Les restes de la víctima del franquisme Rafael Sala Grau sortiran de Paterna per reposar, finalment, a Valance
Aquest regidor de Vilafant va ser assassinat pels franquistes el 1940 i llançat a la fossa 126 de Paterna junt amb 242 persones més, també afusellades per la Dictadura
L'equip de recerca empordanès, que ha fet possible la seva identificació i el retorn als seus familiars, es desplaçarà fins a València, el dissabte 13 d'abril, per recollir la caixa amb les despulles de Sala que s'acabaran dipositant a Valance, al departament del Drôme
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant (la Garriga, Alt Empordà) 06/04/2024.- Segons EMPORDA.INFO, assegura Josep Murlà: «De l'oblit i del silenci no se'n treu res», un dels integrants de l'equip de recerca empordanès que ha fet possible que el proper dissabte, al cementiri de Paterna, a València, es puguin exhumar les restes de Rafael Sala Grau, el veí de Vilafant, que va ser assassinat i llançat a la fossa 126 l'any 1940 després d'un consell de guerra sumaríssim en el qual, a partir d'uns informes de l'aleshores alcalde de Vilafant, Francesc Muntaner Frigola, va ser condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió militar i, tot seguit, afusellat. El dissabte 13 d'abril, doncs, l'equip rebrà les restes òssies de Sala, «dins una caixa amb la senyera republicana», les quals seran enviades a Figueres, custodiades per la Funerària Vicens, i, posteriorment, seran trameses a Valance, al departament del Drôme, on serà enterrat, finalment, al costat de la seva dona Rosario Calpe i la seva filla Maria, que estaven sepultades en altres indrets. Cal dir que elles dues, després de l'assassinat de Rafael Sala, van marxar a l'exili a l'Hexàgon francès on, actualment, resideix el net del que fou regidor de l'Ajuntament vilafantenc durant la República.
L'historiador Alfons Romero, que ha participat en aquesta «recerca de llarga durada», junt, entre altres, amb el també historiador Marciano Cardava i el forense Narcís Bardalet, responsable de les anàlisis d'ADN de les restes per ser identificades, va explicat ahir divendres al matí, en un acte a La Cate, a Figueres, que «aquest furgar en el passat té tot el sentit perquè aquí no va haver-hi una guerra sinó un alçament militar amb molta violència i en Rafael en va ser una de les víctimes».
Marciano Cardava va detallar com, després de la proclamació de l'estat de guerra, a Vilafant, on s'amagaven cinc capellans, van afusellar el rector d'Orfes, Joan Muntaner Frigola. El 1939, al formar-se la comissió gestora de l'Ajuntament franquista, és nomenat alcalde un germà d'aquest capellà que «fa un informe contra Rafael Sala Grau -que havia estat regidor del municipi i secretari del Comitè antifeixista de Vilafant- amb el que l'acusa d'haver dut els milicians del Comitè de Figueres a buscar el seu germà». En la declaració signada a posteriori per Sala, aquest ho nega i diu «que es va oferir a salvar-li la vida» del capellà. Tot i això. el condemnen a mort, quelcom que, diu Cardava, entra en «un context normal de la guerra civil, els militars tenen el poder i executen tres o quatre persones a cada poble on hi ha hagut morts abans». Com a detall, cal afegir que l'informe final del consell de guerra sumaríssim no arribarà a València fins al cap de quatre anys d'haver estat assassinat Rafael Sala.
En aquest retorn a casa del vilafantenc, que havia caigut presoner dels franquistes el 31 de març de 1939, l'equip ha sol·licitat a l'actual alcaldessa de Vilafant, Montse de la Llave, que la comitiva amb les restes s'aturi, ni que sigui uns pocs segons, davant la que fou la casa de Rafael Sala, al Racó del Trull, 2, on va fer de rajoler. En aquest sentit, Vilafant ja va impulsar un acte de memòria recordant a aquest veí el novembre del 2022 amb la presència de Maria Navarro, presidenta de l'Associació de víctimes del franquisme de la fossa 126 de Paterna, i familiars. De la Llave ha posat en valor tot aquest treball de recerca perquè «per haver-hi un futur, cal que hi hagi un passat, sense això no podem anar endavant».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada