A Girona Fires Populars: 25 anys reivindicant la proximitat

Fires Populars: 25 anys reivindicant la proximitat

Amb unes primeres edicions impulsades per l'Ateneu 24 de Juny, les festes alternatives de Girona, a les quals amb els anys s'hi van sumar altres entitats cíviques de la ciutat, s'han consolidat amb un programa que busca la descentralització

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 30/10/2024.- Llegim en el DOMINICAL del Diari de Girona que el Correateneus, el Bicicrucis, el Sound Narcís o el Sant Pere Rock són algunes de les activitats que, des de fa ja uns quants anys, han esdevingut del tot imprescindibles dins la programació de les Fires i Festes de Sant Narcís. Totes elles, i unes quantes més, formen part de les Fires Populars, una iniciativa nascuda l'any 2000, ara fa 25 anys, de la mà de diverses entitats cíviques gironines, que no estaven d'acord amb el model que en aquells temps s'impulsava des de l'Ajuntament de Girona. L'objectiu era acostar la festa major de Girona, les Fires, als barris on cada entitat desenvolupa la seva tasca diària. «Davant de la intel·ligència artificial, som la Intel·ligència Col·lectiva» reivindica el pregó d'aquesta edició de les fires, llegit el passat divendres al carrer de les Ferreries Velles. «Defensem la política de proximitat, aquella que es construeix des de la base, on les decisions no les pren un polític o un funcionari, sinó que sorgeixen de la participació activa i del compromís col·lectiu», afegeix el text, consensuat per totes les entitats que organitzen les fires populars de Girona.

«El 1999, una associació de la ciutat, que estava rebotada en la manera en què es gestionava el model de les barraques, va proposar a diferents entitats fer un model diferent. Entre aquelles entitats, hi havia l'Ateneu, que ens hi vam acoblar» recorda Xevi, un dels socis fundadors de l'Ateneu 24 de Juny. No obstant això, tot i que aquell primer intent no va arribar a bon port, des de l'ateneu situat actualment al carrer de les Ferreries Velles, al bell mig del Barri Vell de Girona, van decidir apostar l'any següent per un model alternatiu a unes fires que consideraven, en aquell moment, «unidireccionals» i «concentrades en un únic espai», sense comptar amb la resta de barris de la ciutat. «Teníem una visió crítica, atès que aquelles fires no estaven descentralitzades ni eren participatives. Creiem que podíem aportar coses» recorda Ferran, un altre soci de l'Ateneu 24 de Juny que també va ser un dels impulsors de les Fires Populars.

Les primeres activitats

En la seva primera edició, durant les festes de Sant Narcís de l'any 2000, les Fires Populars, organitzades directament per l'Ateneu 24 de Juny, van comptar amb prou feines amb set activitats, arrencant el dissabte 28 d'octubre amb una nit musical dels anys setanta i finalitzant una setmana més tard, el dissabte 4, amb un dinar popular i un concurs de botifarra, activitat que aviat va ser tan popular que va desbordar les previsions. «Un any va venir tanta gent, que se'ns en va anar de les mans perquè no teníem prou taules ni cadires. No teníem estructura suficient» recorda Xevi, que també rememora que en les primeres edicions les Fires Populars incloïen en la seva programació sessions de «cinema a la rasca».

En aquelles primeres edicions, en les quals les activitats tenien lloc principalment a la seu antiga de l'Ateneu 24 de Juny, al carrer Auriga número 6, l'entitat també va aconseguir tenir barraca a la Copa. No obstant això, aviat van decidir renunciar-hi per centrar-se exclusivament en les seves fires. «A partir del segon o tercer any, l'any que vam tenir barraca, vam veure que aquell model a nosaltres no ens anava bé. Érem una entitat sociocultural que volíem que els socis, el nostre capital humà, tingués temps i energia per invertir a generar activitats, no explotar-los durant 10 dies fent barraques. Allò cremava al personal i després la gent durant uns mesos desapareixia perquè estaven rostits», reflexiona Ferran.

