Nord-est Llibertari: Fires de Girona: reparteixen cartells d’«El parc no estoca» a les barraques de l’esplanada de la Copa

dimecres, 30 d’octubre del 2024

Fires de Girona: reparteixen cartells d’«El parc no estoca» a les barraques de l’esplanada de la Copa

Fires de Girona: reparteixen cartells d'«El parc no es toca» a les barraques de l'esplanada de la Copa

Lamenten que l'única entitat que no l'ha penjat ha estat la del Casal Independentista El Forn

Divendres, un cop va acabar el pregó dels animadors infantils Àngel Daban i Jordi Tonietti, unes persones van aixecar, al bell mig de la plaça del Vi on es van aplegar desenes de persones, una pancarta amb el lema «El parc no es toca» per protestar per la possible construcció de pisos que es vol fer al parc

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 30/10/2024.- Llegim al Diari de Girona que el grup creat aquest estiu anomenat «El parc no es toca», que lluita per la defensa del parc Jordi Vilamitjana davant la modificació urbanística de l'Ajuntament de Girona, va repartir cartells amb aquest lema a les diferents entitats situades a les barraques de l'esplanada de la Copa. Segons detallen en una piulada a les xarxes socials, l'única de les dinou que es va negar a penjar-lo va ser la del Casal Independentista El Forn.

El mes de juny, l'equip de govern (Guanyem, Junts i ERC) va aprovar de forma inicial una modificació urbanística respecte al nou campus de Salut que implica que el parc Jordi Vilamitjana, ara definit com a zona verda, passarà a ser zona residencial, amb 347 habitatges, 150 dels quals seran de protecció oficial. La zona verda, en canvi, es reordenaria i passaria a ser a l'espai paral·lel a la riera Masroc, al costat del Mas Bellsolà.

De fet, repartir cartells a les diferents barraques de l'esplanada de la Copa no és l'única acció que ha fet aquest grup de veïnes i veïns dels barris de Santa Eugènia del Ter i Can Gibert del Pla per Fires. Divendres, un cop va acabar el pregó dels animadors infantils Àngel Daban i Jordi Tonietti, unes persones van aixecar, al bell mig de la plaça del Vi on es van aplegar desenes de persones, una pancarta amb el lema «El parc no es toca» per protestar per la possible construcció de pisos que es vol fer al parc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...