Llançà recupera la memòria històrica de la colònia d’infants refugiats a Can Marly i a cura de SIA

Llançà recupera la memòria històrica de la colònia d'infants refugiats a Can Marly i a cura de SIA

Mercè Borràs i Lluís Garrido treuen a la llum l'èxode dels nens de famílies republicanes durant la Guerra Civil acollits a la Residència i la seva evacuació a l'Hexàgon francès

Durant la Retirada republicana de 1939, la localitat va ser un dels passos importants cap a l'exili en direcció a Portbou

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llançà (Mar d'Amunt, Albera Marítima, Alt Empordà) 26/03/2024.- Segons publica EMPORDA.INFO, una investigació realitzada per Mercè Borràs i Luis Garrido ha posat al descobert la poc coneguda història de la Colònia d'infants refugiats Ascaso - Durruti (1937-1940), on un grup d'infants evacuats de zones de la República ocupades per les tropes franquistes durant la Guerra Civil, principalment de la província de Madrid, de l'Aragó, del País Basc i algunes criatures de Figueres, van ser acollits a Can Marly de Llançà des de febrer de 1937 fins a gener de 1939. Després, durant la Retirada republicana de primers de febrer de 1939, van ser evacuats novament, aquesta vegada a l'Hexàgon francès. Aquesta exhaustiva investigació històrica realitzada per Borràs i Garrido en arxius de l'Estat espanyol i francesos, així com la revisió de diaris i bibliografia rellevant, ha estat editada en un llibre per la Fundació Salvador Segui.

La presentació de la publicació La Colònia d'infants refugiats Ascaso - Durruti (1937-1940) va tenir lloc a Llançà, a la Sala Noble de la Residència Can Marly, l'espai on es van viure els fets durant la guerra. A més de la informació escrita, el llibre inclou fotografies antigues en cada capítol i destaca les entrevistes als pocs protagonistes localitzats i dibuixos fets pels mateixos infants evacuats. Gràcies a tota aquesta recerca, «s'ha pogut elaborar un llarg llistat amb els noms, la procedència i l'edat de 278 persones que en algun moment van residir a Can Marly». La casa va començar acollint 50 nens i nenes i van arribar a ser-ne 300. Les nenes dormien al primer pis i els nens al segon, i, en general, interactuaven poc amb la gent del poble. Només uns quants podien anar a l'escola del poble.

La iniciativa de crear la colònia infantil va sorgir del Comité Pro-España Libre amb seu a París, que ja donava suport als milicians del front d'Aragó i posteriorment es va ampliar per ajudar els infants evacuats. Els fundadors anarquistes van poder instal·lar la colònia gràcies al suport del Comitè Local de Llançà. El llibre també descriu la situació de l'entorn que els envoltava, així com la història de vida dels anarquistes que la conduïen, principalment les de Paula Feldstein, Pierre Odéon, Maria Ascaso i Lluís Riera, així com des de l'estranger, Renée Lamberet i Emma Goldman que lluitaven per obtenir recursos per als infants acollits, el refugi, l'aliment i la protecció necessària en aquelles terribles circumstàncies.

La colònia seguia la línia educativa de l'escola racionalista, la mateixa que durant la República s'havia impartit en les colònies d'estiu, on posaven especial èmfasi en el coneixement a través del contacte amb la natura i la mateixa experiència i que, més enllà de l'estricta instrucció reglada, prioritzaven la responsabilitat i l'harmonia de la vida en comú.

Poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a les comarques gironines, el 20 de gener de 1939, els educadors van decidir evacuar la mainada cap a l'Hexàgon francès. Allà van ser acollits en règim de colònies al departament de La Charente - Maritime.

Davant la perspectiva de la Segona Guerra Mundial interimperialista a les portes de l'Estat francès i la insistència del govern franquista, els que no van poder acreditar tenir família en territori francès que els pogués acollir, van ser retornats a la Península. Consta que van marxar cap a l'Hexàgon francès 250 infants, destaca l'autora.

Encara que la colònia de Llançà podria ser un exemple més de les colònies que es van escampar per tot el territori republicà, on molts infants evacuats es van poder refugiar durant la guerra tenint aixopluc en xalets confiscats o residències confortables, educació i l'alimentació necessària, el que diferenciava aquesta colònia de les altres --si bé totes les establertes en territori republicà rebien un relatiu suport i control d'organismes en territori nacional, aquesta, com si es tractés d'una colònia a l'exili--, no mantenia cap vinculació amb les autoritats de la Generalitat de Catalunya o de la República Espanyola, ja que depenien exclusivament de l'entitat Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) francesa, gràcies a la solidaritat obrera i popular a l'Estat francès.

Els dibuixos que van fer els infants de la colònia formen part del llibre i són molt il·lustratius. La majoria d'ells descriuen el viatge que van fer des de Madrid fins a Llançà, passant per València i Barcelona. Amb innocència infantil, reflecteixen el llarg viatge i els moments de joc una vegada van arribar al seu destí. Segons Mercè Borràs, coautora del llibre, «aquestes imatges ens transporten a les vivències dels nens durant la seva estada a la Colònia de Llançà», que va ser un exemple més de les diverses colònies que es van establir arreu del territori republicà per acollir infants evacuats durant la Guerra Civil. Malgrat el conflicte i el desarrelament, els nens van rebre refugi en cases confiscades o residències confortables, on van tenir accés a educació i alimentació adequades.

A més, rebien subministraments des de l'Hexàgon francès, incloent-hi llaminadures i galetes, coses que molts d'ells no havien tingut abans i que van suposar una millora significativa en les seves vides. Tot i això, és important destacar que algunes criatures van passar per situacions difícils, com ho reflecteixen dues versions dels fets narrats per antics residents de la colònia. Aquests nens sentien l'amenaça constant i s'amagaven als soterranis durant els bombardejos, tot i que van tenir sort i no van patir danys personals. Finalment, per Borràs, amb aquest llibre es recupera la memòria històrica de la localitat en un edifici que l'Ajuntament està ara rehabilitant.