Absolen el veí de Sant Jaume de Llierca condemnat per titllar de "cacic" l'expresident del Consell Comarcal de la Garrotxa

Absolen el veí de Sant Jaume de Llierca condemnat per titllar de "cacic" l'expresident del Consell Comarcal de la Garrotxa

Revoca la sentència i conclou que les opinions contra la planta de triatge les emparava la llibertat d'expressió

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Jaume de Llierca (la Garrotxa, comtat de Besalú) 21/05/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, l'Audiència de Girona ha absolt el veí de Sant Jaume de Llierca, que va ser president de l'Associació de veïns contrària a la planta de triatge, condemnat per un jutjat penal com a autor d'un delicte de calúmnies per titllat de "cacic" l'expresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, i haver afirmat que el projecte era un "cas clar de corrupció". La sentència del Jutja Penal Núm. 2 li va imposar una multa de 5.410 euros i va fixar en 3.000 euros la indemnització que havia de pagar a Joan Espona pel dany moral. L'Audiència ha estimat el recurs de la defensa, encapçalada per la lletrada Montserrat Vinyets, i resol que les opinions del veí, que també és militant de la CUP, estan emparades pel dret a la llibertat d'expressió.

El processat, Antoni Tomàs, va ser el president de l'Associació de Veïns i Veïnes No a la planta de Triatge de Sant Jaume de Llierca i, com a tal, estava al capdavant d'un blog per denunciar el projecte i era una de les "cares visibles" de la mobilització social contra la instal·lació de la planta de residus a la població. Un projecte que va portar cua i les veïnes i els veïns s'oposaven tant a la ubicació escollida pel Consell Comarcal de la Garrotxa (al·legant l'impacte ambiental i de contaminació) com a la necessitat d'haver d'aixecar una infraestructura d'aquestes característiques a la comarca.

Durant entrevistes i intervencions públiques, Tomàs va titllar de "cacic" l'aleshores president del Consell Comarcal, Joan Espona, va insinuar que, darrere l'operació, hi havia interessos econòmics i que era un "cas clar de corrupció".

Segons recorda la CUP en un comunicat, Espona va presentar una querella contra el veí el juliol del 2016 i, durant la fase d'instrucció, el processat "mai va negar" cap de les declaracions ni comentaris públics que havia fet.

El cas va arribar a judici al Jutjat Penal Núm. 2 de Girona, que el febrer del 2023 va condemnar l'acusat com a autor d'un delicte continuat de calúmnies amb publicitat i li va imposar una multa de 5.410. També l'obligava a indemnitzar Espona amb 3.000 euros pel dany moral. El Jutjat Penal, a més, imposava publicar i divulgar la sentència a diversos mitjans que s'havien fet ressò de les declaracions del president de l'Associació veïnal i al mateix blog contrari a la planta de triatge.

L'advocada del processat, Montserrat Vinyets, va recórrer la sentència a l'Audiència de Girona. Ara, la secció tercera dona la raó a la defensa, revoca la condemna i absol el veí de Sant Jaume de Llierca.

La sentència resol que les manifestacions públiques del processat estan emparades per la llibertat d'expressió: "En la ponderació dels drets en joc (la llibertat d'expressió, opinió i crítica per una banda i el dret a l'honor per l'altra) hem de tenir en compte que el dret a la llibertat d'expressió i de crítica, en aquest cas, té un grau més alt de legitimitat tenint en compte la condició de representant públic del querellant, que exercia funcions públiques". Per això, conclou que les opinions del processat no tenen "entitat suficient per considerar-se un delicte de calúmnies o d'injúries".

Vinyets valora molt positivament la sentència i apunta que l'Audiència "estima el plantejament que des del minut zero ha vingut fent la seva defensa", que és que els fets s'emmarcaven en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i a la participació política. "Antoni Tomàs volia posar sobre la taula un debat públic sobre la necessitat de la Planta de Triatge, no només a Sant Jaume de Llierca, sinó arreu de la comarca de la Garrotxa perquè sabia que si s'entraven a valorar els pros i contres de la instal·lació, l'opinió pública es convenceria que no tenia cap mena de sentit i això no pot ser de cap manera delictiu", exposa l'advocada.