Nord-est Llibertari: S’aprova al Parlament la proposta de la CUP - NCG perestablir un calendari màxim de 5 anys per revertir el transvasament del Ter al’Àrea Metropolitana de Barcelona

dilluns, 11 de març del 2024

S’aprova al Parlament la proposta de la CUP - NCG perestablir un calendari màxim de 5 anys per revertir el transvasament del Ter al’Àrea Metropolitana de Barcelona

S'aprova al Parlament la proposta de la CUP - NCG per establir un calendari màxim de 5 anys per revertir el transvasament del Ter a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

El diputat Dani Cornellà va defensar les propostes de resolució de la CUP - NCG al llarg del debat, com a portaveu de la Comissió d'agricultura, ramaderia i pesca del Parlament de Catalunya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 11/03/2024.- Llegim a Llibertat.Cat que diferents propostes de la CUP - NCG s'aproven el darrer dia del ple monogràfic sobre la pagesia.

Destaca l'aprovació de revisar l'actual Pla Especial de Sequera per tal d'assegurar un tracte equitatiu de l'agricultura i la ramaderia, ajustat a la relació d'usos de la resta d'activitats econòmiques o posar en marxa un pla especial d'ajuts per a la pagesia que fa servir reg d'inundació o poc eficient per afavorir el canvi cap a una agricultura més sostenible millorant el sistema de reg.

El diputat per la circumscripció electoral gironina Dani Cornellà va defensar la necessitat d'acabar definitivament amb el transvasament del Ter. En la seva intervenció va declarar que "els acords del Ter ja no serveixen en l'actual context, cal avançar més de pressa i garantir que amb un màxim de 5 anys l'aigua del Ter es quedarà tota a la seva pròpia conca". La CUP - NCG mai ha defensat el transvasament i menys veient el model insostenible de desenvolupament que obvia l'estrès hídric del Ter.

La CUP - NCG denuncia la imposició per part del Govern de la Generalitat d'uns cabals mínims molt reduïts que estan produint danys irreversibles a la biodiversitat i no garanteixen l'aigua suficient per a la pagesia. Una situació que també es repeteix a la Muga i al Fluvià, on l'ACA ha permès obrir nous pous que no faran res més que salinitzar els aqüífers.

També es van aprovar altres propostes del grup parlamentari de la CUP - NCG, com exigir la modificació i l'aplicació de la llei de la cadena alimentaria per garantir preus justos cap a la pagesia o crear una finestreta única per les gestions del sector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...