LA LÍNIA D’EVACUACIÓ DEL PLEMCAT GENERA OPOSICIÓ ENTRE LAPAGESIA EMPORDANESA

LA LÍNIA D'EVACUACIÓ DEL PLEMCAT GENERA OPOSICIÓ ENTRE LA PAGESIA EMPORDANESA

"Trinxar el territori sense indemnitzar els propietaris no és bo", diu l'alcaldessa de Ventalló, un dels sis municipis afectats juntament amb Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür

La plataforma d'assaig d'eòlica marina Plemcat tindrà una línia soterrada de 16 km terrestres

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ventalló (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 12/06/2024.- Segons EMPORDA.INFO, la pagesia de sis municipis del Baix Fluvià, des de Sant Pere Pescador fins a Vilaür, afectats per la plataforma d'estudi de l'eòlica marina Plemcat, s'oposen a la seva línia d'evacuació d'aquest projecte de plataforma d'assaig d'eòlica marina. La línia d'evacuació del Plemcat ha generat oposició entre la pagesia i que afecta diversos municipis, incloent Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür.

«Trinxar el territori sense indemnitzar els propietaris no és bo», manifesta l'alcaldessa de Ventalló, Mei Costa.

La plataforma Plemcat, amb la qual la Generalitat vol estudiar els efectes de la implantació de l'eòlica marina al golf de Roses, ha començat a aixecar recels al territori amb la línia d'evacuació projectada. Una línia de 25,8 km per sota l'aigua i 16,2 terrestres que, a l'espera de conèixer més detalls, desperta preocupació entre els pagesos dels diferents municipis pels quals passarà. El Plemcat serà una infraestructura singular per a desenvolupar projectes pioners i innovadors per al desenvolupament de l'energia eòlica marina flotant i altres energies marines a la mar Mediterrània, així com les ciències i tecnologies relacionades.

Dijous passat, al vespre, va tenir lloc a Ventalló la presentació del projecte d'investigació, d'energia eòlica flotant i l'estudi de l'afectació al medi marí d'aquest tipus d'instal·lacions. "Ens interessa el projecte, el nostre municipi és el que es preveu més afectat pel soterrament de la línia d'evacuació", afirmava l'alcaldessa ventallonina, Mei Costa.

'Estat treu a informació pública la sol·licitud d'autorització L'administrativa prèvia i de construcció, declaració d'impacte ambiental i la petició de declaració d'utilitat pública del projecte de plataforma d'assaig d'eòlica marina. El projecte, que afecta els termes municipals de Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür, tindrà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats on es podran ubicar fins a tres prototips de 15 MW de potència unitària, una boia de connexió flotant i una línia d'evacuació a l'alta tensió soterrada de 66 kV. La línia tindrà 25,8 km que discorreran sota l'aigua i 16,2 terrestres. El projecte també preveu una subestació elèctrica elevadora al terme de Vilaür. Un cop l'energia arribi a la subestació de Vilaür s'evacuarà a la xarxa de connexió d'E-distribución, que farà una connexió directa a la línia aèria de Juià - Torrevent de 132 kV.

A Ventalló l'enginyera industrial Beatriz Pérez Portabella va informar els propietaris dels terrenys afectats per la línia d'evacuació de l'energia que es preveu endollar al mar tres molins de vent, que tindran 61 metres d'alçada. Davant de les preguntes dels assistents al pavelló de Ventalló, Pérez Portabella va garantir als propietaris que "l'objectiu és passar pels camins, de manera que els conreus de cereals es podran continuar fent". "Hi havia previst destinar-hi sòl industrial, però ho hem descartat", va garantir l'enginyera industrial, afegint que "la idea de la Generalitat és que Catalunya continuï sent pionera en les energies renovables".

L'alcaldessa de Ventalló sosté, però, que el projecte "té una base indemnitzatòria molt fluixa i aquesta línia no servirà si, en un futur, hi ha el parc eòlic marí". Per a Mei Costa, "trinxar el territori sense indemnitzar els propietaris no és bo, i per això volem saber què vol fer el poble".

Joan Albert Teixidor, actual regidor de Serveis públics municipals, Conservació i manteniment de camins rurals i de muntanya i Energia i projectes territori, manifestava que "passar pel territori quan tot són pomeres és complicat".

Què és i què pot amagar el Plemcat del golf de Roses

En opinió de Ferran Vallespinós Riera, segons escriu a EMPORDA.INFO, el Plemcat sembla la història d'un «ecocidi» anunciat: és un projecte que encara està en tramitació a Madrid i que s'ha quedat sense finançament per culpa de la manca d'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de 2024 (que ha ajornat la signatura del contracte amb les empreses participants, inicialment prevista pel 9 de maig), però els seus apòstols van anunciant la seva bona nova a pobles i poblets de les comarques de Girona. Fins i tot els propietaris de terrenys pel que passarà la línia d'evacuació han començat a rebre cartes per iniciar els tràmits d'expropiació. No hi ha res aprovat i ja volen expropiar. En tot cas el cronograma del Plemcat preveia començar la construcció al tercer trimestre de 2024, desig absolutament impossible a les dates que estem.

El Plemcat es publicita com «la plataforma d'R+D+I en energies marines de Catalunya». Tot està sota l'impuls de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), fundació que entre altres patrons (tal com s'explica a la seva web) acull empreses com Endesa, Naturgy i Enagas, reconegudes ONG del món ambiental i sense gens d'interès en el desenvolupament de parcs eòlics marins,

Fetes les presentacions, pel que sembla el Plemcat és una plataforma d'assaig per la renovable marina flotant. Pretenen instal·lar tres aerogeneradors, amb una altura de 261 m, d'una potència màxima de 30 MW i amb una boia flotant de quasi 500 Tm per endollar els cables de cada plataforma i després enviar l'energia a terra mitjançant un cable submarí de 25 km, que diuen anirà soterrat al llarg de tot el seu recorregut. A la boia s'instal·laran tota una sèrie de sensors per estudiar el medi marí.

Però aquest humil articulista en la seva ignorància, escriu l'autor, es pregunta què volen experimentar exactament. Que són capaços de construir les andròmines i que suren? A veure, això que venen com innovació resulta que a Noruega (per només dir un exemple) n'acaben d'inaugurar un i se suposa que tot això ho tenen experimentat. Oferir una plataforma flotant a la mar Mediterrània com a laboratori d'assajos per a l'avenç i la validació de l'eòlica flotant, energies marines i altres activitats tècniques relacionades? Si l'objectiu fos aquest, ni calen tres aerogeneradors més alts que la Sagrada Família, ni una boia flotant ni 25 km de cables: n'hi ha prou amb instal·lar una boia oceanogràfica-meteorològica de les moltes que hi ha al mercat. Volen avaluar l'impacte ambiental d'un parc eòlic d'aquesta mena? Estem d'acord, només que caldria un compromís de quants anys d'observacions es necessitarien per unes conclusions objectives que es poguessin traslladar al parc industrial, que almenys una de les empreses del Plemcat té pensat fer allà mateix. Curiós si més no. També és possible que vulguin assajar fins on arriba la paciència dels ciutadans de l'Empordà davant una agressió sense precedents al seu paisatge. Si fos aquest l'objectiu, corren un risc evident que el tastet experimental acabi per a convèncer a tothom que aquest no és el camí per la transició energètica.

Això sí, un conseller gironí, «in articulo mortis» administratiu, no dubta a titllar en públic de nimbys als científics, plataformes i ciutadans que ens oposem, amb raons mil vegades exposades, a una iniciativa que tot just representa un 10% dels escenaris d'energies renovables que la mateixa Generalitat planteja per a Catalunya en el marc del Proencat. Estem segurs que hi ha altres alternatives, fonamentades a l'estalvi energètic i a la producció segregada, que pot abastir la mateixa quantitat d'energia que es pretén aconseguir amb el parc industrial al mar de Roses. Llavors, si el disseny del Plemcat està sobredimensionat pels objectius que els mateixos impulsors es plantegen, què pretenen amb la seva implantació, a la que tants esforços hi esmercen? Ara entro al terreny de les hipòtesis, que espero que el temps em desmenteixi. Però penso que amb aquest projecte es pretén facilitar l'entrada als parcs industrials, obrir la porta (allò que en espanyol es diu «poner un pica en Flandes»), començar una transformació del paisatge i de la biodiversitat perquè després sigui més fàcil argumentar que donat que ja hi ha una petjada eòlica, no passa res per incrementar-la. Una mica el procés viscut a la Terra Alta, on primer van ser uns pocs aerogeneradors (que no es van titllar d'experimentals) i ara tot el paisatge està farcit de molins; malgrat això, ha continuat la despoblació de la comarca. I també pot servir perquè la Generalitat tregui el nas a un àmbit (després que no va al·legar en l'elaboració dels Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim), que en el cas de superar el 50 MW seria de regulació estatal.

Vendre al Plemcat (com fan els promotors) dient que és la via per a «posicionar el sector R+D+I de Catalunya com a líder en eòlica flotant i ciències i tecnologies marines entre els països mediterranis», fa passar vergonya a qui coneixem una mica quin és l'estat de la qüestió en l'àmbit europeu i també mundial. Tot apunta que tenim Plemcat per temps. Per això l'oposició (científica i ciutadana) al Plemcat serà més ferma que mai: no tant pel que representa com pel que facilita.

Això es que pensa sobre aquest afer Ferran Vallespinós Riera, que és doctor en Ciències Biològiques i Investigador Científic (emèrit) del CSIC.