L'acord es tancà en una oficina del carrer Choron de París, que es convertiria en la seu de l'organisme i havia estat cedida per un grup financer internacional. El grup havia ofert a Macià el finançament i armament necessaris per a un exèrcit de milers d'homes, i a canvi, s'enriquirien invertint als mercats internacionals coneixent la data en que l'economia espanyola es desplomaria, i els nous governs catalans i basc els havien de retornar el capital invertit.
S'obria una finestra d'oportunitat tan destacada que, juntament amb el plantejaments socials que els independentistes garantien per aquelles futures repúbliques, van convèncer a la CNT, històricament accidentalista respecte a la qüestió nacional, acceptés sumar-se a un alçament independentista.
El desenvolupament dels preparatius:
Durant mig any se'n van estar organitzant els preparatius, i a les reunions, a més dels dirigents ja mencionats, també hi van participar Manuel Carrasco i Formiguera, Ventura Gassol i Miquel Baltà, per Estat Català, i Joan Garcia Oliver, Rafael Vidiella i Ramon Jové, per la CNT.
El cop tenia com a objectiu aconseguir la independència de Catalunya i el País Basc i establir-hi repúbliques independents socialment avançades. A Catalunya, el pla consistia en que els alçats creuarien armats la frontera, i un cop a l'Empordà, un vaixell noliejat pels patrocinadors els desembarcaria els vehicles i l'armament pesat. Al País Basc, un grup aniria a França simulant un pelegrinatge a Lourdes, i des d'allà retornarien armats, alhora que un vaixell desembarcaria armament al port de Bilbao.
La fi del Comitè d'Acció de la Lliure Aliança:
Després de mig any de negociacions, els finançadors van retirar el seu oferiment, motiu pel qual al juliol el Comitè Nacional de la CNT donà per exhaurides les possibilitats del Comitè d'Acció de la Lliure Aliança. Malgrat que Joan Garcia Oliver i d'altres anarquistes exiliats van seguir apostant-hi, la direcció del sindicat mantingué la seva decisió, i seguí sent l'aliat preferent d'Estat Català, però exigint-li un alçament d'àmbit estatal amb nous aliats.
En aquesta línia, van formar amb el PCE el Comitè Revolucionari de París, a través del qual esperaven rebre finançament de la Internacional, i a finals de 1925 Macià i Ventura Gassol van viatjar a Moscou i es van reunir amb el dirigent soviètic Bukharin, Andreu Nin i el secretari general del PCE José Bullejos.
L'època actual ha vist convertir-se a les ciutats en megalòpolis interconnectades per fluxos supraestatals de mercaderies i capitals, serveis i tecnologia. Aquest llibre explora com els processos neoliberals d'expansió urbana i de mercantilització de l'espai han creat una geografia desigual, sotmesa al capital financer i l'acumulació flexible de rendes. A través de l'estudi de diferents regions i Estats, i molt particularment del cas paradigmàtic de Catalunya i Barcelona, l'autor mostra com aquests processos han transformat els espais urbans en "màquines que desposseeixen", on les polítiques públiques i les estructures socioeconòmiques s'han alineat per a reforçar la segregació i la concentració del poder. Una anàlisi que no desatén l'evolució de models urbans com la "ciutat multicultural", la "smart city" o la "ciutat sostenible", revelant les seves limitacions i impostures davant un context econòmic que ha precaritzat la vida urbana. Tracta així de desentranyar els mecanismes de gentrificació, segregació i reconfiguració dels territoris urbans, atesos els impactes del capital multinacional, del capital autòcton i de l'Estat com a actors subsidiaris del capitalisme financeritzat, així com de la seva contrapart el conflicte social.
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada