Reclamen protegir i investigar un castell alt medieval de la Jonquera que es troba a l'àrea on es projecta el parc eòlic industrial Galatea
La IAEDEN i l'IEE demanen declarar BCIN d'aquestes ruïnes, en un jaciment arqueològic que mai s'ha excavat i que inclou una fortalesa alt medieval
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) 27/05/2024.- Llegim a EMPORDA.INFO que la IAEDEN i l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) demanen protegir i investigar un jaciment medieval a la Jonquera, que inclouria una fortalesa i un vilar. Les entitats insten al Departament de Cultura i a l'Ajuntament que es declari BCIN i que es delimiti un entorn de protecció, de cara a futures excavacions. A més, alerten que "es troba a l'àrea afectada pel projecte del parc eòlic Galatea". Les ruïnes eren conegudes pels Amics de Santa Llúcia, que a finals dels 60 van fer tasques d'adequació l'entorn. Però no va ser fins al 1986 que el Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional (GESEART) va documentar per primer cop el jaciment, que ara s'ha "redescobert".
El gran incendi que l'any 1986 va afectar la zona va deixar al descobert part de l'estructura i va permetre elaborar un primer plànol, un primer dibuix del complex i extreure'n unes primeres conclusions. Amb el pas dels anys, però, les restes van quedar colgades de nou pel bosc.
La fortificació compta amb murs de pedra treballada i s'hi aprecien dos recintes murats d'uns 1.500 metres quadrats. El jaciment s'ubica a uns 400 metres d'alçada, a pocs metres del temple de Santa Llúcia (en època alt-medieval, Sant Miquel de Solans) i en un entorn amb unes vistes privilegiades. "S'hi intueix una mena de fortificació important, notable i també hem vist una paret bastant gruixuda i unes espitlleres de defensa, a més d'un seguit d'estructures que formarien part d'algun tipus de vilar o ocupació al voltant del castell", explica l'arqueòloga i presidenta de l'IEE, Anna Maria Puig, que situa el jaciment als segles XII o XIII .
Unes restes amb moltes incògnites
En aquest sentit, Puig admet que és difícil saber a què corresponen aquestes dependències però "sí que sembla que depenen o estarien envoltades, o protegides pel castell". "Evidentment, hi estan relacionades perquè estan molt a prop. També ho estan de Sant Llúcia, per tant, segurament era un petit poblament dependent d'aquesta parròquia; però encara queda molt per investigar", insisteix Puig, que creu que cal una recerca documental i també l'arqueològica. La documental és com buscar "una agulla en un paller", admet. Pel que fa a l'arqueològica, diu que és necessària per veure "la magnitud de les restes, la densitat de població i la importància que va tenir en el seu moment". "Ara ens pot semblar un indret inhòspit, però potser no ho era tant", diu Puig.
El portaveu de la IAEDEN, Arnau Lagresa, alerta que la zona està afectada pel projecte del parc eòlic Galatea i que, per això, la seva protecció urgeix. "L'estudi d'afectació del patrimoni històric i cultural del projecte no contempla que hi ha aquestes restes en aquest emplaçament", remarca Lagresa. "Ara el que cal és tant una investigació documental com arqueològica, i fer una protecció de l'entorn perquè o es pugui veure afectat per cap infraestructura ni res en un futur", afegeix Lagresa.
Per tot plegat, han demanat formalment al Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de la Jonquera que protegeixin l'espai i el declarin BCIN. També que es delimiti un entorn i una zona arqueològica "atesa l'existència d'un potencial jaciment arqueològic". També demanen que s'incorpori al registre de BCIN, al Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico - Artístics de Catalunya i a l'Inventari de Patrimoni. A l'Ajuntament, li demanen també que incorpori el castell i el seu entorn al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Elements d'Interès Històric i Artístic de la Jonquera i que tramiti els instruments urbanístics procedents per incorporar al POUM i al Catàleg l'esmentat castell com a BCIN.
Nota de la Redacció de TRAMUNTANA VERMELLA MAIL:
El castell es troba a tocar el temple romànic de Sant Miquel de Solans també conegut ara com de Santa Llúcia, al municipi de la Jonquera i aquesta església està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Llegim a Viquipèdia que es tracta d'una església romànica situada a uns quatre quilòmetres del nucli urbà de la Jonqura. És un temple de grans dimensions que consta d'una sola nau i absis semicircular amb coberta a dues aigües. L'accés al temple es fa pel mur meridional on hi ha la portalada formada per tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. La façana occidental és llisa i està rematada per un campanar d'espadanya d'arc apuntat. Davant d'aquesta hi ha una construcció més recent (segles XVII o XVIII) adossada que devia ser l'hostatgeria o casa de l'ermità. En els murs laterals i a l'absis s'han practicat finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt resseguits, a l'exterior, per un fris de dents de serra i un guardapols. En el mur de la capçalera de la nau trobem dos ulls de bou. A l'interior la volta de la nau és apuntada mentre que la volta de l'absis és ametllada. Tot l'edifici ha estat realitzat amb carreus de granit perfectament escairats i disposats en fileres. Es pot afirmar que es tracta d'una església romànica de caràcter retardatari realitzada entre els segles XII i XIII, segons «Sant Miquel de Solans». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Antigament el temple estava sota l'advocació de Sant Miquel de Solans. Tenim notícies que esmenten l'«Ecclesia Sancti Michaelis» com a temple pertanyent a l'alou de Solans, que en 947 era propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes. Al segle XIII diversos documents l'anomenen Sant Miquel de Solans. Als nomenclàtors del segle XIV figura com a parròquia independent però més tard va perdre el títol de parroquial i va passar a dependre de Santa Maria de la Jonquera. Se suposa que els segles XVII i XVIII va ser quan l'antiga parròquia dedicada a Sant Miquel esdevingué un santuari a Santa Llúcia.
Segons la Redacció de TRAMUNTANA VERMELLA MAIL les ruïnes del castell medieval de Solans van ser identificades després del gran foc de l'Albera de 1986, quan la vegetació va ser cremada, per Enric Carreras i Miquel-Dídac Piñero (GESEART). En un primer moment ambdós van pensar que les ruïnes podrien correspondre a un castell del segle X dels Rocabertí, potser al documentat l'any 948, abans del conegut amb el nom de Rocabertí, ja del segle XI. Encara podria haver-hi existit un de més antic a aquesta zona de l'Albera, en l'actual terme de la Jonquera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada