un projecte impulsat pels fons europeus Next Generation, està renovant l'enllumenat del centre històric de la ciutat, "s'està fent el canvi dels fanals antigues que perdien molta llum, ja que era una llum molt difosa que també anava cap a dalt", explica Olga Reixach, cap de comunicació de l'Ajuntament de Figueres. Més enllà del projecte comú amb Next Generation, Reixach apunta que l'Ajuntament compta amb gairebé un milió d'euros en el pressupost municipal d'enguany per canviar la resta d'enllumenat de la ciutat que hagi quedat obsolet, "anem fent amb l'empresa municipal Fisersa tot el canvi dels sistemes d'enllumenat, sobretot en els carrers on estan més obsolets", apunta Reixach.
Dins de les comarques gironines, trobem un exemple d'èxit quant a la qualitat del cel nocturn. Es tracta del municipi d'Albanyà, que l'any 2017 va obtenir el reconeixement "cel fosc", que atorga una associació internacional amb seu als Estats Units, convertint-se en el primer municipi de Catalunya i Espanya en obtenir-lo. La distinció va coincidir amb la inauguració de l'Observatori Astronòmic d'Albanyà, des d'on es poden veure galàxies que estan a més de 50 anys llums de la terra i es poden fer recerca de planetes que estan fora del sistema solar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada