Greenpeace alerta que la gestió del litoral català "ignora el canvi climàtic" i posa en perill les platges
L'entitat adverteix que els grans projectes previstos i la urbanització de les costes "continuen devorant espais naturals"
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell/Palamós (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 18/07/2025.- Llegim a El Triangle que l'impacte del canvi climàtic està precipitant el "deteriorament imparable" de les costes d'arreu del Regne d'Espanya, i Catalunya no és una excepció. Segons Greenpeace, la gestió actual del litoral català "ignora el canvi climàtic i l'enfronta a la desaparició de nombroses platges". De fet, segons la nova edició de l'informe Destrucció a tota costa, les platges de l'àrea metropolitana nord de Barcelona han perdut més d'un 36% de sorra: Montgat és el municipi amb una regressió més marcada (74%), seguit de Badalona, que supera el 40%.
"Mentre els impactes climàtics ens mostren la seva cruesa en aquesta regió, la Generalitat mira cap a una altra banda, recuperant models litorals ja obsolets i portant al límit els ecosistemes costaners que ens protegeixen", resumeix Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes a Greenpeace. L'entitat assenyala que "s'han dilapidat molts ecosistemes costaners que precisament ens protegeixen", fet que ha augmentat "dramàticament" la vulnerabilitat de les costes catalanes, i lamenta que "la gestió del litoral no està avançant de forma paral·lela a aquesta realitat".
"La realitat que hem d'assumir és que el model de "sol i platja" ara és de "molt sol i poca platja" i hem "d'actuar urgentment per protegir-nos", ha manifestat Jiménez, que ha insistit en la "manca de coherència entre les polítiques d'ordenació territorial i la necessitat urgent d'augmentar la resiliència d'aquests territoris". Al respecte, l'ONG ha reiterat que "cal accelerar les mesures de mitigació i adaptació que redueixin la vulnerabilitat de la costa i de la seva població".
Segons les diverses previsions, s'estima que el 2050 el nivell del mar a Catalunya pujarà una mitjana de 0,26 metres, sent les zones amb més retrocés el Delta de l'Ebre (amb un retrocés de 52 metres), el Delta del Llobregat i la Costa Daurada (23 metres). D'altra banda, indica l'informe, totes les aigües que envolten la península Ibèrica i les illes s'estan escalfant un 67% més ràpid que la mitjana global, i el cas de la Mediterrània "és especialment greu", ja que s'escalfa a un ritme de dues a tres vegades més que la mitjana global, i es troba en onada de calor marina constant des del novembre de 2024.
L'aigua més calenta, recorda l'entitat, té conseqüències com ara "una major intensitat dels temporals, increment de la pujada del nivell del mar o l'alteració de la biodiversitat marina".
El perill dels grans projectes
Greenpeace també destaca que el 59% del litoral català està urbanitzat en els seus primers 100 metres de costa. Segons l'informe de l'ONG, "al llarg del litoral mediterrani s'està produint una reactivació urbanística que evoca els anys de la bombolla immobiliària". "Sota arguments de reactivació econòmica o solució a la crisi habitacional, reapareixen projectes residencials de gran escala, urbanitzacions turístiques i desenvolupaments a primera línia de mar, ignorant la realitat dels impactes del canvi climàtic en aquesta zona i ocupant els darrers trams del litoral que queden sense transformar en una costa saturada", subratlla.
L'entitat també "destaca negativament" diversos grans projectes "que es resisteixen a ser abandonats", com l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat i el Hard Rock de Salou. Alhora, assenyala que la Costa Brava "es troba amenaçada per noves construccions i projectes esquitxats per tota la seva extensió". "A Palafrugell (Aigua Xelida), a Palamós (Cala S'Alguer, a la Pineda d'en Gori) o a Begur (urbanització Jardins de Sa Riera Living)", lamenta Greenpeace, els projectes urbanístics "continuen devorant espais naturals".
Solucions per a la costa
L'ONG assegura que "amb una reducció moderada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges d'arreu del món". Per tal de combatre el deteriorament del litoral, l'entitat proposa "protegir la biodiversitat" i reemplaçar els combustibles fòssils i l'urani per energies renovables; "protegir, restaurar i renaturalitzar la costa" deixant de banda "les mesures costoses que només són pedaços temporals, com la regeneració artificial de platges o el manteniment d'infraestructures obsoletes"; i "reduir l'exposició al risc" evitant reconstruir i habitar zones greument afectades per inundacions o temporals marítims, paral·litzant els projectes en zones amb risc d'inundació i prohibint la qualificació com a urbanitzable dels terrenys considerats perillosos.
D'altra banda, Greenpeace insta les administracions a establir i implementar estratègies a nivell estatal i autonòmic que comptin amb el finançament adequat, a fomentar la participació ciutadana i a "posar fre a la turistificació comptant amb la participació comunitària".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada