divendres, 9 de febrer del 2024

La nostra fi, la vostra fam, lema de les jornades de mobilitzacions pageses

La nostra fi, la vostra fam, lema de les jornades de mobilitzacions pageses. El sector de la pagesia catalana va mantenir les mobilitzacions el  dimecres i el dijous, amb la ciutat de Barcelona com a punt neuràlgic. Els agricultors i ramaders volen que s'incloguin les seves proclames a l'agenda política i que es reverteixi una situació que, segons expliquen, els porta "a l'abisme"

La pagesia aquest dijous ha arrencat al Parlament de Catalunya la promesa de revisar la restricció d'aigua

El text acordat insta també la Generalitat a «agilitzar el pagament de les ajudes pendents» i a examinar la burocràcia

La pagesia catalana seguirà les protestes fins a veure el resultat a les seves demandes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 08/02/2024.- La mobilització pagesa d'aquest dies exigeix al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat espanyol i a les autoritats europees que facin seva la denúncia de la situació límit que està patint tota la pagesia i s'impliquin en defensar el territori i la sobirania alimentària.

La segona i la tercera jornada de protestes del sector de la pagesia va tenir la ciutat de Barcelona com a punt calent de les mobilitzacions. La pagesia va traslladar les seves reivindicacions al Govern de la Generalitat, a través d'una reunió amb el president, Pere Aragonès, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Així es va incloure els problemes del sector primari a l'agenda política i alhora, apel·len al conjunt de les administracions a moure fitxa.

La tractorada més multitudinària a les comarques gironines, que es va desplaçat el dimecres fins a Barcelona, havent sortit a primera hora del matí des de l'AP-7, a l'altura de Medinyà. La marxa lenta va ser  secundada per uns 150 tractors, que havien aguantat el tall durant tota la nit amb diversos suports, com el govern municipal de Viladamat, i més endavant s'hi van adherit altres tractors del Nord-est de Catalunya. De fet, la primera jornada de mobilitzacions, que el dimarts va bloquejar les principals artèries de Catalunya, ja havia estat qualificada "d'històrica".

Sota el lema La nostra fi, la vostra fam, el sector primari havia alçat la veu davant una situació que, segons explicaven, les i els porta "a l'abisme". Entre els motius de les protestes destaca "l'excés de burocratització". Tot i això, el malestar també es trasllada a l'increment dels costos de producció i els baixos preus que els paguen les grans superfícies. La nova política agrària comuna (PAC), que els agricultors i els ramaders asseguren haver-s'hi elaborat d'esquena al sector i que els fa perdre diners; la sequera i els productes alimentaris importats de tercers països, que no compleixen les mateixes normatives que els produïts a la Unió Europea, tanquen les proclames pageses. La pagesia una vegada arribada dimecres a Barcelona es va dirigir a la seu de la Comissió Europea, a la delegació del Govern espanyol i finalment, al Palau de la Generalitat.

La pagesia catalana seguirà les protestes fins a veure el resultat a les seves demandes

Tercera jornada de mobilitzacions de la pagesia. El sector ha traslladat aquest dijous les seves queixes al Parlament de Catalunya i no se'n van amb les mans buides. Els pagesos de la Catalunya Central, que han fet nit a Barcelona, s'han plantat a primera hora del matí a la cambra catalana. Han aparcat els tractors a les immediacions del Parc de la Ciutadella, sense impedir la circulació ni els accessos, i una delegació de vuit agricultors s'ha reunit amb representants polítics. La primera reunió ha estat amb la presidenta del Parlament, Anna Erra; i posteriorment ho han fet amb tots els grups parlamentaris, excepte el PP i Vox.

Què han pactat agricultors i ramaders amb la majoria del Parlament?

La reunió amb les formacions polítiques s'ha allargat durant més de dues hores. La pagesia ha valorat satisfactòriament perquè la majoria de grups del Parlament "es comprometen" a atendre urgentment tres reivindicacions:

Revisar les restriccions d'aigua per sequera: el sector es queixa que "no poden tallar el 50% de l'aigua".

Pagar les ajudes pendents de la Generalitat: la pagesia denuncia que hi ha molt "endarreriment" en el cobrament d'ajuts.

Reduir la burocràcia: pagesos i agricultors reclamen "racionalitzar" la paperassa que han d'afrontar cada dia.

Aquests tres compromisos es tramitaran com a proposició de llei per la via d'urgència a principis de març. Una proposició de llei no obliga a res al Govern de la Generalitat, però cal recordar que entre els grups parlamentaris signants hi ha ERC, formació que integra l'Executiu autonòmic català.

"La lluita no s'acaba"

El Moviment 6-F ha admès que marxen amb "bones sensacions" de les reunions al Palau de la Generalitat i al Parlament. "Ens hem sentit escoltats", ha assegurat Arnau Vilumara, portaveu de l'agrupació. També ha avisat que "les mobilitzacions no s'aturaran" fins que l'acord subscrit aquest dijous no sigui una realitat. El seu company, Joan Rius, ha reblat que "la lluita no s'acaba sinó que es transforma".

El sector agrari es planta contra els baixos preus en origen i la competència deslleial del mercat global

Llegim a Directa que la pagesia d'arreu dels Països Catalans es mobilitza durant el mes de febrer per denunciar la situació "crítica" que viu el sector. Protesten contra els elevats costos de producció, el gran desequilibri de preus en origen i destí, l'excessiva burocràcia o la competència deslleial que exerceixen les importacions d'aliments produïts en països amb condicions laborals més precàries i requisits mediambientals i sanitaris més laxos.

El port de Castelló es transforma en escenari de protesta del sector agrari valencià. Convocats per la Unió Llauradora i Ramadera, el dimecres 7 de febrer agricultors del País Valencià han intentat tallar els accessos com a protesta contra les importacions de productes procedents de països com Egipte, Turquia o Sud-àfrica. La mobilització coincideix amb l'arribada de dos vaixells carregats de taronges d'Egipte i Turquia. Ambdós Estats s'han convertit en els principals exportadors de cítrics a la Unió Europea, gràcies als seus baixos preus de producció, que permeten introduir taronges més barates al conjunt dels països europeus, mentre que la producció valenciana queda desplaçada.

Fer front a la competència deslleial del mercat global és una de les batalles històriques del sector. "Hi ha un impacte negatiu molt fort per culpa de la pressió i la competència que estan exercint països tercers, sota la connivència de la Unió Europea", lamenta Carles Peris, secretari general de la Unió. Fa referència als tractats comercials signats entre els països europeus i altres territoris per tal de suprimir aranzels i regulacions, i aconseguir així relacions de lliure comerç. És el cas, per exemple, de l'acord Mercosur-Unió Europea de 2019, encara a l'espera de ratificar-se i que en les darreres setmanes ha reactivat les protestes d'agricultors a la Unió Europea. Demanen que tota la mercaderia que arribe al mercat europeu ho faça complint les mateixes regles fitosanitàries, mediambientals i socials. "Entenem que vivim globalitzats, però s'hauria d'exigir el mateix a tots els països per tal de competir en igualtat de condicions", rebla Juan Carlos Rodríguez, llaurador de Betxí (la Plana Baixa) amb quinze anys d'experiència.

La protesta al port de Castelló no és la primera i no serà la última. Al llarg de febrer, la pagesia d'arreu de l'Estat espanyol fa mobilitzacions contra els elevats preus de producció i els tractats de lliure comerç, així com per una flexibilització de la burocràcia, preus i ingressos més justos, una política sanitària coordinada o la paralització de la compra especulativa de terres. S'hi sumen dues qüestions que posen en veritable risc el sector en els pròxims anys: la sequera i la manca de relleu generacional. A diverses comarques del Principat de Catalunya, aquests dies de febrer la pagesia ha protagonitzat concentracions i tractorades que han tallat les autopistes i les carreteres principals, mentre que al País Valencià, el pròxim 12 de febrer, la Unió Llauradora i Ramadera es mobilitzarà a Alacant; el 15 de febrer, tallarà de nou el trànsit del port de Castelló, a la Plana, i el 22 de febrer, el port de València. Totes les protestes confluiran el 21 de febrer en una tractorada a Madrid, organitzada per la Unió d'Unions i que finalitzarà a les portes del Ministeri d'Agricultura del Govern espanyol, sota el lema Ens sobren motius.

Al País Valencià, la gota que ha fet vessar el got són les bonificacions que reben les empreses agrícoles de països tercers per descarregar el seu producte en alguns ports dels Països Catalans. La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que, en plena campanya citrícola, les autoritats portuàries de Castelló, València --integra també els ports de Gandia i Sagunt-- i Tarragona bonifiquen les taxes portuàries fixades als cítrics fins a un 40% --el màxim percentatge--. En concret, el primer ofereix una reducció del 40%, el segon un 30%, i el tercer un 30% per vaixell i un 35% en mercaderia a partir de 30.000 tones.

Cal destacar que els ports de l'Estat espanyol exigeixen el pagament d'unes taxes, independentment de l'origen dels vaixells, per l'ocupació i utilització del domini públic portuari com a via d'autofinançament. La quantia pot variar en funció de cada port, el tipus de vaixell (de passatge, mercant, pesca o embarcacions recreatives) i de les bonificacions aprovades en els pressupostos generals de l'Estat espanyol, per la qual cosa, segons ha assegurat el port de Castelló en una nota de premsa, "ara mateix les bonificacions no poden modificar-se". El president del port de Castelló, Rubén Ibàñez, defensa que la mesura mostra el "compromís" del port amb el sector citrícola i és dirigida a "incentivar els tràfics del sector i enfortir la seua posició en el mercat nacional i internacional". La pagesia, en canvi, ho veu d'una manera molt diferent. "És surrealista i indignant", critica Peris. "Els nostres propis ports –argumenta-- actuen en contra d'un sector molt sensible, perquè a nosaltres no ens beneficia. Només exportem un 3% via ultramar, el 97% dels cítrics es queda en el mercat espanyol o es transporta en camió a Europa".

Les bonificacions també beneficien les grans comercialitzadores valencianes, les úniques amb capacitat per manipular i reexpedir les taronges que venen de fora. Bona part d'aquestes empreses estan controlades per grans grups empresarials i fons d'inversió. El cas més paradigmàtic és el de Miura Private Equity, propietari majoritari del grup frutícola Cítrico Global, format per una desena de grans societats, com la valenciana Martin Navarro o l'alacantina Perales&Ferrer.

Per ara, no existeix un compromís ferm per part de l'Autoritat Portuària de Castelló per suprimir les bonificacions de les taxes portuàries a les importacions, tot i que s'ha proposat crear una comissió de treball per estudiar i revisar les bonificacions. És per això que des de la Unió adverteixen que les protestes "seran molt més dures, per tal de forçar la presa de decisions dels ports i el govern espanyol", postil·la Peris.

Condicions i preus diferents

En el cas del sector citrícola, segons el Portal Agrari de la Generalitat Valenciana, en els últims cinc anys, el volum d'importacions de cítrics a la Unió Europea des de Sud-àfrica ha incrementat des de 591.170 tones en la campanya de 2018/2019 fins a 909.452 tones en 2022/2023. En el cas d'Egipte, el segon principal exportador, s'ha duplicat: 220.261 en 2018/2019 i 489.829 en 2022/2023. Mentrestant, les exportacions valencianes han disminuït: 2.551.444 tones en la campanya de fa cinc anys, i 1.920.531 en l'última. El mateix ha passat al conjunt de l'Estat espanyol, amb una reducció de 679.162 tones en els darrers cinc anys.

Els baixos preus de producció en països com Egipte o Sud-àfrica expliquen l'increment de les seues exportacions. Per una jornada de producció als països tercers, a les collidores se'ls paga entre 6 i 10 euros, un preu que a l'Estat espanyol equival habitualment a una hora de treball, a excepció d'aquells casos d'explotació que s'han denunciat a Inspecció del Treball. Això, segons dades de la Unió, fa situar en 15 cèntims el cost de produir un quilo de taronges en països com Egipte o Turquia, mentre que al País Valencià de mitjana costa 30 cèntims.

"Així és impossible competir. És una ruïna", lamenta Juan Carlos Rodríguez. Li costa 24 cèntims produir un quilo de clementines o mandarines i, tot i que durant els primers mesos de campanya va aconseguir vendre-les a 26 cèntims el quilo, l'última setmana ha tancat alguns acords per 24 cèntims, coincidint amb l'entrada de milers de tones de mandarines d'Egipte i Turquia. "Si no em toca posar diners, ja acabaré la campanya content", confessa.

Comparteix la mateixa preocupació Dani Carbonell, llaurador de la Pobla Llarga (la Ribera Alta). És agricultor professional des de l'any 2019, però conrea cítrics, caquis i hortalisses "des de sempre". "Amb requisits diferents, és molt difícil competir i s'està provocant la ruïna de moltes famílies", alerta. Produir un quilo de mandarines li costa entre 25 i 35 cèntims, i, segons l'èxit o fracàs de cada campanya, el pot vendre entre 40 o 14 cèntims. "Si els preus ens compensaren –relata-- estaríem disposats a continuar i fer més burocràcia, però si el cost de producció s'eleva tant i el preu que cobrem en origen és tan baix, no podem fer front". Segons dades de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries del País Valencià, en l'any 2022, la diferència percentual entre el preu d'origen de la mandarina i la taronja i el seu preu de venda era d'un 611% i 574%, respectivament.

Unió de Pagesos denuncia l'incompliment de la Llei de la cadena alimentària, "que no actua per reforçar el paper dels productors ja que el Ministeri ha d'establir els criteris per determinar els costos de producció i aconseguir que els preus en origen se situïn per damunt dels costos". A més a més, el sindicat ha denunciat reiteradament que el Pla estratègic espanyol de la Política Agrària Comuna (PAC) està "mal dissenyat" perquè no afavoreix la pagesia professional ni compensa les noves càrregues burocràtiques i ambientals que imposa.

Cítrics abandonats

La saturació de cítrics de països tercers a les fruiteries i cadenes de supermercats comporta que milers de tones de taronges i mandarines de la pagesia local es queden als arbres sense poder agafar-les. Això provoca una reducció dels beneficis econòmics (en l'any 2022, les pèrdues ascendiren fins als 200 milions d'euros al País Valencià) i, per consegüent, l'abandó de molts camps. Segons dades del Ministeri d'Agricultura del Govern espanyol, des de l'any 2015, el sector citrícola valencià ha perdut 7.494 hectàrees, un 4,6% del total.

Una altra conseqüència de la importació massiva de taronges i mandarines és l'entrada de plagues i malalties de quarantena que "podrien ser letals per als cítrics valencians", alerten des de la Unió. "Les elevades temperatures, la manca de control duaner i el fet que no s'apliqui el tractament en fred durant l'exportació suposa un augment de les plagues, contra les quals cada vegada tenim menys ferramentes eficaces i es creen resistències", explica Carles Peris. En concret, segons dades de la Unió, en l'any 2023, Egipte va comptabilitzar un total de 81 alertes sanitàries, mentre que en 2022 en va tindre 42. Específicament en cítrics, en 2023 en va registrar 32 i en 2022 17. En el cas de Sud-àfrica, fins a novembre de 2023, la Unió Europea va registrar 56 intercepcions amb la presència d'alguna plaga, sumades a les 33 de 2022. A més, al llarg de l'any passat, es van rebutjar fins a 131 enviaments de diferents països tercers per plagues o malalties.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada