Nord-est Llibertari: L’oposició al macro parc eòlic industrial marí de Roses demana al Departament de Territori informes per avaluar l'impacte

dimarts, 10 de setembre del 2024

L’oposició al macro parc eòlic industrial marí de Roses demana al Departament de Territori informes per avaluar l'impacte

L'oposició al macro parc eòlic industrial marí de Roses demana al Departament de Territori informes per avaluar l'impacte

Insisteixen dels efectes que tindrà i apel·len a la consciència del secretari d'Acció Climàtica

Assemblea oberta opositora a l'Armentera el 20 de setembre contra el PLEMCAT i els parcs eòlics marins al golf de Roses

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Armentera (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 10/09/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'associació contrària al macro parc eòlic industrial marí del golf de Roses Stop Macro Parc Eòlic Marí ha enviat una carta a la consellera de Territori del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, i al secretari d'Acció Climàtica, Jordi Sargatal, demanant que es facin "els informes necessaris" per avaluar "amb rigor" de l'impacte que tindrà sobre la biodiversitat de la zona.

En la missiva, l'oposició mediambiental del territori i el golf de Roses recorda que fa temps que alerta del "greu error" que es cometrà si es tira endavant i afirma que els set projectes eòlics marins presentats "reconeixen afectacions al medi marí". "Per tant, són atemptat contra la biodiversitat que cal conservar", insisteix. Una afectació que fa extensiva a la plataforma Plemcat, que promou la Generalitat. "Existeixen alternatives per obtenir dades", diu l'entitat a Paneque i Sargatal.

Assemblea oberta opositora a l'Armentera el 20 de setembre contra el PLEMCAT i els parcs eòlics marins al golf de Roses

L'entitat Fòrum l'Escala - Empúries ha convocat, amb el lema El territori diu No! Ni PLEMCAT ni macro parc, i la participació dels Ajuntaments de l'Armentera, Sant Mori, Ventalló i Vilaür, Stop Macro Parc Eòlic Marí, IAEDEN, SOS Costa Brava i Unió de Pagesos una assemblea oberta per organitzar la lluita contra els macro parcs eòlics del golf de Roses i les línies d'alta tensió associades.

Tot`legat, amb la intensió de Salvem el golf de Roses: No al PLEMCAT, l'assemblea oberta opositora es celebrarà el divendres 20 de setembre a la Sala Nova de l'Armentera, a les 8 del vespre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...