De la mateixa manera que les revolucions van ser ruptures del present cap a un nou futur, també van cultivar una intensa relació amb un passat menys estudiat però no menys important. Aquesta obra s'endinsa en aquest costat retrospectiu i investiga la riquesa, complexitat i productivitat de les tradicions i memòries revolucionàries tant des d'una perspectiva històrica com filosòfica. Per això teixeix un diàleg amb figures com Marx, Bakunin, Arendt, Lefebvre, Lefort, Bloch o Benjamin i analitza esdeveniments com les revolucions americana, francesa i russa, però també d'altres com la Revolució haitiana, la Revolució de 1848, la Comuna de París, Maig del 68 o la memòria comunera. Amb això es mostra com cada revolució s'hauria de repensar i renovar des d'uns referents que poden servir com a vehicles de reflexió, inspiració, expressió, legitimació, identificació, mobilització o reforç simbòlic.
«Fem mal per por. Un bloc enganxifós de culpa i vergonya, massa sovint invisible. Fucking New York, man. Van ser uns anys d'aventures majúscules, que són les que ens expliquen».
Fucking New York. Història dels meus límits és la memoir d'una noia que fuig a Nova York per retrobar el seu lloc al món. La ciutat, imponent i descarnada, li farà el joc de la pròpia inseguretat i ella la utilitzarà, igual que les cases on viu i les persones que troba, per escriure un relat que sempre es mou entre els extrems. El pànic acabarà quatre anys més tard quan finalment la dona es fa responsable dels seus actes i comprèn l'amor.
Laura Calçada Barres és periodista. Va néixer el 1988 a Barcelona i va llicenciar-se en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB. Ha escrit per a diversos mitjans culturals i generalistes i també ha fet ràdio local. Durant uns quants anys va viure a Nova York, on va obtenir el màster de Periodisme Social per la Craig Newmark Graduate School of Journalism at CUNY. Els darrers quatre anys ha treballat en aquesta memoir.
Com en una guerra invisible, els serveis secrets de les forces en pugna durant la Guerra Civil Espanyola van desplegar a l'ombra un combat ferotge, ni de cap manera incruent, pel control d'una arma clau en qualsevol conflicte armat: la informació.
Serà precisament en aquest escenari —confús, perillós i sempre relliscós— on ens trobarem novament amb l'enigmàtica figura de Manuel Escorza del Val, militant anarquista vilipendiat per gairebé tots, que va estar al capdavant de la Intel·ligència llibertària fins al final de la contesa.
Amb aquest llibre, que suposa la culminació de més de cinc anys de recerca d'arxiu, Dani Capmany Sans ens submergeix en l'apassionant història, pràcticament inexplorada fins ara, de les xarxes d'espionatge al servei de les organitzacions llibertàries a banda i banda de la frontera francesa.
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada