SOS Costa Brava presenta al·legacions a 22 habitatges propers a uns jardins a Calella de Palafrugell

SOS Costa Brava presenta al·legacions a 22 habitatges propers a uns jardins a Calella de Palafrugell

Consideren que desfiguraran un espai de 70 anys i considerat Bé Cultural d'Interès Local

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Calella de Palafrugell (Palafrugell, Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) 07/08/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Salvem el Golfet i SOS Palafrugell, que formen part de l'entitat SOS Costa Brava, adverteixen que continua la batalla per preservar els Jardins Rubió i Tudurí de Calella de Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà). Aquest juliol han presentat al·legacions al Pla de Millora Urbana (PMU) que "afectaria i envairia" part del jardí protegit per les edificacions projectades, "desfigurant-lo i provocant un impacte visual i paisatgístic molt crític".

Les entitats argüeixen que l'estudi d'impacte i integració paisatgística és insuficient, sobretot perquè no fa un estudi d'alternatives "reals i viables": "Dues de les tres presentades són inviables perquè no s'ajusten als criteris del Departament de Cultura respecte als elements catalogats".

Així, a més de formular oposició al planejament urbanístic, es reclama rectificar l'alineació del nou edifici per evitar que afecti els jardins i deixar sense efecte l'increment d'una planta d'alçada i no tingui impacte en la imatge de l'edifici preexistent protegit. També exigeixen cessions d'espais lliures, zones verdes i equipaments i demanen completar la documentació tècnica del Pla amb alternatives d'ordenació amb menor edificació i volumetria.

Es considera "un contrasentit" que aquests jardins, de gairebé 70 anys d'antiguitat, estiguin considerats com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) pel Pla Especial de Protecció i d'Intervenció en el Patrimoni Històric (PEPIPH) i, d'altra banda el POUM atorgui a la finca de la qual formen part una edificabilitat de 2.729 metres quadrats de sostre, cosa que permet que en el solar s'hi puguin construir un total de 22 habitatges. Les entitats consideren que "aquesta contradicció podria ser resolta aprofitant que la finca privada on hi ha els jardins forma part dels àmbits afectats per la moratòria urbanística decretada per l'Ajuntament". En aquest sentit, SOS Costa Brava recorda que aquesta moratòria es va fer "amb l'objectiu de reconsiderar les actuals normes i aprofitaments urbanístics en relació amb el nou Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí".

Asseguren que en el moment actual cal revisar el planejament urbanístic tenint en compte "altres aspectes com ara els paràmetres canviants de clima, l'estalvi energètic, energies renovables i els subministraments que resulten ara ben diferents de quan es van establir les actuals previsions urbanístiques". SOS Costa Brava no s'explica com "malgrat la suspensió de llicències que comporta la moratòria i la incertesa del futur urbanístic d'aquestes finques, que els Jardins Rubió i Tudurí apareguin en l'aparador d'una agència immobiliària com si fossin plenament edificables".

És per això que considera que l'Ajuntament hauria de buscar "algun tipus d'acord amb els propietaris de les finques perquè es pogués qualificar el jardí com a parc urbà de titularitat pública i aplicar-hi una protecció integral, responent així de manera plena i suficient a la seva catalogació BCIL". Es proposa que es destinin les edificacions existents com a equipaments públics de caràcter municipal o comarcal.

Els jardins projectats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí són de titularitat privada i formen part d'una finca situada a l'Avinguda Antoni J. Rovira 10-12, cantonada amb el carrer de Lanzarote de Calella de Palafrugell. Ocupen una superfície total de 6.823 metres quadrats i, per la seva singularitat, tenen un alt valor cultural: "Es poden considerar una de les grans obres de l'arquitectura de jardins de Catalunya". SOS Costa Brava detalla que són referents del paisatgisme mediterrani del segle XX, juntament amb altres obres del mateix arquitecte, com els Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, els Jardins Turó Park de Barcelona, els Jardins del Palau Reial de Pedralbes, els Jardins davant del Parlament de Catalunya o els Jardins davant de la Sagrada Família, sense oblidar la seva obra primerenca en col·laboració amb Forestier per l'enjardinament de la muntanya de Montjuïc de Barcelona.