Nova biografia d’Isabel Cinc Hores, membre de la Primera Internacional (AIT)

Nova biografia d'Isabel Cinc Hores, membre de la Primera Internacional (AIT)

Il·lustrada per Pilarín Bayés

El volum, amb textos de Núria Bassa i Toni Strubell, és un pas més en la recuperació de la figura de la primera sindicalista catalana

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Calonge (Gavarres marítimes, Baix Empordà) 02/06/2024.- Llegim al Diari de Girona que la il·lustradora Pilarín Bayés il·lustra la biografia d'Isabel Cinc Hores a Isabel Vila. La primera sindicalista catalana. El volum, publicat per l'editorial Llibres del Segle, repassa a través dels textos de Toni Strubell i Núria Bassa els episodis més destacats de la seva vida, des del naixement a Calonge i la infància a Llagostera, passant pel lligam amb el món del suro, el sindicalisme (AIT), la lluita republicana federal i la reivindicació dels drets dels infants, fins al final dels seus dies a Sabadell.

Isabel Vila. La primera sindicalista catalana és una baula més en la cadena de rescat i reconeixement d'Isabel Vila (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896), una figura gairebé oblidada fins als anys noranta tot i el seu paper cabdal en la lluita pels drets civils i socials, especialment dels infants.

Francesc Ferrer i Gironès va ser el redescobridor d'Isabel Vila -en alguns llocs, Vilà-, també coneguda com a Isabel Cinc Hores per la seva reivindicació de la jornada laboral de cinc hores per als menors de tretze anys que treballaven a les fàbriques, perquè poguessin anar a l'escola.

En els darrers anys, se li han dedicat recerques, un musical d'Antoni Mas i Kim Planella (2013) i un monòleg teatral de Toni Strubell amb Carme Samsa (2019), a més de la Caminada Memorial Isabel Vila, que des de fa un quart de segle evoca la marxa que va liderar per donar suport als republicans federals durant el Foc de la Bisbal.

I és que, a més de ser la primera dona de qui es té constància que va tenir un càrrec als moviments sindicals catalans, Isabel Vila també va participar en l'aixecament republicà federal al costat de Pere Caimó, l'octubre de 1869 a la Bisbal d'Empordà.

Després d'uns anys d'exili a Occitània, es va esdevenir la primera directora d'una escola laica a Sabadell, per la qual cosa també se la considera una pionera de l'educació de les nenes a Catalunya.