"Más que una palabra"
La libertad es más que una palabra
la libertad es una chica alegre
la libertad es una parabellum o una flor
la libertad es tomarse el café donde uno quiere
la libertad es una perdiz herida
la libertad es negarse a morir en una cama de hospital
la libertad es real igual que un sueño
la libertad aparece y ya no está
la libertad hay que inventarla siempre
la libertad puede ser del esclavo y fallarle al señor
la libertad es gritar frente a la boca gris de los fusiles
es amar a quien te ama
la libertad es comer y repartir el pan
la libertad es no ocupar asiento en el festín de la ignominia
la libertad a veces es una simple línea fronteriza
la libertad es la vida o es la muerte
la libertad es la ira
la libertad se bebe y se respira
la libertad es cantar en tiempos de silencio
la libertad si quieres será tuya
pero
solo por un momento
porque cuando la tengas
se escapará riendo entre tus manos
y tendrás que buscarla y perseguirla
por las calles, ciudades, praderas y desiertos
de todo el vasto mundo
porque se deja amar únicamente por amor por ganas
porque ella
es más hermosa que una pluma al viento.
José Agustín Goytisolo
«A partir de la història d'una casa, Corina Oproae explica la història d'una nena, la història d'una família, la història d'un país que no és el nostre però podria ser-ho, i ho fa amb agudesa, amb precisió i amb molta tendresa.» Bàrbara Blasco
Refugiada sota la taula i envoltada de llibres al menjador familiar, la nena protagonista d'aquesta història pensa que ha provocat la malaltia del seu pare sense voler-ho. Ell li havia promès que la lliuraria de qualsevol dolor, perquè coneix la màgia d'apropiar-se'ls, i ella, que ha patit la picada d'una abella al clatell, creu que ha complert la seva promesa. Ara el pare està convalescent amb els seus oncles, perquè la mare, que treballa tot el dia a l'hospital, no el pot cuidar, i la nena continuarà esperant notícies d'ell, fins i tot durant l'estiu que passa amb els seus avis, en una Transsilvània rural a la que perviuen supersticions i costums ancestrals. Potser tot es va torçar quan la família va haver de traslladar-se al nou bloc de vivendes i abandonar la casa llimona. Entre restriccions i delacions a la infame Securitate, ignoren que s'acosta la fi de la dictadura a Romania dels anys vuitanta.
La casa llimona explica els anys de descomposició del règim de Ceauşescu des dels ulls d'una nena que intenta entendre el que passa al seu voltant, una novel·la lírica i emocionant sobre una infància a Romania i l'experiència de la caiguda del comunisme al si una família de classe mitjana que fa front a successives catàstrofes íntimes. Una novel·la extraordinària i singular a la literatura espanyola, per la seva escriptura precisa i evocadora, crua i onírica, i pel testimoni de vivències històriques de l'Europa de l'Est.
Corina Oproae va néixer a Transsilvània, Romania, en 1973. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica al seu país d'origen, i en 1998 es va establir a Catalunya. L'any 2002 va adoptar la nacionalitat espanyola. Ha publicat els llibres de poemes "Mil y una muertes" (2016),"Intermitencias"(2018) i "Desde dónde amar" (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020), un llibre de reflexió poètica sobre el fet d'escriure en una llengua que no és la materna. Els seus poemes han estat inclosos en diverses antologies publicades a Espanya i Amèrica Llatina. Ha traduït al català i al castellà a autors com Marin Sorescu, Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia, 2015), Norman Manea, Tatiana Țîbuleac, Ioan És. Pop, Angela Marinescu o Mary Oliver. És autora i traductora de La poesia del segle xx a Romania (2022).
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada