Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
Manifestació a Girona per la llengua
L'organització insta les administracions a moure fitxa en l'inici d'una onada de mobilitzacions
La plataforma Sant Jordi per la Llengua ho ha impulsat sota el lema Per un futur en català, recuperem la Barcelona i la Girona populars
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 24/04/2025.- Llegim al Diari de Girona que unes 500 persones es van van manifestar ahir 23 d'abril pel centre de la ciutat de Girona en defensa de la llengua catalana, responent a la crida de la Taula per la Independència en el marc de la protesta que també hi va haver de manera simultània a Barcelona. La marxa, que va enllaçar la plaça de la Independència amb la de Catalunya, estava presidida per la pancarta Per un futur en català: recuperem la Girona popular. El portaveu de l'organització, Pep Vila, va subratllar que van aprofitar la Diada de Sant Jordi per fer palès el retrocés de la llengua i instar les administracions a moure fitxa. "Girona ja no és l'excepció", ha assegurat. Vila també ha avançat que la d'avui és l'inici "d'una onada" de mobilitzacions que faran associacions i entitats per reivindicar el català.
La manifestació en defensa de la llengua va arrencar des d'un dels laterals de la plaça de la Independència. Des d'aquí va enfilar per Jaume I, va trencar al carrer del Nord fins arribar al carrer Hortes, va entroncat per Santa Clara i va arribar fins a la plaça Catalunya, el punt neuràlgic d'aquest Sant Jordi.
Inicialment, segons la Policia Municipal, la protesta va congregar unes 200 persones. Però al llarg del recorregut s'hi van anat afegint fins a sumar el mig miler. Aplegades darrere la pancarta, les i els manifestants van corejar consignes com "Defensar la llengua és defensar la terra", "Ahir, avui i demà l'escola en català", "A Catalunya, en català!", "Ni França ni Espanya, Països Catalans!" o "El català és llengua d'acollida".
La manifestació va aplegar partits polítics (Junts, ERC, la CUP, Guanyem Girona), sindicats (la Intersindical, IAC, Ustec-STES), associacions independentistes, casals populars i entitats com l'ANC, Òmnium Cultural o el Consell Local per la República. El portaveu de l'organització, Pep Vila, va posar en relleu que la defensa del català passava "per la mobilització popular" però també perquè les administracions s'impliquin a l'hora de fer complir les lleis, "perquè si no el risc de desaparició de la llengua cada cop és més gran".
Vila va admetre que hi ha territoris al país on "la urgència lingüística és molt més dramàtica", però que a les comarques gironines "no s'hi val cap mena de cofoisme". "Girona ja no és l'excepció, que ningú es pensi que estem en un oasi", va dir el portaveu de la Taula per la Independència, denunciant que a la ciutat "fa anys que hi ha centres educatius que incompleixen amb la immersió lingüística, o que hi ha més d'un centenar de comerços que no retolen en català, i no passa absolutament res".
Pep Vila també va avançar que la protesta d'aquest dimecres, que s'ha fet coincidir amb la Diada de Sant Jordi, és l'avantsala d'una "onada de mobilitzacions" en defensa del català. "Totes les entitats, des d'ateneus i aquelles més grans com Òmnium, l'ANC o la Plataforma per la Llengua, ens estem activant per guanyar força i anar colze a colze per revertir la situació complicada en què es troba la llengua", va subratllar el portaveu.
"Retrocés sense precedents"
A Girona, la manifestació es va acabar amb la lectura a tres veus del manifest conjunt en defensa de la llengua. El text va sumar una cinquantena d'adhesions d'entitats, partits i associacions.
El manifest recorda que ara fa 42 anys, durant la Diada de Sant Jordi del 1982, diversos policies espanyols van entrar a la Rambla per arrancar-hi una pancarta, van desmuntar una parada llançant els llibres a terra i van detenir el militant independentista Joan Daunis. I que tres anys més tard, aquest cop a Barcelona, els policies van irrompre a la Rambla per reprimir una manifestació en defensa del català.
Des de l'organització de la manifestació subratllen que ara, quatre dècades després, "la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se" i que el català viu "un retrocés històric sense precedents". "Viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l'ensenyament el cinema o la justícia, mentre que la llengua ha esdevingut un motiu de discriminació en molts àmbits", recull el manifest.
L'escrit critica que Barcelona s'ha convertit "en una ciutat de postal" i una "poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua". I que aquesta "desnacionalització" de la ciutat és també "el símbol d'un procés que s'estén a les comarques de Girona i arreu dels Països Catalans".
El manifest critica que aquesta situació s'ha vist "agreujada per la manca de polítiques fermes des de les administracions". Per això, l'escrit exigeix "mesures valentes per promoure el català, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a cobrir la demanda formativa".
"Davant la situació d'emergències lingüística que vivim, reivindiquem una Diada de Sant Jordi per recuperar l'esperit de lluita en defensa de la llengua", subratlla el manifest. I conclou: "Defensar la llengua és defensar la nostra manera de ser, de resistir i de teixir comunitat".
A Girona, entre d'altres, la manifestació convocada per la Taula per la Independència ha comptat amb les adhesions de Guanyem Girona, Junts, ERC, la CUP, Òmnium Gironès, la Intersindical, la IAC, els Consells Locals de la República, l'ANC, la Joventut Nacionalista de Catalunya, la Fundació Llibreria Les Voltes, el Casal Independentista El Forn, l'ADAC, l'Ateneu 24 de Juny, els CDR de Girona i Salt o l'Ateneu Popular Salvadora Catà.
Renaix la diada combativa per la llengua
Llegim a Llibertat.Cat una crònica de Sant Jordi. Explica que milers de persones s'han manifestat la tarda pels carrers cèntrics de Barcelona per recuperar la Diada combatiu d'anys enrere com la de 1978 -ple debat de l'Estatut- , 1981 -mantenint en la memòria el 23-F o el manifest dels 2.300- o simplement la de 1985 -brutalment reprimida per les forces policials espanyoles com les anteriors esmentades-. La mobilització convocada per la plataforma Sant Jordi per la Llengua, tenint en compte la situació d'emergència lingüística pel que fa al català i exigir a les administracions polítiques valentes per revertir la situació. En aquesta línia s'ha criticat que l'Ajuntament de Barcelona hagi fet el pregó de la diada "en castellà" i que el Govern de la Generalitat ha fet els actes principals de la Diada "a Madrid". Tal com han remarcat els portaveus de la Plataforma, Adrià Font i la Núria Alcaraz.
La marxa ha aplegat més de quinze mil manifestants i ha comptat amb el suport de més de dues-centes entitats entre les quals hi ha Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana, el Sindicat de Llogateres, CIEMEN, el Centre Irídia, la Crida LGTBI, Intersindical, CGT Ensenyament, USTEC, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i la Comunitat Palestina.
A l'explanada del Born, s'ha fet un acte polític conduit per la periodista Laura Aznar i l'artista Jèssica Pulla, premi Martí Gasull, Màrius Serra, ha parlat del present, passat i futur de la lluita per la llengua i ha recordat que l'any 1985 la policia espanyola va conjugar el "verb atonyinar" en una manifestació com aquesta. "Ara conjuguen el verb engalipar-nos, i per això som aquí". "En català hem de jugar a l'atac", ha dit, i no en la defensa.
Serra ha concretat que "Anar a l'atac vol dir prendre la iniciativa, i fer-ho amb naturalitat i fermesa", ha dit, i ha reivindicat que "el català sempre suma, i per això ha estat un passaport a la catalanitat i sempre ha estat llengua d'acollida".
L'acte també ha comptat amb la intervenció de Naoufal Amrani Ouazzani Semmari, militant del Sindicat de Llogateres i Llogaters, de la humorista catalana Oye Sherman i el grup Svetlan. L'acte ha finalitzat amb una festa amb l'actuació de Jèssica Pulla i el concert del duet barceloní, que ha presentat el seu darrer EP, Sarnalona.
També hi han hagut actes reivindicatius en altres ciutats, com a Girona, on un miler de persones s'han manifestat pels carrers.
En aquesta ocasió, la manifestació ha estat convocada per la Taula per la Independència i ha comptat amb les adhesions de Guanyem Girona, Junts, ERC, la CUP, Òmnium Gironès, la Intersindical, la IAC, els Consells Locals de la República, l'ANC, la Joventut Nacionalista de Catalunya, la Fundació Llibreria Les Voltes, el Casal Independentista El Forn, l'ADAC, l'Ateneu 24 de Juny, els CDR de Girona i Salt o l'Ateneu Popular Salvadora Catà.
També cal remarcar, que la Diada amb caràcter més festiu, sense deixar enrere la seva projecció lingüística pel que fa a la llengua catalana s'ha celebrat arreu dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada