Unió de Pagesos anima els ramaders a demandar “el càrtel de la llet” després que l’Audiència Nacional hagi sentenciat que va existir

Unió de Pagesos anima els ramaders a demandar "el càrtel de la llet" després que l'Audiència Nacional hagi sentenciat que va existir

La demanda s'ha presentat contra Bonpreu, Mercadona i Lidl

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 03/03/2024.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, Unió de Pagesos (UP) anima els ramaders afectats per l'anomenat "càrtel de la llet" a demandar-lo, un cop s'ha sabut que l'Audiència Nacional ha sentenciat que va existir.

El tribunal considera provat que entre els anys 2000 i 2013, vuit indústries làcties de l'estat van fixar preus, impedint així que els propietaris de les granges poguessin negociar. Això va provocar que, majoritàriament, es pagués per litre de llet menys del que costava produir-lo, incomplint la llei de la cadena alimentària. Ara, Unió de Pagesos vol fer una demanda col·lectiva per danys i perjudicis amb els ramaders afectats i avisa que la distribució és ara qui porta a terme aquesta pràctica, per això ja ha presentat una denúncia contra Mercadona, Lidl i Bonpreu.

Entre sis mesos i un any. Aquest és el termini que esperen els advocats d'Unió de Pagesos que trigarà el Tribunal Suprem (TS) en fer ferma la sentència de l'Audiència Nacional, que considera provat que va existir un "càrtel de la llet" entre els anys 2000 i 2013. Tot i que encara no hi ha cap recurs sobre la taula, des d'UP donen per fet que les vuit empreses condemnades recorreran la sentència que les obliga a pagar 80 milions d'euros (MEUR) a l'estat per haver pactat preus entre elles, impedint així que els pagesos poguessin negociar el preu de la llet.

Per això, Unió de Pagesos ara anima a tots els que s'han vist afectats a demandar-los en una denúncia col·lectiva que "tindrà més força". L'objectiu és demanar danys i perjudicis i recuperar "els diners que van robar" als ramaders catalans i de la resta de l'estat. UP ha fet càlculs del que haurien de tornar aquestes vuit empreses en cas de guanyar. Per una explotació mitjana de 100 vaques, serien entre 25.000 i 35.000 euros l'any.

Des del sindicat agrari recorden que totes aquelles explotacions que ja no operen, però que van veure's afectades poden incorporar-se també a la demanda. De fet, UP creu que la majoria que ja no treballen s'hi sumaran, en canvi, lamenta que n'hi ha moltes que encara estan en actiu que no ho faran per les "amenaces" que reben per part de la indústria de deixar de recollir la llet que produeixen.

"Animem a tots a que ho facin, perquè aquests diners que han perdut són seus i, en el cas que hi hagi amenaces per part d'algú, que ho facin públic i mirarem com es resol", assenyala el responsable del sector lleter d'Unió de Pagesos, Marc Xifra.

Ara, la distribució

Des d'UP han anat més enllà i ara assenyalen la gran distribució com els qui practiquen aquestes "pràctiques mafioses". El sindicat té en curs una demanda des de 2022 acusant tres grans cadenes de distribució de pactar preus entre elles per tal d'evitar fer-se la competència i així impedir que les granges tinguin marge de negociació.

En concret, la demanda s'ha presentat contra Bonpreu, Mercadona i Lidl.

El membre de l'executiva d'UP, Abel Peraire, explica que van detectar que durant, almenys tres anys i quatre mesos, els preus de la llet dels tres establiments eren "calcats". Arran d'això es va interposar una demanda a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) per tal que ho investigui. Peraire ha recordat que només aquestes tres empreses representen el 50% de la distribució de llet i això "és molt".

Un escarment

Per la seva banda, l'advocada experta en competència Montse Ribot ha explicat que en cas que es guanyi una demanda col·lectiva per danys i perjudicis pot suposar un escarment per a aquestes empreses per tal que evitin de nou fer un càrtel i així afectar la pagesia.

En aquest sentit, Ribot considera que els 80 MEUR amb els que l'Audiència Nacional ha condemnat aquestes vuit empreses no suposen un efecte dissuasiu per a elles ja que els surt "molt barat".

A tot això, cal recordar que al Principat de Catalunya les explotacions ramaderes productores de llet han caigut de manera important els darrers anys. De les 1.221 que hi havia a principis de 2001, s'ha passat a només 366 a 2023. Això contrasta, en canvi, en la quantitat de llet de marca blanca als supermercats, que ha passat d'un 6% al 50% actual.