Se suspèn a Girona el primer judici arran de la tramitació de la llei d'amnistia
El jutge argumenta que l'aprovació de la llei faria inútil que es fes el judici, amb un alt cost material i personal
La mesura és una petició de la defensa i la Fiscalia s'hi ha oposat
La comissió parlamentària d'investigació de policies infiltrats cridarà a comparèixer Marlaska i Robles
ERC, Junts, CUP-NCG i Comuns aproven el pla de treball que inclou citar responsables policials espanyols i del CNI
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 01/12/2023.- Llegim a VilaWeb que el Jutjat Penal Número 2 de Girona ha ajornat un any, fins al novembre del 2024, el judici als quatre encausats pel tall del TGV a Girona durant les mobilitzacions del primer aniversari del Primer d'Octubre, l'any 2018, després d'haver demanat la suspensió del judici, que s'havia de fer el 12 i 13 de desembre, arran de l'entrada a registre del congrés espanyol de la llei d'amnistia.
Així, el jutge argumenta que, tot i que la llei d'amnistia encara no és vigent, sí que és en tramitació parlamentària i considera que, amb el text actual, si és aprovada, hauria estat inútil d'haver fet aquest judici, judici amb un alt cost material i personal. Les persones encausades s'enfronten a quatre anys de presó i a multes per valor de 12.150 euros cadascuna.
La defensa també en demanava la suspensió perquè no s'havia pogut localitzar un testimoni clau, de manera que el jutge ha decidit també de donar més temps. En aquest cas hi va haver la infiltració de l'agent de la policia espanyola Maria Isern, que es va fer passar per parella d'un dels encausats, Òscar Campos. Per això la defensa s'ha querellat contra Isern i ha demanat ara l'anul·lació del judici per vulneració del dret de defensa, establiment una relació fal·laç per a accedir a dades personals i d'organitzacions, vulneració de la intimitat i la privacitat, i danys morals.
És la quarta vegada que se suspèn el judici, després d'un darrer ajornament al març perquè un mosso instructor d'un atestat estava de baixa per malaltia.
Les persones acusades denuncien que viuen "una tortura" i que l'endarreriment en el procés, que s'ha allargat anys, és un exemple de violència institucional.
La mesura és una petició de la defensa i la Fiscalia s'hi ha oposat
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la vista s'havia de fer els dies 12 i 13 de desembre, però la defensa --encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas-- havia demanat al tribunal suspendre la vista perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que està tramitant el Congrés dels Diputats. La Fiscalia s'hi va oposar, però l'advocada de l'Estat recolzava la petició.
El tribunal ha endarrerit un any la celebració de la vista perquè creu que si s'aplica la nova normativa el judici no tindria sentit.
Les persones encausades s'enfronten cadascun a una condemna de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus. La causa va arribar a tenir dinou persones investigades, entre elles l'aleshores alcalde de Celrà per la CUP Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges per la mateixa formació, Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant quatre persones, que critiquen que els han identificat amb "fitxers policials il·legals" i per la seva implicació amb l'activisme.
Les detencions pel tall de l'AVE i les mobilitzacions que hi van haver a la ciutat de Girona durant el primer aniversari de l'1-O van donar lloc a la campanya de solidaritat 21 Raons.
La comissió parlamentària d'investigació de policies espanyols infiltrats cridarà a comparèixer Marlaska i Robles
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra de Defensa del Govern espanyol, Margarita Robles, segons l'Agència Catalana de Notícies, seran citats a comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya sobre policies espanyols infiltrats, seguint el pla de treball que es va aprovat ahir dijous amb els vots d'ERC, Junts, la CUP-NCG i Comuns. Això no obstant, sembla poc probable que aquests ministres acceptin la invitació.
El pla de treball també inclou cridar perquè donin explicacions els principals responsables policials espanyols i del CNI, experts, persones afectades i responsables de les diverses Universitats en les què els i les agents infiltrats van estar matriculats amb identitats falses.
La comissió d'investigació ha estat impulsada pels quatre grups parlamentaris catalans que han aprovat el pla de treball ahir dijous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada