dijous, 6 de juny del 2024

Informació Pública del Govern espanyol sobre ladeclaració d’utilitat públic del projecte PLEMCAT al mar i en terrenys delsmunicipis afectats del Baix Fluvià

Informació Pública del Govern espanyol sobre la declaració d'utilitat públic del projecte PLEMCAT al mar i en terrenys dels municipis afectats del Baix Fluvià

Es diu que el projecte per instal·lar parcs eòlics industrials marins al golf de Roses pot acabar a la taula de Brussel·les

En el cas del parc Tramuntana, l'entitat Stop Macro Parc Eòlic Marí confia poder traslladar la seva "inquietud" sobre el projecte als nous eurodiputats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries/l'Armentera/Sant Pere Pescador/Ventalló/Sant Morí/Vilaür (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 06/06/2024.- En l'edició en paper, d'aquest dijous, del Diari de Girona les pàgines 10, 11, 12 i 13 estan ocupades pel document Informació Pública del Govern espanyol sobre la declaració d'utilitat públic del projecte PLEMCAT al mar i en terrenys dels municipis de l'Escala, l'Armentera, Sant Pere Pescador, Ventalló, Sant Morí i Vilaür, per fer passar la línia d'evacuació d'alta tensió subterrània amb béns i drets afectats d'ocupació.

Es diu que el projecte per instal·lar parcs eòlics industrials marins al golf de Roses pot acabar a la taula de Brussel·les

Segons EMPORDA.INFO, el futur d'algunes de les infraestructures més polèmiques a Catalunya també es juga a la Unió Europea (UE). Promotors i detractors del parc eòlic industrial marí Tramuntana del golf de Roses, l'ampliació de l'aeroport del Prat i la interconnexió de les xarxes d'aigua de Tarragona i Barcelona han buscat la veu de les institucions comunitàries per reforçar la seva posició envers els projectes. En vigílies del 9-J, les organitzacions implicades en els projectes expressen "confiança" en les normes europees i consideren els comicis com una "ocasió" important per fer arribar la seva visió a les institucions comunitàries. En cas que els projectes tirin endavant sense mesures per protegir els espais protegits, Brussel·les podria obrir un procés de sanció contra l'Estat espanyol.

Malgrat que els projectes es dirimeixen amb les autoritats estatals, les institucions comunitàries també hi juguen un rol important. La normativa comunitària fixa que són les autoritats estatals qui han d'aprovar els projectes, amb previ estudi de l'impacte en espais protegits. La directiva sobre la conservació d'hàbitats naturals estableix que les autoritats estatals competents només puguin acceptar el pla o projecte "després d'haver comprovat que no afecta negativament la integritat del lloc en qüestió".

En el cas del parc Tramuntana, l'entitat Stop Macro Parc Eòlic Marí confia poder traslladar la seva "inquietud" sobre el projecte als nous eurodiputats, mentre que, al contrari, Renovem-nos reivindica que projectes que ajudin a combatre la crisi climàtica han de ser una "prioritat".

En l'ampliació de l'aeroport del Prat, Depana lamenta que les advertències de la Comissió Europea sobre la manca d'aplicació de mesures compensatòries al dany de l'espai "no han servit per a res", mentre la patronal Aeball de l'Hospitalet i el Baix Llobregat reivindica que és un "mite" que l'executiu comunitari s'oposi a l'ampliació de l'aeroport per qüestions mediambientals.

Pel que fa a la interconnexió de les xarxes d'aigua de Tarragona i Barcelona, la Plataforma en Defensa de l'Ebre diu que "confien molt" en les normes comunitàries. Per contra, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya reivindica el caràcter "reversible" de la mesura i demana a la Unió Europea modificar les normes sobre l'aigua perquè els Estats del sud tinguin "més influència".

Excepcions per "interès públic"

Malgrat que la norma europea estableix que els projectes s'han d'autoritzar quan es comprova que no tenen un impacte negatiu dels espais protegits, també obre la porta a poder tirar endavant els projectes malgrat que hi hagi una conclusió negativa de l'avaluació. Això sí, Brussel·les només preveu aquesta excepció sempre que no hi hagi cap altra alternativa i si és per "raons imperioses d'interès públic de primer ordre", entre les quals s'inclouen raons socials o econòmiques.

En aquest cas, els Estats han de presentar a la Comissió Europea un pla de mesures compensatòries per "garantir que la coherència global de Natura 2000 queda protegida". No s'aplica, però, quan a la zona hi ha "un tipus d'hàbitat natural prioritari i/o una espècie prioritària". Únicament, es podria intervenir per raons de "seguretat pública" o de "salut".

L'anàlisi de l'impacte mediambiental, indica Brussel·les, s'ha de fer tant si el projecte es troba dins d'un espai protegit com pròxim a aquest, per la qual cosa la norma comunitària s'aplicaria a tots tres projectes.

El parc Tramuntana

Els detractors del projecte per instal·lar parcs eòlics marins al golf de Roses s'agrupen a través de l'entitat Stop Macro Parc Eòlic Marí. El seu portaveu i vicepresident, Jordi Ponjoan, diu que les eleccions europees són una "ocasió" molt important per poder fer arribar, a través dels eurodiputats, la seva "inquietud" sobre aquest assumpte.

Ponjoan afirma que, més enllà del perjudici contra el medi ambient que suposa la proposta, hi ha un "tema econòmic". "Aquesta tecnologia està poc provada i tenim constància que les grans empreses que es dediquen a fer aquests aerogeneradors flotants tenen problemes econòmics, perquè els molins s'espatllen abans dels 30 anys de vida útil prevista", assegura Ponjoan. En aquest sentit, diu que aquests "errors tècnics" fan que "no sigui viable" i creen la "tempesta perfecta" per instal·lar "un macropolígon a la zona, que després serà irreversible, i unes escombraries al mar".

Ponjoan diu que han mantingut trobades amb eurodiputats i que, amb les noves eleccions a la vista, "sembla que hi ha una nova consciència que tot això no és tan bo com semblava en un principi i hi ha una revisió de fons". "Per tant, tenim una expectativa que diversos eurodiputats ens han agafat la paraula i sembla que defensaran davant d'Europa que en aquesta zona no es pot fer un macropolígon així", afirma. "No podem fer invents que no funcionin i anar col·leccionant Castors", remarca Ponjoan.

La polèmica ampliació de l'aeroport

Tot i que el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat ja fa anys que dura, la Comissió Europea se n'ha mantingut al marge recordant, això sí, que una eventual remodelació de la infraestructura que afectés els espais protegits del delta del Llobregat només serà possible si es respecten dues directives europees, la d'Hàbitats i la d'Aus. En aquest sentit, la institució europea, sense valorar les diferents propostes que han anat sorgint, afegeix que qualsevol modificació d'aquest ecosistema, que pertany a la xarxa europea Natura 2000, s'ha de fer respectant aquestes normatives.

Una de les possibilitats que Brussel·les veuria amb bons ulls si s'arribés a un acord per ampliar l'aeroport seria pactar un pla de mesures compensatòries si el projecte afectés espais protegits. Una possibilitat que les entitats ecologistes rebutgen frontalment recordant que fa 20 anys, amb la construcció de la T1, ja es van prometre unes mesures compensatòries que encara no s'han fet. "Estem totalment a favor de tot el que siguin mesures compensatòries, però pel que s'ha fet, no pel que es vulgui fer", assenyala José García, vicepresident de Depana. Garcia recorda que la Comissió Europea va enviar fa tres anys una carta d'emplaçament a l'estat espanyol per la deficient protecció del delta del Llobregat i alertant-lo que si no actuava seria sancionat. Una advertència, lamenta García, que "no ha servit per a res" perquè en aquests tres anys "no s'ha fet res" i l'espai s'ha continuat degradant. "És absurd voler plantejar noves afectacions quan encara no s'ha arreglat el que es va fer malbé fa 20 anys. És per això que l'Estat encara no ha fet arribar cap proposta d'ampliació a la Comissió Europea, perquè sap que la tombarien immediatament", afegeix García.

"Pendents" de Brussel·les per la interconnexió

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va ser una de les primeres entitats socials i conservacionistes de l'Estat a integrar com a part central de la seva estratègia la intervenció de les autoritats de la Unió Europea, en aquest cas, per protegir el Delta i frenar els periòdics intents de transvasar d'aigua del riu. "Estem molt pendents de les polítiques ambientals de la Comissió Europea i confiem molt amb les seves normatives, que tendeixen a preservar els ecosistemes i un model de gestió que fa compatible l'activitat econòmica i el respecte al medi natural", raona el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

Ara, amb la proposta d'interconnexió de les xarxes d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter - Llobregat (ATL) que alguns col·lectius han posat sobre la taula arran de l'episodi de sequera, la necessitat de l'escrutini europeu torna a prendre sentit. "Els lobbies transvasistes no s'han aturat mai, aprofiten qualsevol ocasió per aconseguir el transvasament de l'Ebre, sigui com interconnexió de xarxes o com una altra mesura", alerta Tomàs.

En aquesta situació, el moviment antitransvasament demana "contundència" a les autoritats comunitàries en el compliment de la seva pròpia normativa. Especialment, a l'hora que el Govern espanyol l'apliqui "correctament". Així, i a més d'apel·lar a la riquesa, fragilitat i singularitat ambiental del delta de l'Ebre, assenyalen a la Unió Europea la necessitat de revisar, més enllà dels projectes de transvasament, una planificació hidrològica estatal que "sobreexplota els recursos i els rius per incrementar les superfícies de regadiu". Una forma "encoberta" de destruir aquests espais, diuen.

Segons Tomàs, les institucions comunitàries ja obliguen que el finançament de la construcció d'infraestructures hidràuliques vagi a càrrec, principalment, dels pretesos beneficiaris. "El que falla és l'aplicació de les normatives europees per part del govern central. El problema no està a Brussel·les", reitera. Per contrarestar-ho, Tomàs aposta per un enfortiment els moviments ciutadans per pressionar la Unió Europea i aconseguir fer modificar les polítiques estatals. Ho faran aliats amb entitats socials i grups conservacionistes belgues i d'arreu d'Europa. "El problema és que a Brussel·les tot és molt lent i va a anys vista. Els lobbies transvasistes juguen amb els fets consumats: quan arriba la normativa europea, l'obra està feta, programada o legislada. Això dificulta que es puguin implementar postures correctes per salvaguardar els rius i el delta de l'Ebre", ha tancat Tomàs.

Risc de sanció

Tots tres projectes tenen en comú que, en cas de tirar endavant, estaran sota la lupa de Brussel·les. En cas de rebre llum verda per part de les autoritats pertinents, la Comissió Europea analitzarà si s'està "protegint la coherència global de Natura 2000" amb mesures compensatòries, apunta la normativa europea. En cas de determinar que no s'estan aplicant les mesures compensatòries, l'executiu comunitari podria obrir un procés d'infracció contra l'Estat espanyol, com ja va passar amb l'anterior ampliació de l'aeroport del Prat. En el cas de l'aeroport, Brussel·les va obrir un procediment d'infracció contra Espanya al febrer del 2021 pel deteriorament del Delta del Llobregat i les "insuficients" compensacions. La Comissió Europea va fer el pas en considerar que les autoritats espanyoles no havien fet "prou seguiment" als "compromisos adquirits de mitigació i compensació". El procediment sancionador es manté encara obert.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada