Nord-est Llibertari: Demà dimecres a Farners el llegat invisible del Patronato de Protección a la Mujer. Projecció del curtmetratge documental a les 19:30h

dimarts, 25 de març del 2025

Demà dimecres a Farners el llegat invisible del Patronato de Protección a la Mujer. Projecció del curtmetratge documental a les 19:30h

Demà dimecres a Farners el llegat invisible del Patronato de Protección a la Mujer. Projecció del curtmetratge documental a les 19:30h

Conceptes claus del llegat del Patronato de Protección a la Mujer són els vincles de l'Estat amb l'Església Catòlica, la moral nacional catòlica del franquisme o la psicopatologització de les dones dissidents

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Farners (les Guilleries, la Selva) 25/03/2025.- Demà dimecres 26 de març, a les 19:30h, a la Biblioteca Joan Vinyoli de Farners de la Selva Les Ortigues i La Bulla organitzen la projecció del curtmetratge documental sobre el EL LLEGAT INVISIBLE DEL PATRONATO DE PROTECCIÓN A LA MUJER: Dones represaliades i franquisme.

Marina Freixa Roca (filla de Mariona Roca Tort), Sofia Esteve i Isa Luengo, són guionistes, directores i muntadores de cinema de ficció i documental. Profundament interessades en la memòria històrica de les dones a l'estat espanyol; han ideat, dirigit i muntat conjuntament el curtmetratge documental Els buits (2024). En aquesta sessió es mirarà de posar llum, relat i imatges a l'herència oblidada del Patronato de Protección a la Mujer, una institució que s'encarregà de tutelar i internar dones joves durant el franquisme. Aquesta institució, depenent del Ministerio de Justicia i vinculada a centres regits per ordres religioses, presenta vincles estrets amb els règims carcelaris franquistes així com amb episodis més coneguts com van ser el robatoris de nadons i la repressió a dones treballadores sexuals i dissidents de gènere durant la dictadura. Alguns conceptes claus del llegat del Patronato de Protección a la Mujer són els vincles de l'Estat amb l'Església Catòlica, la moral nacional catòlica del règim o la psicopatologització de les dones dissidents. Arrel d'investigacions en profunditat sobre què va ser el Patronato i quines característiques tenien les seves funcions i protagonistes, les tres directores han elaborat un curtmetratge documental basat en el testimoni de Mariona Roca, víctima del Patronato de Protección a la Mujer des de 1969 a 1971.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...