dissabte, 10 de febrer del 2024

La Fundació Cousteau alerta del perill del macro parc eòlic marí al golf de Roses

La Fundació Cousteau alerta del perill del macro parc eòlic marí al golf de Roses

Alerta de l'efecte negatiu sobre els cetacis, els peixos i les tortugues

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Torroella de Montgrí i l'Estartit (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 10/02/2024.- El problema del macro parc eòlic industrial marí correspon sobretot en els efectes dels camps electromagnètics, ja que l'aigua de mar és més conductora que l'aire i l'aigua dolça i que això pot produir dins del mar moltes més vibracions que afectin, especialment, els cetacis com els dofins, que es comuniquen per impulsos electromagnètics.

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, els efectes reals dels camps electromagnètics al medi marí segons la Fundació Philippe Cousteau en un informe mostra la seva "inquietud" pel "perill" que pot suposar per al medi ambient, la fauna i la flora marina la instal·lació d'un parc eòlic marí al golf de Roses.

L'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí ha trobat en aquesta fundació dedicada a la conservació de la biodiversitat marina --i que construirà la seva seu mundial a l'Estartit-- un nou aliat per reclamar estudis medioambientals rigorosos sobre l'impacte que pot tenir la instal·lació de molins de vent a la mar de la Costa Brava.

Roger Figueras, patró i director de planificació de la Fundació Philippe Cousteau, remarca que els estudis actuals de molins de vent marins a la costa danesa no són aplicables al golf de Roses, una zona on hi ha tres parcs naturals --el del Cap de Creus, el dels Aiguamolls de l'Empordà i el del Montgrí--. Principalment perquè s'està parlant d'aerogeneradors flotants i no pas amarrats a terra, com és el cas del nord d'Europa. Els cables difícilment podran anar enterrats perquè es tracta d'una zona de gran profunditat. "Sincerament no ens preocupa l'impacte estètic --assenyala Figueras--. El problema el veiem sobretot en els efectes dels camps electromagnètics". Detalla que l'aigua de mar és més conductora que l'aire i l'aigua dolça i que això pot produir dins del mar moltes més vibracions que afectin, especialment, els cetacis com els dofins, que es comuniquen per impulsos electromagnètics. "Hi ha una manca d'estudis", afegeix Figueras. Per això la Fundació Costeau ha fet un estudi exhaustiu els darrers mesos, sostingut en experiments de laboratori de la xarxa de 190 universitats de tot el món adherides a la seva institució.

La fundació alerta que àrees del fons marí es poden perdre "completament" o quedar malmeses sota els fonaments o sistemes de fondeig de les turbines, cables submarins i altres estructures. En relació als cables elèctric submarins, asseguren que generen camps electromagnètics (CEM) que "es propaguen al medi marí, afectant la flora i la fauna marina". "Els CEM poden afectar també els organismes que utilitzen el camp geomagnètic natural de la Terra per orientar-se o els que depenen de la precisió dels seus òrgans electroreceptors per fer les seves funcions biològiques i ecològiques", insisteixen. En aquest sentit, asseguren que estudis recents han mostrat canvis en el comportament d'algunes espècies de crustacis i efectes sobre les seves rutes diàries i migratòries. "Ens preocupa també l'impacte que aquestes radiacions podrien provocar en la salut dels organismes marins", afegeixen. Per això, demanen un estudi detallat del comportament dels CEM al medi marí i els seu impacte en les comunitats animals, vegetals i microbiològiques marines. També que es faci un estudi d'impacte ambiental previ a l'adjudicació de qualsevol projecte de construcció de parc eòlic marí a l'àrea prevista al POEM que "garanteixi la protecció dels ecosistemes i la biodiversitat dels territoris afectats de manera directa i indirecta".

Finalment, reclamen que es garanteixi que "els interessos dels projectes no s'interposin al compliment dels objectius establerts per la UE a l'Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, la Xarxa Natura 2000 i les premisses per part del Ministeri de Transició" i que no s'admeti cap projecte que incompleixi alguna d'aquestes peticions.

La Fundació Cousteau assenyala que no s'oposa a l'energia eòlica marina, però demana que es faci amb "cara i ulls". I que si tira endavant, es garanteixi el màxim aïllament del cablejat per evitar camps electromagnètics.

La fundació diu que, tot i les premisses que fixa el Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern espanyol a l'hora d'establir les àrees per no afectar-ne la biodiversitat, "aquestes bases semblen difícilment assolibles a falta d'una profunda avaluació de l'impacte que pot tenir un parc eòlic marí de grans dimensions al llindar d'un dels patrimonis naturals marins més importants". "La comunicació, la tria de rutes migratòries i d'hàbitats òptims, o l'estrès físic i fisiològic es poden veure seriosament impactats per la contaminació acústica en innombrables organismes de la fauna marina presents de manera permanent o estacional a la Costa Brava", asseguren. A més, diuen, del risc que corren de "xocar contra les embarcacions encarregades de les operacions de construcció i manteniment del parc" cetacis, peixos i tortugues.

Vuit àrees marines protegides

En la mateixa línia es manifestava un estudi publicat a Science of the Total Environment i firmat per nou científics de la Universitat de Girona (UdG), el Centre d'Estudis Avançat de Blanes (CEAB-CSIC), l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Barcelona (UB). Després de revisar 150 treballs d'arreu del món sobre eòlica marina, arribava a la conclusió que calia allunyar i excloure aquest tipus de parcs de les zones protegides de la Mediterrània. Al Cap de Creus i al golf de Roses hi conflueixen fins a vuit àrees marines protegides.

El precedent de la costa portuguesa

El primer parc eòlic marí amb aerogeneradors flotants es va inaugurar el 2020 a Portugal, en una zona molt pròxima a Galícia. Situat a 20 km de la costa, el parc Windfloat Atlantic --format per un consorci de quatre empreses en què hi ha Repsol-- va compensar els pescadors amb 1,2 milions d'euros. Ara bé, les confraries de la zona de Viana de Castelo han denunciat que els peixos han desaparegut en àrees més properes i ho atribueixen al so dels molins.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada