Front comú de diversos municipis gironins contra un nou parc fotovoltaic projectat a tocar de l'Alt Empordà

Front comú de diversos municipis gironins contra un nou parc fotovoltaic projectat a tocar de l'Alt Empordà

Els alcaldes de Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter i Vilademuls, entre altres poblacions afectades, s'han reunit aquesta tarda per començar a plantejar les al·legacions

La infraestructura total ocuparà més de 900.000 m² i suposarà una inversió de 22 milions d'euros.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Jordi Desvalls/Cervià de Ter/  Vilademuls/ Cornellà del Terri (Gironès, comtat de Girona) 05/06/2025.- Segons EMPORDA.INFO, dimarts s'ha complert una setmana des que el Ministeri d'Indústria del Govern espanyol va fer arribar a diferents Ajuntaments de les comarques gironines el projecte de la planta fotovoltaica PSFV Julia, que construirà l'empresa madrilenya Atenea Capital Investments SL amb un pressupost de 22.290.623,01 euros.

Es tracta d'una infraestructura formada per 75.684 mòduls amb una potència pic de 56 MWp. Aquests ocuparan una superfície de 931.605,51 m², repartits en quatre zones, cadascuna corresponent a un municipi diferent: Sant Jordi Desvalls, Vilademuls, Cervià de Ter i Cornellà del Terri. Així doncs, totes són poblacions properes a l'Alt Empordà.

A més a més, la planta es connectarà mitjançant una línia de mitja tensió aèria a la subestació elèctrica de Juià, element que també afectarà altres poblacions: Bordils, Sant Martí Vell, la Cellera de Ter i Viladasens.

Per tot plegat, els alcaldes dels diferents territoris afectats s'han reunit per plantejar quines actuacions executar a partir de l'anunci del projecte. Tot i els diferents nivells d'abast que la planta tindrà a les poblacions, el quòrum general ha estat clar: s'oposen a la seva instal·lació i, per això, ja han començat a plantejar les primeres al·legacions.

"Els Ajuntaments anirem tots a una", rebla l'alcaldessa de Sant Jordi Desvalls, Marina Brusi, qui indica que en el cas del seu municipi la planta "es vol col·locar en una ubicació que el POUM té marcada com una zona de construcció de boscos". Concretament, es tracta del Bosc d'en Roure.

Brusi també explica que el Ministeri els ha donat 30 dies hàbils per presentar les al·legacions, però que, gràcies a l'assessorament jurídic que han rebut per ara, saben que poden demanar 15 dies més.

Un altre dels punts en comú que han trobat els municipis és el desacord amb la manera en què els han comunicat el projecte. "Com sempre, ningú compte amb els pobles. S'aprofiten que tenim pocs recursos", es queixa l'alcalde de Vilademuls, Àlex Terés. "S'hauria de tenir una visió del món local, no pot ser que vingui una empresa privada i projecti aquestes estructures sense tenir en compte la gent que viu als municipis".

Per la seva banda, el batlle de Cervià de Ter, Guillem Surroca, considera que "ara ens toca oposar-nos el màxim possible perquè l'empresa segui i parli amb nosaltres": "Anirem per la via judicial si fa falta". Surroca també recorda que "aquest projecte no és nou, fa cinc anys que es remou però ha canviat de nom": "Abans connectava amb la subestació de Medinyà i ocupava part de Foixà".

Manca de planificació

La reunió també ha comptat amb la presència de la tècnica de defensa del territori de l'Associació de Naturalistes de Girona, Júlia Gené, qui explica que en aquestes situacions "estudiem els projectes presentats per a introduir millores en l'àmbit ambiental". Així, la tècnica indica que, si bé la proposta del Ministeri té en compte el Catàleg d'Espècies Amenaçades de Catalunya, han revisat una versió "desactualitzada" del document. D'altra banda, part de la planta ocupa "zones agrícoles", de tal manera que l'empresa hauria de "realitzar un informe d'afectacions agràries".

L'alcalde de Cervià de Ter, Guillem Surroca, indica que aquestes són algunes de les al·legacions comunes que faran els municipis, a banda de les que presentaran per separat "segons les característiques del POUM de cada població".

Paral·lelament, Gené també proposa que la línia de mitja tensió que ha de connectar amb la subestació elèctrica de Juià sigui "subterrània" per evitar l'impacte visual: "Els moviments de terra es podrien fer en camins ja estiguin fets en els municipis".

"Els projectes com aquests aniran a l'alça amb el temps i això generarà un impacte, que pot ser menor amb una planificació", rebla la tècnica, qui recorda que la Generalitat té pendent la redacció d'aquesta documentació, peça clau per a regular el terreny que es podrà destinar a plantes fotovoltaiques, entre altres infraestructures.

En aquest sentit, l'alcalde de Cervià de Ter, Guillem Surroca, remarca que "nosaltres no estem en contra de les energies renovables, però sense planificació les empreses poden fer el que vulguin".