Llambordes de la memòria a Olot, Santa Pau i Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols col·loca 10 llambordes Stolperstein per recordar els deportats als camps nazis
L'acte ha inclòs una caminada pels domicilis de les víctimes i amb la presentació d'un llibre de memòria històrica que ho documenta
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) 12/05/2025.- Segons Ràdio Capital, Sant Feliu de Guíxols ha instal·lat 10 llambordes Stolperstein en record a deu veïns del municipi que van ser deportats a camps de concentració nazis. L'acte s'ha celebrat aquest dissabte 10 de maig i ha inclòs una ruta ciutadana pels llocs on residien aquestes persones.
Set dels homenatjats van morir als camps i tres van poder tornar després de l'alliberament. Durant el recorregut, familiars i persones properes a les víctimes han col·locat roses blanques sobre les plaques, ja instal·lades en nou dels punts. La desena llamborda s'ha col·locat en directe davant del públic assistent, les autoritats locals i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.
Tant el conseller com l'alcalde de Sant Feliu han defensat la necessitat de preservar la democràcia. Espadaler ha alertat de la presència actual d'idees que promouen missatges d'odi i actituds que poden posar en risc el sistema democràtic. Ha recordat que la democràcia és fruit de l'esforç i del patiment de moltes persones, com les que s'han volgut recordar en aquest homenatge.
La jornada de memòria s'ha completat amb la presentació del llibre Els guixolencs deportats als camps nazis, escrit per Pilar Francès amb la col·laboració d'Àngel Jiménez, Josep Murlà, Jordi Gaitx, Marc Auladell i Sílvia Alemany. L'acte s'ha fet a la sala Abat Panyelles del Monestir.
Les Stolperstein són un projecte de l'artista alemany Gunter Demnig, iniciat a Berlín l'any 1996. El nom significa "pedres que fan ensopegar" i pretenen mantenir viva la memòria de les víctimes del nazisme als carrers on van viure.
Les llambordes de Sant Feliu de Guíxols recorden Emili Puigmulé, Josep Ribas, Josep Jordà, Josep Coll, Basilio Polo, Francesc Sabater, Lluís Murgat, Ricard Ruscalleda, Antoni Moret i Francesc Parramón.
L'Ajuntament de Sant Feliu convida la ciutadania a recórrer els deu punts amb llambordes que recorden els deportats guixolencs als camps nazis
Segons l'Ajuntament, l'acte s'ha fet el dissabte 10 de maig a partir de les nou del matí, amb un circuit que va recórrer els punts on les llambordes ja estaven col·locades, començant des del carrer Dr. Presas 15. A les 11 es posà conjuntament la darrera de les llambordes al carrer Nou del Garrofer 57, que es va col·locar de forma pública.
Els darrers dies s'han estat col·locant les pedres de memòria Stolpersteine, d'homenatge als deportats guixolencs als camps nazis, per poder fer-ne la presentació oficial el proper 10 de maig. Com se sap, Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l'artista alemany que va crear el projecte Stolperstein -significa 'pedra que fa ensopegar'-. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín el maig de 1996 i estaven dedicades a persones del poble jueu víctimes del nazisme.
El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és qui té cura de la col.locació d'aquestes pedres de memòria, en record de persones deportades, víctimes del nacionalsocialisme. Les peces es col·loquen, sempre que sigui possible, davant la darrera residència on la víctima va viure abans de ser deportada. Són blocs de ciment, d'aproximadament 10 x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades més rellevants de la víctima. Hi ha més de 82.000 llambordes a tot el món.
Es tracta del projecte de memòria descentralitzat més vast d'Europa. Les llambordes disperses permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.
Les 10 llambordes corresponen a les víctimes següents de Sant Feliu de Guíxols, amb les corresponents localitzacions.
9.00 h. Lloc: Carrer Dr. Presas, 15 (on s'ubica la pedra de memòria Stolperstein en memòria d'Emili Puigmulé Magrià).
9.05 h.- Castell d'Aro, 34 (dedicada a Josep Ribas Juncà)
Es passà pel parc Central, carrer Miquel Surís i carrer Iris.
9.15 h.- Carretera de Girona, 152 (dedicada a Josep Jordà Perich)
9.25 h.- Carretera de Girona, 124 (dedicada a Josep Coll Sarbosa)
Es passa pel carrer Santa Llúcia.
9.35 h.- Plaça Pepe Rubianes ( dedicada a Basilio Polo Pulgar)
Es passa pel carrer Santa Llúcia.
9.40 h.- Carrer Gorgoll, 10 (dedicada a Francesc Sabater Roquer)
Es passa pel carrer Sant Domènec
9.50 h. Carrer Sant Domènec, 49 (dedicada a Lluís Murgat Clos)
Es passa pel carrer Major i carrer Clavé.
10.00 h.- Carrer Sant Pere, 25 (dedicada a Ricard Ruscalleda Lloveras)
Es passà pel carrer Estret
10.10 h.- Carrer Estret, 22 (dedicada a Antoni Moret Barti)
Es desplarem cap als safareig del Puig fins a inici d'acte institucional, amb la desena de les pedres, al carrer Nou dels Garrofers, 57, dedicada a Francesc Parramón Ponjuan
Per poder ser instal·lades ha calgut una recerca aprofundida, treball que ha anat a càrrec de l'escriptora i investigadora Pilar Francès.
Llambordes de la memòria a Olot, Santa Pau i Sant Feliu de Guíxols
Llegim al diari El Punt Avui que Francesc Parramon Ponjuan va néixer el 1912 a Sant Feliu de Guíxols. Exiliat, va ser deportat el 1941 a Mauthausen (Alta Àustria) i va ser assassinat a Gusen el 30 de novembre del 1941. Aquesta és la inscripció de la llamborda daurada indicant el lloc on va viure de Sant Feliu de Guíxols que des de dissabte el recorda i l'homenatja junt amb nou guixolencs deportats més.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler va presidir dissabte els actes institucionals de col·locació de dinou llambordes de la memòria (Stolpersteine) a les comarques gironines: Deu a Sant Feliu de Guíxols, tres a Santa Pau i sis a Olot, en homenatge als veïns d'aquestes localitats deportats als camps de concentració nazis.
El conseller va remarcar que "dignificar les víctimes posant el seu nom en l'espai públic és una manera de restituir la identitat que els hi va ser arrabassada de manera ignominiosa". I va matisar que "la memòria democràtica té el rigor de la memòria històrica, però a més, té un sentit i un valor afegit que és el de llegar a les generacions futures la importància de no perdre aquesta memòria per no repetir els errors". En aquest sentit, Espadaler també va recordar que la memòria democràtica "es sustenta sobre tres pilars: veritat, justícia i reparació, que estan al servei d'una qüestió molt important: el mai més".
Cada llamborda és única i es fabrica artesanalment, a mà, un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l'extermini industrialitzat del nazisme. La seva elaboració manual és un gest de dignitat i reconeixement humà, que contrasta radicalment amb l'extermini sistemàtic i despersonalitzat que van patir les víctimes del nazisme. Actualment, se n'han instal·lat més de mig miler en diferents municipis catalans.
Catalunya, pionera
Amb les llambordes col·locades en la jornada de dissabte, Catalunya en suma un total de 619, consolidant-se com un dels territoris de l'Estat amb més presència d'aquestes pedres de memòria. En paraules del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, present als actes : "recordem que darrere de cada nom hi ha una història i un deure col·lectiu: preservar la memòria democràtica. Reivindiquem l'espai públic com a espai de reconeixement, i també de memòria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada