Nord-est Llibertari: Recolliran firmes contra un macro parc industrial solar entre Navata i Lladó

dijous, 9 de maig del 2024

Recolliran firmes contra un macro parc industrial solar entre Navata i Lladó

Recolliran firmes contra un macro parc industrial solar entre Navata i Lladó

«Estem a favor d'aquesta energia, però no amb aquest abús d'oligopolis destruint la nostra terra», diuen veïnes i veïns d'aquests municipis

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Navata (Garrotxa d'Empordà, Alt Empordà, comtat de Besalú) 09(05/2024.- Llegim a Empordà.Info que veïns i veïnes de Lladó i Navata preparen una recollida de signatures contra el projecte de macro parc solar al costat de la carretera de Lladó. El projecte, promogut per Ferrovial, està a punt de ser aprovat, amb quatre anys de tramitació des del 2020 amb una extensió de 60 hectàrees i 75.000 plaques solars als terrenys de la carretera de Navata a Lladó. «S'ha fet un projecte de plaques solars immens sense respectar els criteris de proporcionalitat ni els de comunitats energètiques», afirmen els veïns, els quals afegeixen que estan a favor de l'energia solar, però «no amb aquest abús d'oligopolis destruint la nostra terra, una terra fèrtil i un paisatge que estimem».

«Farem recollida de signatures, els que estigueu en contra del projecte caldrà organitzar-se», manifesten a través de les xarxes socials veïnes i veïns. L'alcaldessa de Navata, Bibiana Vallmajó, també va expressar la preocupació per l'abast d'aquest projecte.

Bibiana Vallmajó Cantenys (Navata, 1979) és mestra d'Educació Infantil i l'any passat va assolir l'alcaldia com a cap de llista de Som Navata, llista adscrita a ERC. Vallmajó, reneboda del missioner Quim Vallmajó, també porta les àrees de Salut, Benestar Social, Ensenyament, Agricultura, Administració local i Urbanisme. Sobre un macro parc solar que afecta Navata. "Inicialment, hi havia cinc parcs solars projectats, però, per sort, se n'han desestimat quatre. El que queda encara no està resolt, l'expedient el té la Generalitat sobre la taula. Contra aquest projecte, l'anterior govern va presentar al·legacions i nosaltres hem continuat oposant-nos al parc i hem presentat un recurs d'alçada. El camp de plaques està projectat en una zona del municipi on suposa un gran impacte visual, a més d'estar situat sobre camps de conreu fèrtils", explica l'alcaldessa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...