Nord-est Llibertari: La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines considera el regidor del PSC-PSOE que substituirà a Sílvia Paneque a l'Ajuntament de Girona és un “lacai” de la FPdGI

dimarts, 13 d’agost del 2024

La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines considera el regidor del PSC-PSOE que substituirà a Sílvia Paneque a l'Ajuntament de Girona és un “lacai” de la FPdGI

La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines considera el regidor del PSC-PSOE que substituirà a Sílvia Paneque a l'Ajuntament de Girona és un "lacai" de la FPdGI

El regidor del PSC-PSOE que substituirà Sílvia Paneque (acaba de ser nomenada consellera del govern autonòmic de Salvador Illa i ha abandonat l'Ajuntament de Girona) serà el número 10 de la llista "socialista" de les passades eleccions municipals, Ferran Rafa de Elena

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès) 13/08/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG) ha emès un comunicat que tot seguit es reprodueix: "El regidor del PSC-PSOE que substituirà Sílvia Paneque (acaba de ser nomenada consellera del govern de Salvador Illa i ha abandonat l'Ajuntament de Girona) serà el número 10 de la llista "socialista" de les passades eleccions municipals, Ferran Rafa de Elena. Ferran Rafa de Elena treballa pel Costa Brava Hub (ubicat al restaurant El Trull de Cala Canyelles de Lloret de Mar) on als darrers anys s'han fet diverses activitats de la Fundación Princesa de Girona. Al seu Instagram (ferran.rafa) es pot veure la seva participació als Premis Princesa de Girona d'aquest any a més a més de fotografies dels Borbons i Sílvia Paneque. Tot un "lacai" de la FPdGI. Elena (el regidor, no el conseller, tot i que també és un "lacai") formava part d'una "plataforma cívica independent" que a les passades eleccions municipals donava suport a la candidata Sílvia Paneque."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...