dimarts, 23 de juliol del 2024

Greenpeace alerta de trams de la costa catalana “enmolt mal estat” i de l’efecte de la turistificació

Greenpeace alerta que la Costa Brava patirà "retrocessos" i "es començaran a perdre platges"

A la Costa Brava, l'entitat cita fins a 10 indrets on la pujada del nivell del mar serà molt significativa

Només a Girona més de 15.000 habitatges estan construïts en zones inundables

Greenpeace alerta de trams de la costa catalana "en molt mal estat" i de l'efecte de la turistificació

L'entitat apunta que les platges de Barcelona són de les més perjudicades pel turisme i dels riscos derivats de la meteorologia a les comarques gironines

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries/Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 23/07/2024.- Segons un despatx de l'agència EFE, Greenpeace ha alertat que diversos trams de la costa catalana estan "en risc" i que en els propers 10 anys patiran "retrocessos importants" i "es començaran a perdre platges", sobretot al Maresme i al Delta de l'Ebre.

Així consta a l'informe Crisi a Tota Costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral del Principat de Catalunya davant dels riscos de l'emergència climàtica que Greenpeace ha presentat aquest dimarts. En l'estudi, l'entitat repassa els principals riscos per als 8.000 quilòmetres de litoral que té el Regne d'Espanya.

La pujada del nivell del mar, l'augment de la temperatura marina, la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems i el turisme massiu són les principals causes de perill per a les costes, segons Greenpeace. "No hi ha regió costanera, i Catalunya destaca negativament en aquest sentit, que no estigui exposada a riscos per excés d'urbanització i infraestructures, contaminació, barreres artificials (com dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el malbaratament de recursos naturals i la canalització, soterrament i desviament de lleres fluvials", indica l'informe. Totes aquestes actuacions han provocat "desequilibris que es tradueixen en la reculada i pèrdua de les platges, i amb elles, la seva funció de barrera protectora, fet que suposa un risc per a milions de persones residents al litoral", afegeix el text.

Greenpeace alerta que "platges i passejos marítims desapareixen cada temporal, mostrant que les mesures aplicades fins ara, com contenir al mar amb ciment i formigó i reposar sorra artificialment a les platges, són inservibles". "La situació és especialment greu a la costa del Maresme, on l'augment de l'erosió, la reducció d'aportacions naturals de sediments i la destrucció dels ecosistemes costaners provoquen, igual que a d'altres punts del Llevant, que les platges pràcticament desapareguin a l'hivern". El cas més greu és el de la platja de Montgat, on ha desaparegut el 90 % de la sorra, segons l'entitat. Sobre els passejos marítims, afirmen que "juguen un paper molt negatiu per a la supervivència de les platges, en limitar-les impedint que exerceixin el seu paper com a dissipadores de l'energia que ve del mar".

Zones en risc

La pujada del nivell del mar afectarà molt significativament la costa catalana i, per a finals de segle, la costa pot retrocedir fins a 70 metres, ha afirmat Greenpeace. En sis anys, l'entitat ha indicat que aquest ascens posarà en risc diverses àrees del Principat de Catalunya.

La Costa Brava

A la Costa Brava, l'informe cita Empuriabrava, Sant Pere Pescador, Sant Martí d'Empúries, l'Estartit, Mas Pinell, Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Blanes,

A la costa de la demarcació de Barcelona, estan en risc Mataró, Premià de Mar, Alella, Sant Adrià de Besòs, Barceloneta, Delta del Llobregat, Garraf i Vilanova i la Geltrú.

Les platges en risc de la demarcació de Tarragona són les de Calafell, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, l'Ametlla de Mar i el Delta de l'Ebre.

"L'augment en freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems com onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, incendis i inundacions està passant una elevada factura a la costa catalana", segons l´informe.

L'entitat afegeix que si hi sumem l'increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d'oxigen dissolt a l'aigua, es disparen de forma exponencial els riscos.

Com a amenaça per a les platges, Greenpeace ha afegit que un 15 % de la superfície urbanitzada està situada en zona inundable, cosa que "augmenta molt el risc durant les pluges torrencials", ha indicat l'entitat, que ha assenyalat que només a la Costa Brava més de 15.000 habitatges estan construïts en zones inundables.

L'informe també assenyala que les zones on hi ha més risc d'inundació són el Delta de l'Ebre, el tram entre Malgrat de Mar i Blanes, zones properes al Delta del Llobregat i Besòs (àrea metropolitana de Barcelona) i diversos punts de l´Alt Empordà.

La desaparició del Delta de l'Ebre

"Al Delta de l'Ebre, l'erosió i l'enfonsament del sòl ja estaven causant danys, però el canvi climàtic l'està devorant literalment", ha alertat Greenpeace. En aquesta zona, l'entitat ha concretat que "els temporals i la pujada del nivell del mar fan desaparèixer platges quilomètriques", que en els darrers 15 anys ha desaparegut un quilòmetre i mig de costa i que "els cultius de musclos se n'estan ressentint greument". "En menys d'una dècada, la producció de musclos ha baixat de deu a tres milions de tones", mentre que "els plans per a la seva conservació són només pedaços i el Delta no sobreviurà si no li arriben prou sediments del riu Ebre", ha indicat l'entitat.

Sobre la turistificació, l'informe assenyala que "afecta severament la costa catalana, especialment Barcelona, on la situació és tan insostenible que l'ajuntament ha anunciat mesures per posar límit tant als lloguers turístics com a l'afluència de creuers a la ciutat". "No obstant el projecte de construcció de la setena terminal de creuers segueix en marxa i l'Ajuntament estima que Barcelona encara té potencial per a 5.000 places hoteleres més", adverteixen, alhora que subratllen que "megaprojectes com el Hard-Rock planejat entre Vila-Seca i Salou (Tarragonès) necessitarien la mateixa quantitat d'aigua que 30.000 persones".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada