LA CONSTRUCCIÓ D'UNA NOVA DESSALADORA A BLANES DESPERTA RECEL ENTRE LA PAGESIA I L'ACTIVISME ECOLOGISTA

LA CONSTRUCCIÓ D'UNA NOVA DESSALADORA A BLANES DESPERTA RECEL ENTRE LA PAGESIA I L'ACTIVISME ECOLOGISTA

El desenvolupament de la futura planta comportarà expropiacions als agricultors del delta de la Tordera i les entitats ecologistes critiquen la despesa elèctrica i els excedents de la dessalinització, al mateix temps que reclamen un canvi en el model de consum d'aigua

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona) 11/06/2024.- Llegim a Directa que la Instal·lació de Tractament d'Aigües Marines (ITAM) de Blanes tindrà una bessona. La nova dessaladora al delta de la Tordera ocuparà una superfície de 67.100 m² i el treball de les dues germanes tributarà 80 hm³ d'aigua per any a la xarxa Ter - Llobregat, el quàdruple de la seva aportació actual. Tanmateix, els crítics amb la gestió hidrogràfica de Catalunya qüestionen que la dessalinització sigui l'antídot infal·lible contra la sequera.

Escarmentada per la sequera del 2008, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) redacta el primer projecte bàsic de la ITAM 2 de la Tordera l'any 2010, però no l'executa. Per mitjà d'un Decret Llei, el 2018 la Generalitat crea l'Ens d'Abastament d'Aigua del Ter-Llobregat (ATL) i li delega les competències de subministrament d'aigua potable del sistema Ter-Llobregat. L'ATL, investida com a responsable de la planta, impulsa la redacció d'un nou projecte d'ampliació. L'empresa adjudicatària de la redacció és TYPSA, especialista en infraestructures catedralícies. El novembre del 2023 l'ATL emet la resolució que aprova el projecte de la ITAM 2, pressupostat en 200 milions d'euros, i l'estudi d'impacte ambiental.

Amb aquests antecedents feia anys que en Xavier Robert tenia recel d'invertir en els camps que té més a prop de la dessaladora antiga. Diu que els sistemes de rec més innovadors i els hivernacles més sòlids els havia reservat per a les parcel·les allunyades de la planta veïna. En Xavier és dels pocs pagesos que queden a Blanes. La franja de terra entre aquesta riba del riu i els càmpings és escassa i el relleu també. De tota manera, en Xavier és afortunat. És jove dins del seu gremi, tot just compta cinquanta anys, i el seu fill ha estudiat per ser agricultor. Els Robert remenen 14,5 ha i tenen set treballadors en nòmina. Considera "hipòcrita que la Generalitat consenti la devastació del territori que els Ajuntaments locals van catalogar amb tanta pompa Espai Agrari de la Baixa Tordera".

Segons el projecte bàsic de TYPSA està previst que la Generalitat hagi d'indemnitzar els propietaris de més de 300.000 m² entre els municipis de Blanes i Tordera. En funció de l'afectació, la indemnització sufragarà els danys d'una expropiació permanent, una servitud de pas per a les canonades subterrànies o bé una ocupació temporal durant les obres. Els tres supòsits afecten terres d'en Xavier i ell calcula que mentre estigui embargat només podrà treballar el 40% dels cultius que posseeix actualment. Aventura que les confiscacions començaran aquest juliol i les obres al desembre.

"Tenen la carta més bona", diu resignat, "perquè no plou, i compensar el sòl rústic dels pagesos és molt barat. No és fàcil trobar una alternativa a la dessaladora, però és una injustícia que s'instal·li a Blanes per regar Barcelona". L'Ajuntament de Blanes va presentar al·legacions al projecte fa dos anys i els pagesos i la ciutadania s'hi van adherir, però a hores d'ara cadascú intenta protegir els seus interessos per separat. L'advocat i ell defensaran una indemnització minuciosa, però preferiria conservar la terra i fer la feina que l'apassiona. Per reivindicar-la en Xavier va pujar a Girona amb el tractor durant la revolta pagesa de l'hivern i es va sorprendre que els seus companys de l'interior reclamessin més capacitat per a les dessaladores, perquè, al capdavall, reflexiona, ells són víctimes d'un altre perjudici: el transvasament del Ter.

Un remei insípid

Des del punt de vista del medi natural és preferible reduir la captació dels aqüífers d'aigua dolça que estalviar aigua de mar. Si el funcionament de la nova ITAM convidés a rebaixar l'estrès hídric del riu Tordera l'ecosistema fluvial i litoral prosperaria, però no hi ha cap certesa que això succeeixi. Per altra banda, les dessaladores no revertiran la tendència de l'emergència climàtica, ni sadollaran l'augment del consum i el seu impacte ambiental serà negatiu. Aquest és el raonament que elabora en Jordi Torallas, coordinador de l'associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMonT).

En Dídac Navarro, portaveu d'Ecologistes en Acció, extrapola el cas de la dessaladora de Blanes al context climàtic nacional: "l'aigua és un bé escàs en el nostre entorn", però paradoxalment, sentencia, "el PIB a Catalunya ha crescut a costa de l'aigua". Proposa límits severs al sector turístic, al porcí, al tèxtil i, dins de l'agrari, a les explotacions que produeixen massivament per vendre a l'exterior. No és sostenible, segons el parer d'Ecologistes en Acció, que les polítiques públiques aspirin a satisfer un consum incontrolable: "Cal educar i corregir el consum", conclou en Dídac, "les dessaladores no han d'anar al servei dels interessos econòmics ni del model extractivista. L'ideal és que cada conca gestioni els seus recursos i que el desplegament d'instal·lacions d'abastament es faci a l'interior del territori que en tingui necessitat. Qualsevol altra opció espolia la perifèria en benefici del centre".

El seu consell és fer un ús selectiu de les ITAM, sense bombar a ple rendiment. Això només en casos d'emergència, perquè la factura energètica de les plantes és desorbitada. La química i militant d'Aigua és Vida Girona, Victòria Salvadó, detalla que la pressió a la qual cal sotmetre l'aigua de mar en el procés de l'osmosi inversa -la tècnica que filtra la sal i els elements contaminants- és molt alta i "la despesa elèctrica d'aquesta operació situa les dessaladores com un dels màxims consumidors d'electricitat del país i contribueixen activament a la petjada de carboni".

De fet, la potència actual de la xarxa elèctrica no és suficient per alimentar la nova ITAM. Victòria suggereix que l'alternativa a aquesta contradicció seria cobrir la demanda amb panells solars, però és escèptica en aquest punt, atès que no seria eficaç en grans dessaladores. Segons el projecte bàsic, les obres preveuen una connexió a través del subsòl amb l'estació elèctrica de Tordera, malgrat que, de moment, aquesta solució no permetrà assolir el nivell de productivitat desitjat. Endesa despatxarà els 60 MVA de potència que l'ATL sol·licita a través del nou traçat de la MAT de Riudarenes, que entrarà en servei el 2027.

Hi ha, finalment, la qüestió dels residus. Els residus de l'osmosi inversa retornen al mar per un emissari de salmorres i aquest rebuig augmenta la concentració de sal al mar. L'amenaça va posar en estat d'alerta la Confraria de pescadors de Blanes, que també figura en el dossier d'entitats que van al·legar contra el projecte. Victòria reconeix els fonaments de la queixa dels pescadors i raona que una major salinitat és perniciosa per a la població de posidònia i l'hàbitat dels peixos. En canvi, en Jordi de NatMontT és prudent pel que fa a la incidència d'aquest factor.

"És enganyós", disserta Victòria, "el missatge que ens comuniquen sobre la idoneïtat de la dessalinització, i no és lògic, en referència a les notícies de Lloret, que els hotels puguin omplir les piscines llogant màquines dessaladores a discreció en un episodi crucial de sequera". Concorda amb en Dídac Navarro, portaveu d'Ecologistes en Acció, en relació amb l'ús selectiu de les plantes i resumeix en essència les bases de l'eficiència del decreixement amb les següents propostes: la reutilització de l'aigua de les depuradores per a usos agrícoles i de neteja viària, la reparació sistemàtica de les fuites de la xarxa i les restriccions a la indústria que es lucri amb el malbaratament dels recursos comuns.