Nico Krisch: “És una obligació ineludible d’Espanya d’aclarir si Es-Satti és viu”

Nico Krisch: "És una obligació ineludible d'Espanya d'aclarir si Es-Satti és viu"

El catedràtic de dret internacional acaba de presentar una demanda al TEDH contra Espanya per no haver investigat prou l'atemptat del 17-A

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 15/09/2024.- Llegim a VilaWeb que Nico Krisch (Berlín, 1972) és un expert en dret internacional que en una posició discreta ha ajudat ex-presos polítics i exiliats a combatre la repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme en instàncies internacionals, com ara la Comissió de Drets Humans de l'ONU. La condemna d'aquest organisme al Regne d'Espanya per la vulneració de drets polítics del president Puigdemont és, en bona part, obra seva. I ara té a les mans un cas nou, el de Javier Martínez, una de les víctimes del 17-A que se senten desemparades pel silenci de l'Estat espanyol sobre aspectes fonamentals d'aquells atemptats que s'ha negat a investigar. Krisch, que és catedràtic de dret internacional al Graduate Institute of International and Development Studies de Ginebra, acaba de presentar una demanda de Martínez contra Espanya per aquest motiu.

Considera que cal "investigar exhaustivament aquests casos per comprendre'n les circumstàncies, dirimir-ne les responsabilitats i reparar en la mesura possible els danys causats a les víctimes. En la nostra opinió, l'estat espanyol no ha estat diligent en el compliment de les seves obligacions, i aquesta negligència ha causat danys greus a drets fonamentals, sobretot al dret de la veritat i d'exigir responsabilitats i reparacions concretes, malgrat que evidentment el dany que ha patit en Javier es irreparable d'un punt de vista moral. Quan investigues tot el procediment, resulta evident que els tribunals espanyols, el jutge instructor, el fiscal, han simplificat l'àmbit d'investigació per tal d'evitar d'entrar a valorar aspectes que no tenen voluntat de tocar". "Hi ha una part crucial que no és investigada. Aquesta part afecta, especialment, la intervenció i el destí del responsable principal de la cèl·lula, Abdelbaki es-Satti, l'ex-imam de Ripoll, que acaba "a la perifèria del cas", en paraules dels tribunals espanyols, perquè assumeixen sense proves fefaents que és mort i rebutgen d'investigar en profunditat el seu paper i les connexions específiques amb els serveis secrets de l'Estat",

Exposa que "el CNI clarament tenia algun coneixement de què feia la cèl·lula. Però el grau de coneixement, i el contacte concret amb l'imam, no s'han esclarit perquè es va descartar de bon començament d'investigar-los --els jutges diuen que resta fora de l'àmbit del procediment--. La implicació d'aquest rebuig és la reducció injustificable --il·legal, en última instància, tal com expliquem a la demanda-- de l'àmbit d'investigació, deixa sense resposta la pregunta crucial sobre la implicació i responsabilitat de l'estat. Aquesta qüestió sens dubte és important per als familiars de les víctimes i també per a la societat en conjunt, en la mesura en què un atac terrorista d'aquesta naturalesa pretén d'aterrir tota una societat. I les víctimes directes i el públic tenen dret de saber-ne les circumstàncies concretes, si s'hauria pogut fer res per prevenir la vulneració del dret més fonamental de tots, que és el dret de la vida, etc. Recordem que els danys, individuals i socials, es causen per acció i per omissió. Certes omissions –per exemple, de comunicacions entre cossos de seguretat– poden tenir resultats letals. També, tal com afirmem i provem en el recurs, el dret de la veritat és cada dia més consolidat jurisprudencialment en el dret internacional dels drets humans. En una societat democràtica, els secrets i raons d'estat no poden legitimar la vulneració de drets humans fonamentals com el de la vida i el d'un procediment just". "De facto, no s'investiguen els atacs en si, ni tampoc el paper i el destí d'Es-Satti, com a dirigent de la cèl·lula terrorista i autor intel·lectual dels atacs. El seu cas és molt sorprenent". "Els tres primers elements que fan servir per provar la seva mort són massa circumstancials. El fet que Es-Satti fos a la casa d'Alcanar quan hi va haver l'explosió del 16 d'agost no en prova la mort, perquè hi ha molts aspectes controvertits: hi podia haver més gent a la casa, i hi ha testimonis que van afirmar que hi havia almenys una persona més. No sabem qui era, ni si realment hi havia ningú més, però podria ser el mort. La prova d'ADN que van fer just després en una llauna de Coca-Cola i en una gel·laba que van trobar al pis d'Es-Satti no poden interpretar-se com a concloents. La furgoneta on era la llauna va ser emprada per més membres de la cèl·lula, i es va trobar quatre dies després de l'explosió en un altre lloc amb empremtes dactilars de vuit persones. Precisament a causa d'aquests dubtes van fer aquesta prova d'ADN al Marroc". "No podem saber si és viu o mort. La investigació fa curt i assumeix sense prou proves una veritat legal que la víctima en aquest cas té raons sòlides per a qüestionar o dubtar. Per això els tribunals espanyols haurien d'investigar més sobre què li va passar, qui era el mort [d'Alcanar] al final, perquè podria haver estat algú altre. Si aquest fos el cas, i existís la possibilitat que fos viu, l'estat hauria de fer tot el possible per trobar-lo, perquè clarament és l'autor principal dels preparatius i dels delictes de què es va acusar els altres membres d'aquesta cèl·lula. Aquesta restricció arbitrària del procediment, la negació de les proves sol·licitades pels advocats d'en Javier, etc., és un dels fonaments legals de la demanda per vulneració de drets fonamentals. L'estat té eines per a investigar amb més profunditat".

Conclou que "la sospita en certa manera és que no s'investiga més Es-Satti per evitar haver d'investigar també el seu vincle amb els serveis secrets. Sabem objectivament que hi havia algunes relacions d'Es-Satti amb el CNI; que hi va haver visites a la presó, quan hi va estar tancat entre el 2011 i el 2014; converses telefòniques que tenia des de Bèlgica, on hi ha un testimoni que diu que ell mateix va dir que parlava amb el servei secret espanyol; fins i tot documents que demostren que el CNI seguia molt de prop l'actuació de la cèl·lula fins pocs dies abans de l'explosió. I després hi ha aquelles declaracions del comissari Villarejo a l'Audiència espanyola el 2022, que també apunta que hi havia algun coneixement o implicació per part del CNI en aquests fets. La nostra demanda no diu res sobre els fonaments o veracitat d'aquestes declaracions, perquè no ho sabem. Però segons el Tribunal Europeu de Drets Humans no són les víctimes que han de demostrar la implicació de l'estat; és l'estat mateix que ha de crear un mecanisme independent per investigar-ho si n'hi ha indicis".

[https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-nico-krisch-17-a-es-satti-espanya-tedh/]