L'Audiència de Girona amnistia dos condemnats a 8 mesos de presó per les protestes contra la sentència

L'Audiència de Girona amnistia dos condemnats a 8 mesos de presó per les protestes contra la sentència

El tribunal els havia condemnats per atemptat contra l'autoritat i remarca que és un dels delictes que recull la llei

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 15/07/2024.- Llegim a VilaWeb que l'Audiència de Girona ha amnistiat dos joves condemnats a vuit mesos de presó cadascun pel llançament d'objectes contra la línia policíaca el 17 d'octubre de 2019 a la nit. Fou una de les nits en què hi va haver aldarulls a Girona, durant les protestes contra la sentència del procés. La defensa dels dos processats, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, va demanar l'aplicació de l'amnistia. El tribunal els havia condemnat per atemptat contra agents de l'autoritat i la Secció Tercera argumenta a la interlocutòria que és un dels delictes que la llei inclou com a amnistia. Per això, l'Audiència declara extingida la responsabilitat penal dels dos encausats i en cancel·la els antecedents.

El maig del 2022, l'Audiència de Girona va condemnar els dos joves a vuit mesos de presó, però els va absoldre de desordres públics. Segons la sentència, la nit del 17 d'octubre de 2019 hi va haver una manifestació i, un cop acabada, va començar a haver-hi enfrontaments entre alguns manifestants i la policia. El tribunal va concloure que cap a les 0.15, ja del dia 18, els dos processats van actuar amb la voluntat "d'atemptar contra la integritat dels agents dels Mossos d'Esquadra que formaven part de la línia policial i contra el principi d'autoritat" i van llançar objectes contra els antiavalots a l'altura del carrer de Cristòfol Grober.

Uns minuts després, segons la sentència, van tornar a fer llançar objectes contra la línia policíaca que, en aquell moment, era a la cruïlla del carrer de la Séquia amb el del Marquès de Camps. L'Audiència va resoldre que els processats sabien que els objectes podien impactar contra els agents, però remarcava que no s'havia pogut acreditar que lesionessin cap policia.

Al judici, els acusats es van desvincular de les protestes i van assegurar que ni tan sols havien participat en la manifestació.

Òmnium Cultural s'oposa a amnistiar els policies espanyols per les càrregues de l'1-O a Girona i Aiguaviva: argumenta que la intervenció policíaca queda fora de l'àmbit de la llei

Òmnium Cultural, que exerceix l'acusació popular en les causes obertes al Jutjat d'Instrucció Núm. 2 de Girona per les càrregues del Primer d'Octubre a col·legis electorals de la ciutat i Aiguaviva (Gironès), s'oposa a amnistiar els vint-i-set policies espanyols i el guàrdia civil investigats. Arran de l'entrada en vigor de la llei, el jutjat va donar deu dies a les parts per a pronunciar-s'hi i les defenses han sol·licitat l'aplicació de l'amnistia. L'advocat d'Òmnium, Benet Salellas, ho rebutja i demana al Jutjat que "denegui la sol·licitud de declaració d'extinció de responsabilitat per via de l'amnistia". A l'escrit, argumenta que la intervenció policíaca queda fora dels supòsits de la llei i que seria incompatible amb el dret internacional i els drets humans.

L'origen de la investigació que va obrir el Jutjat d'Instrucció Núm. 2 de Girona va ser la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. Òmnium Cultural exerceix l'acusació popular. Després de nombroses vicissituds i que l'Audiència revoqués el darrer arxivament, el Jutjat tenia pendent d'enviar a judici els vint-i-set policies espanyols investigats per les càrregues als col·legis de Girona i el guàrdia civil que va actuar a Aiguaviva. La intervenció policíaca a Sant Julià de Ramis va quedar impune durant la instrucció.

"Els fets pels quals s'ha instruït la present causa queden fora de l'àmbit objectiu d'aplicació", exposa el lletrat, que subratlla que l'únic supòsit que preveu l'amnistia per a actuacions policials recull que podran quedar eximits de responsabilitat penal les accions fetes "en el curs d'actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinant de responsabilitat penal o administrativa". Sobre això, Òmnium remarca que les intervencions policials durant l'1-O "en cap cas eren dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives": "Cap resolució judicial, ni del Tribunal Constitucional ni del TSJC, no va prohibir a la ciutadania d'exercir el seu dret de reunió i manifestació el dia 1 d'octubre del 2017. El fet de congregar-se en centre de votació i exercir el seu dret a vot no transgredia cap norma."

Per això, afirma que no es pot considerar en cap cas que les actuacions policíaques fossin dirigides a impedir cap conducta determinant de responsabilitat penal o administrativa i, per tant, no complirien els requisits per a l'aplicació de l'amnistia. A més, també analitza l'actuació dels antiavalots i assenyala que van "superar el llindar mínim de gravetat" perquè van actuar amb "virulència" i amb la voluntat de "provocar por, angoixa i sentiments d'inferioritat". En aquest punt, alerta que no jutjar els policies xocaria amb el dret internacional i deixaria impune una vulneració de drets humans.