El Departament de Salut investiga si el CAP de Ripoll no ha atès d’urgències famílies en situació irregular

El Departament de Salut investiga si el CAP de Ripoll no ha atès d'urgències famílies en situació irregular

Així s'incompleix la llei sanitària universal

Refugiats a Ripoll, ni padró ni llar

La negativa de l'alcaldessa Orriols a aplicar l'empadronament social deixa sense opcions famílies llatines sol·licitadores d'asil que viuen en habitacions llogades. Sense aquest tràmit, no poden presentar la sol·licitud al Govern espanyol per convertir-se en ciutadans de ple dret

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Ripoll (Ripollès, comtat d'Osona) 24/01/2024.- El Departament de Salut investiga si el CAP de Ripoll no ha atès d'urgències cinc famílies en situació irregular, segons ha publicat El Periódico i han confirmat a l'Agència Catalana de Notícies fonts de l'executiu català. El rotatiu havia difós les denúncies de famílies de la ciutat presidida per l'alcaldessa d'ultradreta Sílvia Orriols segons les quals no havien aconseguit atenció sanitària. El Departament de Salut ha obert una investigació aquest dimarts arran de la publicació, i ha insistit als centres del Ripollès, especialment als de Ripoll, que l'atenció urgent "s'ha de garantir a tothom". Per a l'atenció no urgent, a més, existeix un conveni amb la Creu Roja en virtut del qual si l'entitat determina que una persona és vulnerable, Salut li expedeix targeta sanitària.

El diari atribueix la negativa dels centres sanitaris a atendre les famílies a les presumptes traves que imposa el govern municipal per empadronar immigrants al municipi.

Dissabte passat, unes 200 persones es van concentrar davant l'Ajuntament per defensar el dret a l'empadronament.

Darrere pancartes on s'hi podia llegir No al racisme i No a la islamofòbia, els manifestants van clamar que "cap persona és il·legal", i van llegir un manifest en què subratllaven que l'empadronament "és un dret que no es pot posar en dubte ni restringir" perquè és el que permet "accedir als serveis bàsics per viure, conviure i gaudir de benestar".

El president de la comunitat musulmana Annour ja afirmava en aquell acte que a Ripoll hi ha famílies que no tenen accés a educació o sanitat tot i complir amb els requisits.

El centre sanitari no remet a la Creu Roja a aquells ciutadans sense targeta sanitària ni aplica la normativa que fixa que a les urgències cal atendre a tot el món sense cap tipus d'excepció

Llegim al Diari de Girona, tenir febre, marejos o dolor persistent. Anar d'urgències a un ambulatori o hospital de la sanitat catalana i no poder ser visitat. És el que els ha passat almenys a cinc famílies nouvingudes a Ripoll, algunes amb menors, amb les quals ha contactat El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Aquesta falta d'assistència sanitària és conseqüència de les traves que imposa l'alcaldessa ultra, Sílvia Orriols, per a empadronar a migrants en el seu municipi. Però no sols això. Negar l'assistència sanitària a un malalt suposa un incompliment de la llei 9/2017 d'universalitat de la sanitat catalana, així com els protocols i decrets que garanteixen el seu compliment. El Centre d'Atenció Primària de Ripoll (CAP) acumula moltes d'aquestes negatives a parar esment sanitària urgent, segons denuncien els afectats, que també apunten a l'Hospital Comarcal de Campdevànol (Ripollès, comtat d'osona).

El Departament de Salut rebaixa aquestes situacions a un «problema de comunicació» i ha demanat als centres sanitaris de la comarca que reforcin la informació que donen als ciutadans sobre els seus drets sanitaris.

La resposta que aquests ciutadans sense padró reben és sempre és la mateixa: «No vinguin fins que no tinguin l'empadronament». Segons els testimonis, el CAP de Ripoll es nega a garantir l'atenció sanitària universal. A molts els ofereixen ser atesos però abans han d'abonar certa quantitat econòmica, que en alguns casos ha arribat als 150 euros per visita. Hi ha excepcions: quan els administratius deixen passar als malalts per humanitat i caritat.

Vies per a accedir al metge

La veritat és que, conscientment o no, el CAP de Ripoll incompleix la legislació. La llei 9/2017 d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut garanteix el dret de tots i totes els i les residents al Principat de Catalunya a l'«atenció sanitària gratuïta sense exclusions», amb mecanismes més enllà de l'empadronament. Que set anys després, la llei encara no hagi desplegat el seu reglament dificulta la seva correcta aplicació i la converteix en «paper mullat», denuncien metges activistes. No obstant això, hi ha dos documents que faciliten que es compleixi el que contempla la llei. Dos documents que el personal del CAP de Ripoll no està facilitant.

D'una banda, una resolució del CatSalut de 2016 dicta que en urgències cal atendre a tothom sense excepcions, i que si una persona no disposa de targeta sanitària ni de recursos econòmics ha de ser atesa de manera gratuïta i posteriorment signar una declaració responsable. Només una persona de les moltes contactades, Mustapha Bouraada, explica que ha estat atesa d'aquesta manera. Va ser no en el CAP, sinó a l'Hospital Comarcal de Campdevànol. I va ser atès després de protestar davant el taulell de la sala d'espera.

El segon mecanisme que s'ha d'aplicar és el conveni que van signar la Creu Roja i el Servei Català de la Salut l'any 2015, en el qual es faculta a la Creu Roja per a tramitar la targeta sanitària a les persones que estiguin malaltes, siguin vulnerables i no aconsegueixin empadronar-se. Segons el protocol, els treballadors socials i administratius dels CAP han de notificar a la Creu Roja els casos de ciutadans en aquestes circumstàncies perquè la ONG procedeixi a tramitar les targetes. A Ripoll els administratius del CAP no fan aquesta feina.

Fonts de la Creu Roja a Ripoll expliquen que actualment només tenen tres peticions sobre la taula. Una, d'una família que es va presentar pel seu propi peu en la seu local de l'entitat després que El Periódico informés sobre la possibilitat de sol·licitar la targeta sanitària per aquesta via. Les altres dues van arribar a petició dels Serveis Socials del Ripollès.

«És una cosa habitual, molts CAP desconeixen que existeix aquesta opció. Però s'acaba resolent si avisem al CatSalut i ells intervenen», expliquen des de la Creu Roja al Gironès. El que succeeix, no obstant això, és que la delegació de la Creu Roja a Ripoll ni tan sols està en contacte amb l'ambulatori local, confirmen fonts de l'entitat a la comarca.

Després de conèixer aquests casos, el Departament de Salut de la Generalitat explica que ha demanat als centres sanitaris públics a Ripoll que «reforcin la comunicació amb els ciutadans per a informar dels procediments i garantir l'atenció sanitària i farmacèutica».

Asseguren que al CAP «pot haver-hi algun problema de comunicació» però insisteixen que «s'atenen totes les demandes». De fet, el Govern de la Generalitat afegeix que aquest centre sanitari és «especialment cautelós amb els menors i les dones embarassades» als quals se'ls presta assistència urgent, visites de seguiment i de vacunació, malgrat no tenir targeta sanitària. El diari ha entrevistat cinc famílies amb els fills menors de les quals d'edat que ni han estat vacunats i ni han tingut ni una visita de seguiment sanitari.

«El CatSalut no està fent la seva feina. Estan excloent de manera passiva i per omissió a aquestes famílies de la sanitat», denúncia Carlos Losana, pediatra i portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). «No sé si és per desconeixement dels treballadors, que n'hi ha molt perquè la Generalitat no fa difusió d'aquests protocols, o perquè els que treballadors no volen garantir aquest dret... però en tot cas és un incompliment flagrant de la normativa i dels drets humans bàsics», insisteix aquest metge. A més, puntualitza que si bé el tràmit amb la Creu Roja per a obtenir la targeta sanitària pot allargar-se fins a tres setmanes, en alguns casos, i per via excepcional, pot tramitar-s'hi de manera urgent si és necessari. «Bé es va fer durant el covid», rebla.

Refugiats a Ripoll, ni padró ni llar

Llegim a El Periódico que les persones nouvingudes a Ripoll no només pateixen traves i esperes per empadronar-se. Hi ha les que no han pogut ni presentar la seva sol·licitud per iniciar tràmits i convertir-se en ciutadans de ple dret. "A l'Ajuntament ens diuen que no ens empadronen", expliquen a EL PERIÓDICO famílies nouvingudes de països llatinoamericans que han de sol·licitar asil polític, però que no poden iniciar els tràmits perquè no tenen accés al padró. Aquestes famílies viuen en habitacions llogades. Per a elles la llei contempla la figura del padró social. No obstant, l'alcaldessa ultra de Ripoll, Sílvia Orriols, no aplica el padró social, previst per a persones sense domicili fix. Una cinquantena d'ajuntaments catalans es resisteixen a acceptar el padró social.

La Grays Dayana Prada va arribar a Ripoll el 28 d'agost amb els seus dos fills: en Johan Sebastian, de 13 anys, i en Jacobo, de 6. Sortien de Bogotà (Colòmbia), fugint de la violència de carrer i esperant una vida millor amb el seu pare, Óscar Leandro, sol·licitant d'asil que fa dos anys que viu i treballa a la capital del Ripollès. La família viu en una habitació, compartint pis amb més compatriotes en condicions similars. Paguen 150 euros al mes. "El meu marit i jo treballem per hores a Ripoll: ell de pintor i jo netejant cases i cuidant avis... No ens dona per pagar un lloguer. Amb sort comprem el menjar", resumeix Prada. A principis d'agost, continua la mare, es van anar a empadronar a Ripoll. Un tràmit essencial per accedir a la sanitat pública, l'escolarització dels nens i, en el seu cas, aconseguir la residència legal i el permís de treball al Regne d'Espanya. Segons explica la mare, el Govern espanyol els demana l'empadronament per demanar asil polític a l'Estat espanyol. "Però a l'Ajuntament ens van dir que no ens podem empadronar fins que no tinguem un contracte de lloguer. Si no el tens, no t'empadronen", explica Prada. En aquell moment, la dona va preguntar com ho podien fer, ja que per a ells és inviable pagar els preus dels pisos al mercat de lloguer. "Em van donar un paper per sol·licitar un pis de lloguer social però ja hi tornem a ser, et demanen el padró... Així que res", afegeix.

El cas d'aquesta família és idèntic al del Luis Olivares i Nazareth Rebolledo, de Veneçuela. El pare va arribar fa més d'un any a Barcelona, on està empadronat i on va dormir al carrer diversos mesos. Va aconseguir sortir de l'asfalt gràcies a un amic, que li va oferir ocupació i sostre a Ripoll en una habitació sotsarrendada. El juny del 2022 va arribar la seva dona, Nazareth. Vivien en una habitació sense contracte de lloguer, però la dona va aconseguir empadronar-se a Ripoll perquè l'alcaldessa ultradretana encara no havia agafat el timó de l'Ajuntament. La parella es va establir a Ripoll. Ell, després de mesos de treballar sense contracte en la construcció, va aconseguir tramitar la sol·licitud d'asil per raons humanitàries. Ara té permís de residència i treball i ha aconseguit un contracte de substitució fent tasques de neteja en el centre d'educació especial Doctor Ramon Suriñach de Ripoll, on cobra 924 euros al mes. La mare també ha iniciat els tràmits per ser refugiada i a l'abril aconseguirà el document definitiu que li permetrà viure i treballar legalment al Regne d'Espanya. Fins aleshores treballa per hores netejant pisos o cuidant avis a Ripoll. "Amb el que guanyem no podem pagar un pis, et demanen tres mesos de dipòsit... No podem pagar-ho", insisteix el pare, que deu diners deixats per veïns i amics per comprar aliments, El matrimoni té els seus tràmits ben encaminats. Però no els seus fills Liscandrys, de 15 anys, i Arnaldo, de 13, que van arribar a Ripoll el desembre en virtut del reagrupament familiar. "Ens diuen que no poden empadronar els nens. Que si no tenim un contracte de lloguer no podem", prossegueix la mare. La família va tractar, la desesperada, de llogar un pis a Ripoll. Van pagar 600 euros i van arreglar la vivenda. "Es veu que era una estafa, que el pis era ocupat: ens van desnonar el 31 de desembre", expliquen. Ara viuen en unes golfes de franc sense dutxa ni aigua calenta, calefacció i cèdula d'habitabilitat. No descarten recórrer a les màfies de l'empadronament si tenen diners per pagar. "Al final és una roda que et deixa sense drets", apunta la dona.