La contaminació lluminosa posa en risc l'observació d'estrelles a les ciutats del Nord-est de Catalunya

La contaminació lluminosa posa en risc l'observació d'estrelles a les ciutats del Nord-est de Catalunya

Un estudi assegura que en 10 anys ja no es podrà veure ni un sol astre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Albanyà (Alt Empordà) 19/02/2024.- Llegim a El Gerió Digital que les ciutats de les comarques gironines han començat a substituir els tradicionals fanals amb vapor de mercuri o de sodi per sistemes LED, molt més eficients energèticament i que generen una llum molt més intensa. Malauradament, aquest fet porta implícit un increment exponencial de la contaminació lluminosa que té efectes sobre la visualització d'estels.

Diversos científics i observadors van publicar al Science Journal un treball que explica com el cel s'aclareix prop d'un 10% anualment fruit dels fanals als carrers, fet que podria impossibilitar veure els estels a ull nu d'aquí a 10 anys.

A la demarcació de Girona existeixen tres observatoris que podrien veure's afectats; l'Observatori d'Albanyà (Alt Empordà), l'Observatori Astronòmic de les Gavarres i l'Observatori Can Roig (Gironès). Els nuclis de Figueres, Olot o Girona hi impacten directament, tot i que aquest fenomen s'ha estès a altres poblacions com ara Roses, Palamós, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Blanes o Lloret de Mar.

Pau Bosch, director de l'Observatori d'Albanyà, explica en declaracions a El Gerió Digital que la solució per evitar aquesta contaminació cal aplicar-la des del vessant polític. "Abaixar la temperatura de color de la llum a 2.700 graus Kelvin per a fer-la més càlida estaria molt bé, però no n'hi ha prou. També seria necessari abaixar la potència de les làmpades. No calen tants lúmens i a escala energètica tampoc ens convé un dispendi tan elevat", assegura.

Figueres és el gran nucli de població que tenen més proper i avui dia la contaminació lluminosa afecta fins a uns 20 graus d'alçada des de la línia de l'horitzó. "Si pugés més d'això seria molt més molest i ja comencem a veure Olot des de fa un any aproximadament", alerta Bosch.

Figueres, a l'Alt Empordà, compta amb 7.900 làmpades instal·lades a la via pública, de les quals 15 són de vapor de mercuri, 4.594 de vapor de sodi, 178 fluorescents, 1.093 halogenurs metàl·lics i 2.021 llums LED repartits en diverses potències i temperatures de color. En total Figueres compta amb 877.186 Watts de potència instal·lada que en gran part es reflecteixen al cel.

Els fanals amb la llum més blanca de 4.000 graus (45 làmpades en total) es van instal·lar el 2012 i seran substituïts el 2026 un cop finalitzada la seva vida útil per unes altres d'una temperatura de 3.000 graus màxim.

Rafael Balaguer, responsable de recerca de l'Associació Astronòmica de Girona, és un dels membres que va coordinar un estudi amb alumnes de 4rt d'ESO de l'Escola Sant Jordi de Palafrugell guardonat amb el Premi Escolar Josep Sagrera i Corominas sobre la contaminació lluminosa en aquesta població. "Abans amb les llums de vapor de sodi es projectava una llum ataronjada molt respectuosa, ara amb els LEDS que es posen fan molta més llum i és menys càlida. Caldria regular bé la intensitat o la temperatura de color, cosa que en moltes zones no s'acaba de fer", assegura.

L'Ajuntament de Palafrugell al seu torn està intentant elaborar un pla director per esponjar les llums i rebaixar d'aquesta manera la contaminació.

Girona rebaixa la temperatura

En l'actualitat la ciutat de Girona compta amb un 25% de les seves làmpades que funcionen amb llums LED i la previsió és tenir-ne instal·lades un 37% aquest primer trimestre del 2024. La majoria dels fanals generen una temperatura de color de 3.000 graus, tot i que les noves instal·lacions en parcs, jardins i zones més residencials ja es posen de 2.700 graus. Els pròxims mesos el Consistori de Girona rebaixarà encara més la temperatura aprofitant que els Índexs de Reproducció Cromàtica (IRC) han millorat amb el pas dels anys, obtenint millors resultats en passar d'una qualitat de 60 a 80 (el valor més elevat és 100). El regidor d'Urbanisme de Proximitat, Lluís Martí, ha explicat a El Gerió Digital que la ciutat s'està adherint a un moviment anomenat slow light, el qual busca minimitzar l'afectació dels efectes contaminants lumínics de les làmpades tot i que amb una problemàtica afegida; "alguns veïns es queixen que el seu carrer està massa fosc i això genera sensació d'inseguretat, mentre d'altres diuen que hi ha massa llum". La solució passa, segons Martí, per instal·lar les làmpades d'una temperatura molt càlida, millorant substancialment l'impacte en matèria de contaminació lluminosa i generant un major estalvi, ja que també estan rebaixant els watts de potència. Amb tot, el Consistori també regula la col·locació dels fanals, dirigint els feixos de llum cap a terra, instal·lant viseres i evitant que incideixin en les finestres de les primeres plantes dels edificis del voltant.

Elements patrimonials

L'Ajuntament de Girona ha iniciat recentment una revisió de la il·luminació en diversos elements patrimonials, com ara la catedral i l'Església de Sant Feliu. "Estem treballant per canviar les lluminàries que hi havia fins ara i posar de noves amb LED, fent els feixos més acurats i dirigits", narra Martí. Referent a aquest assumpte, el regidor d'Urbanisme assegura que Girona compta amb "molt poca il·luminació monumental" un fet que "sovint és criticat" especialment en els ponts que creuen els rius. "Posem molt poca il·luminació o pràcticament gens per procurar que no hi hagi fonts de contaminació lumínica que pugui perjudicar la vida dels peixos que habiten a l'Onyar i el Ter", apunta.