La suma col·lectiva

Amb el pas dels anys, i amb l'èxit assolit edició rere edició, les Fires Populars de Girona van guanyar no només adeptes, sinó també noves complicitats en la seva organització. Així, per exemple, el 2006, el Casal Popular El Forn o els col·lectius La Màquia, ElSud.org i Barrufet Rondinaire, entre d'altres, amb la col·laboració de l'associació Mou-te Amb Bici, van sumar esforços amb l'Ateneu 24 de Juny, aconseguint augmentar significativament el nombre d'activitats programades i arribant a més espais de la ciutat.

Més endavant, també s'hi van afegir entitats com Els Diables de l'Onyar, l'Ateneu Naturalista, l'Ateneu Salvadora Catà o l'associació Rise Up!, entre altres. També hi van figurar en algunes edicions partits o moviments de caràcter polític, que finalment en van sortir, atès que des de l'organització es va decidir per comptar només amb entitats cíviques o socials de la ciutat. «Tot i posicionar-nos políticament, a l'Ateneu no hem estat mai partidistes i de fet no fem actes de cap partit. Sempre hem volgut preservar aquesta essència», recorda Ferran, que també assevera que «la suma de més entitats a l'organització va permetre que les fires populars creixessin en nombre d'actes».

Contràriament al que es pot pensar, des de l'Ajuntament de Girona en cap moment es va veure amb mals ulls l'existència d'aquestes fires, que en certa manera alimentaven i nodrien de més activitats la programació oficial. Els dos socis de l'Ateneu coincideixen a remarcar que les fires populars mai van buscar competir amb la programació oficial, sinó més aviat sumar. «L'Ajuntament mai ens va posar traves. Fins i tot sortim a la programació oficial de fires» explica Ferran, que sí que recorda que una vegada, per una mera qüestió burocràtica, se'ls va denegar el permís per fer un concert, que finalment es va dur a terme igualment, omplint de música i gent la cantonada entre els carrers Nou del Teatre i Auriga, amb les actuacions de Miquel del Roig i el grup La Tosca Brava.

La música ha estat i és un dels grans motors d'unes fires populars que sempre han apostat per la qualitat i la diversitat estilística. El tret de sortida s'acostuma a donar el primer divendres de fires, amb la lectura del pregó i els concerts que tenen lloc a l'escenari del carrer de les Ferreries Velles. Un altre dels esdeveniments que s'ha erigit en tot un clàssic és el Sant Pere Rock, una nit de concerts que se celebra a la plaça Sant Pere, amb l'escenari situat al costat del Casal Popular El Forn, i que no ha deixat de reunir sempre centenars de persones des de la seva primera edició, el 2012.

També és rellevant el Sound Narcís, la festa de reggae que té lloc el darrer dissabte de fires i que organitza l'associació Rise Up!. Tot i que durant uns anys es va celebrar a la plaça dels Jurats, des de l'any passat aquesta festa de la música jamaicana que reuneix cantants, selectors i dj's té lloc des de l'any passat als Jardins de la Muralla.

Altres clàssics avui indispensables de la programació de les fires populars són el Correateneus musical, el multitudinari Bicicrucis, impulsat per Barrufet Rondinaire, o la xocolatada popular, una activitat pensada per al públic familiar que inclou sempre un espectacle per a la mainada, que enguany tindrà lloc el divendres dia 1 de novembre, a partir de les 17 h, a l'Ateneu Salvadora Catà.

Una màxima dels impulsors d'aquestes festes és aconseguir no perdre diners. Per aquest motiu, i mantenint la filosofia de l'Ateneu 24 de Juny i de la resta d'entitats que formen part de l'organització, any rere any es mantenen preus populars a la barra. «L'objectiu és oferir una programació de proximitat i arrelada al territori i no perdre diners», assenyala Ferran, que també subratlla que gràcies als ingressos de la barra es poden finançar els esdeveniments, la majoria dels quals, de caràcter gratuït.