Catorze queixes als centres de salut de les comarques gironines per falta d'atenció en català

Catorze queixes als centres de salut de les comarques gironines per falta d'atenció en català

L'Hospital Josep Trueta en va rebre cinc, l'EAP Santa Clara de Girona dues i altres centres com l'Hospital de Figueres o el Santa Caterina de Salt, una

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Salt (Gironès, comtat de Girona) 23/02/2025.- Llegim al Diari de Girona que el Departament de Salut de la Generalitat va comptabilitzar, durant l'any 2023, un total de catorze queixes presentades contra centres de salut públics de les comarques gironines relacionades amb la manca d'atenció en català. Al conjunt del Principat de Catalunya, aquell any es van interposar fins a 202 queixes per aquest motiu, de manera que la part proporcional de les comarques gironines és molt petita: només van representar un 7% del total. L'Hospital Josep Trueta, com a principal centre de la demarcació, va rebre el major nombre de queixes (cinc), una xifra similar a la d'altres hospitals de referència com com el Dos de Maig (6) o el de la Santa Creu i Sant Pau (5), ambdós a Barcelona. De tota manera, els centres que més queixes van rebre van ser els de la Vall d'Hebron i el Clínic de Barcelona, ambdós amb onze.

A les comarques gironines, a banda del Trueta, també van haver-hi dues queixes a l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Santa Clara de Girona, mentre que els EAP de Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar en van rebre una cadascun. També en van rebre una l'Hospital de Figueres, el Santa Caterina de Salt, el Consorci Assistencial del Baix Empordà i el Punt d'Atenció Continuada Alt Empordà-Garrotxa Est. D'altra banda, hi ha algunes queixes a serveis generals, com el Banc de Sang i Teixits, el Servei Català de la Salut o el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que no s'imputen a cap província en concret.

Dues-centes queixes

A més, segons indica la consellera de Salut, Olga Pané, durant el 2024 s'haurien interposat, almenys, 206 reclamacions a tot el Principat de Catalunya relacionades amb el dret d'opció lingüística. Per tant, es tractaria d'una xifra molt similar a la de 2023. Tot i això, Pané adverteix que les dades encara no es poden considerar definitives i que no es tenen segregades per centres de salut, de manera que no es pot saber quantes corresponen a les comarques gironines.

Segons indica la consellera en la seva resposta, quan el Departament de Salut té coneixement d'una d'aquestes queixes, fa un seguiment de les actuacions iniciades al centre sanitari on s'ha produït i, si s'escau, activa els circuits d'inspecció sanitària per aclarir si aquell fet en concret ha pogut afectar la prestació de l'assistència sanitària. En aquest sentit, Pané subratlla que poder utilitzar la llengua que esculli el pacient té «un alt valor més enllà del compliment del marc normatiu lingüístic», ja que afavoreix una millor comunicació i comprensió durant l'acte mèdic, essent especialment rellevant en el cas de l'atenció pediàtrica i de col·lectius com els de la gent gran, en situacions de vulnerabilitat derivades de malalties cròniques o mentals, i en persones ingressades en centres d'atenció intermèdia o que es troben en situació de final de vida.

Per tal de garantir l'atenció en català, el Departament de Salut explica que ha reforçat la seva estructura interna per vetllar pel compliment de les clàusules lingüístiques i el pla de gestió lingüística de cada centre. A més, amb el doble objectiu de combatre els casos de discriminació i de garantir el drets dels pacients a ser atesos en català, expliquen que s'ha creat un grup de treball multidisciplinari per millorar els circuits de recollida, gestió, seguiment, resolució i resposta de les queixes lingüístiques.

D'altra banda, Salut recorda que al llarg dels últims temps s'han dut a terme diverses iniciatives per garantir l'atenció en català als centres sanitaris. Per exemple, el passat mes d'agost, el Departament de Salut va publicar el Pla per garantir el coneixement i l'ús del català sistema sanitari públic, amb 33 mesures distribuïdes en quatre eixos d'actuació per implementar en el període 2024-2026. Entre les actuacions que ja s'han posat en marxa hi ha Prescriu-te el català, que ha de permetre que els professionals sanitaris puguin assolir el nivell de català necessari per comunicar-se amb els pacients.