Nord-est Llibertari: A l’Escala, Salvem Can Ramis

dilluns, 22 d’abril del 2024

A l’Escala, Salvem Can Ramis

A l'Escala, Salvem Can Ramis

Recollida de signatures al mercat dominical de l'Escala contra la venda de Can Ramis

Els partits de l'oposició municipal de l'Ajuntament de l'Escala (Gent de l'Escala, Alternativa per l'Escala, ERC i Junts) munten parada al mercat del diumenge per informar i recollir signatures contra la venda de Can Ramis

És el darrer acte reivindicatiu abans que l'adjudicació de la subhasta d'aquest immoble passi pel proper ple ordinari d'abril

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 22/04/2024.- En el proper ple ordinari de l'Ajuntament de l'Escala del dilluns 29 d'abril l'equip de govern vol aprovar la subhasta de l'habitatge i taller del pintor Rafael Ramis, que hauria de servir per exposar la seva obra i centre cultural dedicat a la seva memòria. Rumors no contrastats per TRAMUNTANA VERMELLA MAIL ja apunten per una immobiliària concreta que especularà amb l'immoble fins ara propietat de l'Ajuntament. A veure que passarà en cas de la subhasta si la campanya popular Salvem Can Ramis no l'aconsegueix aturar.

Segons Canal 10 Empordà, els grups de l'oposició municipal de l'Ajuntament escalenc Gent de l'Escala, Alternativa per l'Escala, ERC i Junts han escollit el mercat setmanal escalenc del diumenge per fer el darrer acte informatiu i de recollida de signatures contra la subhasta del immoble de Can Ramis. La campanya Salvem Can Ramis va començar el mes de març i ha recollit moltes signatures en aquestes poques setmanes, ha fet parada en un indret tan concorregut com el mercat, un punt estratègic just abans que en el proper ple ordinari s'adjudiqui definitivament la subhasta.

Segons els grups municipals escalencs promotors d'aquesta campanya ja s'ha aconseguit el que van definir com a principal objectiu, donar a conèixer a la gent del poble allò què estava passant amb el procediment de subhasta de la casa que va ser la llar i taller del pintor Rafel Ramis.

Malgrat que en el proper ple s'aprovi definitivament l'adjudicació de la subhasta del immoble, l'oposició municipals (menys un regidor de Comuns) considera que s'ha de seguir informant del que defineixen com un mal modus operandi per part de l'equip de govern de l'Ajuntament.

Les signatures s'entregaran abans del proper ple ordinari, que està marcat en el calendari pel dilluns 29 d'abril.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...