La Cimera Social de l'Aigua critica la futura dessalinitzadora al litoral de l'Alt Empordà
Consideren que "desconnectar-se de la pluja" és una estratègia "irracional i antropocèntrica"
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Castelló d'Empúries (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat de Peralada) 29/08/2024.- El Govern de la Generalitat ha aprovat la construcció d'una tercera dessalinitzadora, que s'ubicarà a la Costa Brava Nord. Ho ha anunciat la portaveu del Govern autonòmic, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al primer Consell de Govern del nou curs polític amb Salvador Illa com a president.
Llwgim a El Gerió Digital que la Cimera Social de l'Aigua, una coalició formada per més de 30 organitzacions socials i ecologistes, ha criticat avui el full de ruta del nou govern de la Generalitat per a la gestió futura de l'aigua.
ot i que celebren que l'aigua sigui una de les màximes prioritats del Govern, aquestes organitzacions han expressat la seva preocupació per l'anunci de nous acords que, segons denuncien, s'han pres sense seguir els procediments de participació i avaluació establerts.
Una de les crítiques principals es dirigeix a la continuïtat del Govern en la seva aposta per noves infraestructures de dessalinització entre les quals s'inclou la dessalinitzadora de la Costa Brava Nord. Les entitats socials i acadèmiques alerten sobre els impactes d'aquestes instal·lacions, destacant que haurien de ser l'última opció, ja que incrementen el cost de l'aigua fins a quinze vegades i emeten una quantitat significativa de gasos d'efecte hivernacle, molt superior a altres sistemes de potabilització.
En relació amb el preu de l'aigua, les organitzacions mostren preocupació pel possible impacte que podria tenir una nova dessalinitzadora sobre l'assequibilitat del dret humà a l'aigua i al sanejament.
Des de gener de 2024, la tarifa de l'aigua gestionada per l'empresa ATL ha experimentat un increment del 33,7% a causa del funcionament a màxim rendiment de les dessalinitzadores existents. Aquest augment s'ha traslladat a les tarifes dels municipis que compren aigua a ATL, cosa que podria posar en risc l'accés equitatiu a aquest recurs essencial.
Des organitzacions lamenten, a més, l'oblit de les polítiques d'estalvi i gestió de la demanda. Tot i que el full de ruta del Govern de la Generalitat encara s'ha de concretar, consideren que la intenció del nou executiu es reflecteix en l'anunci d'un paquet d'inversions per a la producció d'aigua potable.
Segons la crítica, la resposta a l'escassetat hídrica i la crisi climàtica no pot ser una política d'oferta infinita d'aigua, basada en la construcció de noves infraestructures que podrien comprometre encara més el futur del país.
També es qüestiona l'estratègia del Govern de la Generalitat de pretendre "desconnectar-se de la pluja", qualificada d'irracional i antropocèntrica, ja que ignora les necessitats d'aigua dels ecosistemes i del sector agrari, centrant-s'hi exclusivament en garantir-ne la disponibilitat per a les activitats econòmiques com ara el turisme de la Costa Brava.
Les entitats insisteixen en la necessitat d'establir polítiques de gestió i reducció de la demanda d'aigua, així com d'analitzar quanta aigua es pot proporcionar a cada territori amb els recursos hídrics actuals, prioritzant-ne els usos i reforçant puntualment les infraestructures en temps d'escassetat.
Aquesta coalició exigeix un nou model de gestió de l'aigua basat en la reducció de la demanda i en la priorització d'usos per fer front a les sequeres futures. Insisteixen en l'aplicació de les deu mesures del decàleg que van presentar als partits el passat mes de juliol i a la consellera, i demanen ser considerats com a actors socials en l'elaboració de la futura Llei de transició hídrica.
Davant dels canvis significatius que comporta el nou full de ruta sobre la planificació hidrològica vigent, les organitzacions reclamen que el pla del Govern de la Generalitat sigui sotmès a debat amb els agents socials.
Exigeixen que es posin en marxa els consells de conca durant aquest curs per permetre la participació dels agents socials i econòmics del territori en l'elaboració del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2028-2033, tal com estableix la Directiva Marc de l'Aigua.
Finalment, les entitats reclamen que es faci públic l'estudi d'impacte ambiental associat a aquest acord, així com les repercussions que tindrà en el cost de l'aigua per als consumidors, la previsió de consums energètics i l'origen de l'energia necessària per a aquestes infraestructures. Segons afirmen, és essencial que el rigor científic i tècnic prevalgui en l'elaboració del nou pla, per tal de garantir una gestió sostenible i justa dels recursos hídrics al Principat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada