Nord-est Llibertari: L’Ajuntament de Borrassà aprova la retirada del monòlit franquista del camí de la Font Giró

dijous, 30 de gener del 2025

L’Ajuntament de Borrassà aprova la retirada del monòlit franquista del camí de la Font Giró

L'Ajuntament de Borrassà aprova la retirada del monòlit franquista del camí de la Font Giró

La moció a la qual es va donar llum verda es fonamenta en la llei de la Memòria Democràtica, la qual diu que les administracions públiques "prendran les mesures oportunes" per a la retirada de símbols "de la repressió de la Dictadura"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Borrassà (Alt Empordà, comtat de Besalú) 30/01/2025.- Llegim al Diari de Girona que el ple del 21 de gener de l'Ajuntament de Borrassà va debatre i aprovar, per unanimitat de tots els regidors del consistori (de Fem Borrassà i Junts per Borrassà) la retirada del monòlit franquista que es troba al camí de la Font Giró del municipi, catalogat com a número 3983 del Banc de la Memòria Democràtica. Aquesta moció es fonamenta en la llei de la Memòria Democràtica, la qual diu que "les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de l'aixecament militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".

Segons consta al Banc de la Memòria Democràtica, el monòlit franquista de Borrassà és de pedra i de base rectangular, clavat horitzontalment al terra. Conté una inscripció gravada. A la cara, a més, hi ha gravat l'emblema franquista dels "Caballeros de España".

Així mateix, expliquen que "el símbol està dedicat a Josep Ferrerós Güibas (42 anys, capador, militant de la CEDA i regidor a l'Ajuntament de Borrassà) i a Jaume Campdelacreu Sala (54 anys, agricultor i militant de la CEDA), que van ser afusellats a Borrassà el 3 de novembre de 1936". En la Causa General del franquisme, afegeixen, "es va acusar de les dues execucions Ernest Soley Sagué, que morí poc després durant la Guerra Civil". Les execucions "es van produir en el context de violència social generalitzada que es va estendre el 1936 arran del buit de poder institucional causat pel cop d'estat militar i l'esclat de la Guerra Civil", conclouen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...