Patrimoni en perill a la Jonquera: reclamen la protecció d'un important monument alt medieval situat dins un mas de la família Laporta

Patrimoni en perill a la Jonquera: reclamen la protecció d'un important monument alt medieval situat dins un mas de la família Laporta

Sant Martí del Forn del Vidre aixecat al segle X entre el Portús i la Jonquera i que, tot i que és dels pocs exemples de capçalera trilobada al país, no disposa de cap mena de protecció

L'alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, creu que "caldria una intervenció contundent de conservació i restauració" i obre la possibilitat "d'explorar amb la propietat la possibilitat de declarar-lo Bé Cultural d'Interès Local"

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 06/08/2024.- Segons EMPORDA.INFO, entre el Portús i la Jonquera, entre la N-II i la via del TGV, s'alça un mas del segle XVIII que es troba deshabitat des de fa trenta anys i mig en runes. Quasi mig amagada dins seu, s'alça una església primitiva, preromànica, mil·lenària, del segle X, un dels pocs exemples que sobreviuen a Catalunya de temples amb estructura de capçalera trilobada. És Sant Martí del Forn del Vidre, propietat de la família Laporta.

El filòsof Max Pérez i el fotògraf Jordi Mestre, que fa uns anys que defensen la necessitat de preservar el patrimoni romànic de l'Empordà i fer-lo més accessible, creuen que aquest és un cas urgent, ja que el monument, tal com ratifica l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, "no té cap mena de protecció" i presenta un estat molt delicat de conservació.

Preguntada per la qüestió, l'alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, comparteix que "caldria una intervenció contundent de conservació i restauració, traient la runa de les parts afegides del mas i deixant a la vista els elements preromànics existents, així com els tres absis, encara dempeus".

El filòsof i farmacèutic figuerenc Alexandre Deulofeu va ser dels primers a parlar d'aquesta església en temps moderns, recorda Max Pérez. Ho va fer al llibre L'Empordà, bressol de l'art romànic (1961). Aleshores va ubicar l'església en un mapa, junt amb altres construccions de transició a l'art romànic, datades entre el segle VII i la primera meitat del IX. Des d'aleshores ha plogut molt i, sobretot, el mas ha quedat desert, cosa que ha avançat el seu deteriorament. "Ara presenta un estat ruïnós, tot ple de pintades, amb els sostres ensorrats, cap finestra tanca, les portes obertes", clama Jordi Mestre qui admet que no han intentat contactar amb els propietaris perquè, diuen, no és això el que cerquen sinó "fer consciència, despertar a la gent perquè facin alguna cosa". En aquest sentit, Míriam Lanero, alcaldessa de la Jonquera, terme en el qual es troba el mas, ha obert la possibilitat "d'explorar amb la propietat la possibilitat de declarar-lo Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per poder accedir a subvencions per la seva rehabilitació". Aquesta protecció, però cal que també sigui demanada pels propietaris.

Fer-hi un centre d'interpretació del romànic transfronterer

Un dels usos que defensen Pérez i Mestre per aquesta església, tenint en compte el seu emplaçament estratègic, a la porta d'entrada al Principat de Catalunya i l'Empordà i en un dels municipis amb més monuments romànics, és fer-hi un centre d'interpretació del romànic transfronterer, avui dia inexistent a la comarca tot i que hi ha més de cent trenta esglésies d'aquest període.

Tant Pérez com Mestre sempre han defensat que aquest patrimoni és una riquesa del país que cal preservar i que "la seva conservació i difusió" és una tasca que correspon als Ajuntaments. També la seva divulgació, un dèficit que han constatat. "L'únic poble de l'Alt Empordà que hem vist que té el patrimoni una mica endreçat a la seva pàgina web és Llançà", a l'Albera marítima (Mar d'Amunt, Alt Empordà, comtat de Peralada), diu Mestre. Sota el seu parer, els Consistoris no poden excusar-se que aquest patrimoni sigui de titularitat del Bisbat de Girona perquè "aquest fet és circumstancial per motius històrics, però això és un patrimoni del poble, del país". Aquesta qüestió, diu Jordi Mestre, la van entendre molt bé a Sant Miquel de Fluvià (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) que, des de fa uns anys, llueix orgullós el seu patrimoni històric. També a Ventalló (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) on, després d'iniciar una campanya que va posar en evidència la fragilitat de les pintures de l'església romànica de Sant Andreu, a Vila-robau, l'Ajuntament va aconseguir-ne la cessió durant quaranta anys per part del Bisbat i engegar un procés de consolidació i restauració.

En el cas de l'església de Sant Martí del Forn del Vidre, segons es descriu a l'obra Catalunya romànica, rep aquest nom d'un antic forn de vidre que hi havia hagut al lloc.

Francesc Monsalvatje va recollir diverses tradicions com la llegenda del cicle carolingi segons la qual Carlemany havia aixecat una església dedicada a sant Martí després de vèncer els àrabs. També l'identifiquen amb unes altres dues esglésies, suposant que Carlemany havia erigit dos temples a sant Martí de Tours, un a cada vessant de l'Albera. El mateix autor esmenta la creença que l'església havia pertangut a l'orde dels templers. També creu que l'església podia haver estat antigament dedicada a la Trinitat i això ho lliga amb l'existència d'un pedró oratori, del segle XVII, a uns 100 metres a migdia de l'església. Res de tot això s'ha confirmat via documental, però el fotògraf Jordi Mestre assegura que, només per l'antiguitat, ja mereix un estudi i ser protegida.

Segons la Redacció de Tramuntana Vermella Mail l'antiga Via Augusta, procedent del coll de Panissars, passa a tocar el pedró oratori del lloc. També hi ha la possibilitat de trobar i poder estudiar documentació antiga sobre aquest temple de Sant Martí.