Nord-est Llibertari: Manifestacions a Perpinyà i 150 ciutats de l’Estatfrancès contra el nomenament de Barnier com a primer ministre

dissabte, 7 de setembre del 2024

Manifestacions a Perpinyà i 150 ciutats de l’Estatfrancès contra el nomenament de Barnier com a primer ministre

Manifestacions a Perpinyà i 150 ciutats de l'Estat francès contra el nomenament de Barnier com a primer ministre

A Perpinyà s'ha aplegat unes set-centes persones aquesta tarda davant la prefectura

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Perpinyà (Pla del Rosselló, Rosselló) 07/09/2024.- Llegim a VilaWeb que milers de persones han participat en cent cinquanta manifestacions a tot l'Estat francès per protestar pel nomenament del conservador Michel Barnier com a primer ministre del Govern, malgrat la victòria del Nou Front Popular en les darreres eleccions legislatives.

A les manifestacions hi han participat moltes personalitats de la coalició del Nou Front Popular, inclosa la seva figura més visible, el dirigent de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que ha anunciat que el seu partit donaria suport a la moció de censura presentada contra el president Emmanuel Macron pel nomenament de Barnier.

"Passi què passi, votarem a favor de la censura d'aquest govern a l'Assemblea Nacional", ha promès Mélenchon en un discurs durant la manifestació a París, on la concentració ha estat convocada per denunciar el "cop antidemocràtic" de Macron. "I desafiem tots els xerraires que han vingut a enganyar-los perquè no votin a favor d'aquesta censura. I especialment aquells que es diuen representants del rebuig al sistema i que són en realitat la seva assegurança de vida més constant. Parlo del Rassemblement National", ha comentat. Per Mélenchon, "no hi ha res per sobre del poble sobirà, ni un monarca, ni més llei que la que emana del poble".

Organitzacions juvenils com ara la Unió d'Estudiants i la Unió d'Escoles Secundàries han convocat les protestes a tot l'Hexàgon amb el suport de la França Insubmisa, els verds, el Partit Comunista Francès, el Nou Partit Anticapitalista i Generacions, és a dir, tot el Nou Front Popular menys el Partit Socialista. També s'hi han afegit uns quants sindicats i organitzacions civils, com ara Attac.

"El nomenament de Michel Barnier és una doble negació del resultat de les eleccions […]. Mobilitzem-nos per la democràcia i per la nostra dignitat", ha apel•lat el coordinador de la França Insubmisa, Manuel Bompard.

A Perpinyà, també hi ha hagut una manifestació contra Macron i el nomenament de Barnier, que ha aplegat unes set-centes persones aquesta tarda davant la prefectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...