Nord-est Llibertari: Concentració demà dijous a Girona: ara i sempre passat a la sanitat pública

dimecres, 15 de gener del 2025

Concentració demà dijous a Girona: ara i sempre passat a la sanitat pública

Concentració demà dijous a Girona: ara i sempre passat a la sanitat pública

A les 17:00 hores, a la porta d'accés de MUFACE a Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 15/01/2025.- Des de la secció d'ensenyament de CGT Girona es fa una crida a demanar, novament, el suport de cara a la concentració que es realitzarà demà dijous, 16 de gener, a les 17:00 hores, a la porta d'accés de MUFACE a Girona (Gran Via de Jaume I, 47), per tal de manifestar el posicionament del sindicat vers aquest model sanitari diferenciat i exigir a l'administració una aposta decidida per la sanitat pública.

Des de la CGT Ensenyament demanem:

1) La no obligatorietat de ser a MUFACE i l'exempció del seu finançament, que actualment té lloc a través de la retenció obligada d'una part de la nòmina de les treballadores públiques que formen part del cos de funcionaris civils de l'Estat.

2) Que l'Estat es comprometi a millorar el finançament de la sanitat pública en lloc de proveir de potencials clients la sanitat privada a través de MUFACE.

3) Que l'Estat deixi d'acceptar el xantatge dels interessos econòmics de les asseguradores privades i no faci cap mena de contraoferta per concedir la licitació del concurs al capital privat.

4) Que les treballadores públiques que han triat mantenir-se a la Seguretat Social però que ho han de fer mitjançant una MUFACE que els ha estat imposada, no hagin de repagar la sanitat pública, situació que representa un greuge comparatiu respecte la resta de treballadores.

5) Que les funcionàries públiques que prefereixin ser ateses per la sanitat privada paguin directament la pòlissa d'assegurança íntegrament de la seva butxaca.

6) Si l'Estat no té la voluntat d'atendre les necessitats de la sanitat pública, així com tampoc les de les treballadores públiques de l'administració civil de l'Estat que aposten per la sanitat pública; si l'Estat vol continuar utilitzant MUFACE com a un simple instrument facilitador de clients a les mútues privades, aleshores exigim el desmantellament d'aquest entramat público-privat destinat a satisfer interessos privats com és MUFACE.

CGT Girona Ensenyament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...