Cop judicial a l’operativa de falsos autònoms de Glovo a la demarcació de Girona

Cop judicial a l'operativa de falsos autònoms de Glovo a la demarcació de Girona

El jutjat social 3 considera que 191 repartidors eren treballadors de l'empresa, ja que aquesta era qui feia les factures i organitzava la feina

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 18/03/2024.- Llegim al Diari de Girona que una sentència pionera a Girona ha reconegut la condició d'assalariats a 191 repartidors que van treballar per Glovo entre el febrer de 2019 i l'agost de 2021. El Jutjat Social Núm. 3 de Girona ha determinat que hi havia relació laboral entre les parts i ha desestimat tots els motius de l'empresa, que al·legava que els riders tenien condició d'autònoms. La sentència conclou que els repartidors van sotmetre's en tot moment a l'organització de treball imposada per l'empresa i que ells no tenien «independència», sinó que aquesta era només aparent, i que, per tant, era aquesta qui havia de pagar les quotes a la Seguretat Social.

Fou un aixecament d'acta d'infracció d'Inspecció de Treball el que va motivar per part de la Tresoreria de la Seguretat Social de Girona la presentació d'una demanda d'ofici perquè es declarés pel Jutjat la situació laboral entre aquests repartidors i l'empresa. Tot i que aquesta encara no és ferma, i la mercantil podria recórrer-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si es confirma la resolució podria significar un benefici important pels treballadors, ja que els correspondria la devolució de diverses quantitats abonades per ells en concepte d'autònoms durant el temps treballat. Aquest procés es pot allargar anys.

Una sentència del Tribunal Suprem del 2020 que reconeixia la relació laboral d'un repartidor amb Glovo va obrir la porta al fet que milers de persones afectades que van treballar per plataformes de repartiment poguessin reclamar ser considerats falsos autònoms. L'any següent el Govern espanyol va aprovar la «llei Rider», i fa pocs dies la Unió Europea va aconseguir aprovar una directiva en el mateix sentit que regula la feina en plataformes digitals, entre les quals les aplicacions de menjar. Aquesta directiva establirà una presumpció de laboralitat segons criteris que haurà de fixar cada país, i l'empresa haurà de demostrar que no existeix aquesta relació laboral.

Dependència de l'empresa

La sentència del jutjat gironí fa una descripció exhaustiva del model de negoci de Glovo, indicant que «no és una mera intermediària entre establiments de restauració i repartidors», sinó que ofereix un servei de missatgeria i repartiment mitjançant la «coordinació i organització del servei productiu».

En aquest sentit, subratlla que els 191 treballadors, alguns dels quals amb contractes de trade (treballador autònom econòmicament dependent) i d'altres de contractes de prestació de serveis, no tenien una estructura organitzativa pròpia i estaven sotmesos al control de l'empresa. «Fins i tot havien de comunicar les diferents fases de l'estat de l'encàrrec», un fet que sobrepassa les característiques pròpies d'una relació independent entre les parts.

La pretesa autonomia dels repartidors, que l'empresa justifica indicant que tenen «absoluta llibertat per escollir quins encàrrecs efectuen», també queda rebatuda pel jutge. La clau és el «sistema d'excel·lència», una manera d'atorgar punts als repartidors que la mercantil ha creat per organitzar la demanda en hores punta i poder tenir repartidors disponibles durant totes les franges. Aquest sistema funciona tenint en compte diversos barems, entre els quals la disponibilitat d'un repartidor en hores d'alta demanda, les valoracions que clients i establiments fan al treballador i el nombre d'encàrrecs fets. Com més punts té el repartidor, abans pot escollir les franges horàries que treballarà els pròxims dies. «La suposada llibertat no és tal per la repercussió que té el sistema de valoració, ja que com més alta sigui més feina i guanys podrà obtenir», indica. A més, qui posa el preu al servei de recollida i entrega és també l'empresa. Un dels indicis objectius que apunta la sentència com a evidència d'aquesta relació contractual és el fet que es reservi la potestat de sancionar els repartidors. En el mateix sentit, també denota laboralitat el fet que l'empresa aboni compensacions a partir dels cinc minuts d'espera que les i els riders han de passar en un establiment esperant rebre els encàrrecs. Si no hi ha repartiments, també se'ls abona una quota de cobertura.