Parlar d'estalvi d'aigua amb els pantans buits
El representant del sector de l'hostaleria i el de la pagesia xoquen sobre la visió del consum i la prioritat d'ús de l'aigua
Guanyem Girona organitza una taula rodona sobre la sequera amb la gestió de l'aigua i els escenaris climàtics de futur al centre del debat
La possibilitat que no plogui fins a la tardor i la planificació per abordar la problemàtica, són alguns dels temes tractats
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 20/12/2023.- Llegim al Diari de Girona que «fer un debat de l'aigua amb els embassaments buits....no té sentit que et diguin que estalviem si no hi ha aigua» criticava el representant a les comarques gironines d'Unió de Pagesos, Narcís Jordi Pi. No ho deia per la taula rodona sobre la sequera en la què havia estat convidat a participar, dimarts, i que organitzava ahir al vespre la formació política Guanyem Girona al Centre Cultural La Mercè. Disparava més amunt: als polítics d'alta volada. Lamentava que la pagesia hagi estat, a parer seu, pràcticament l'únic sector afectat per les restriccions d'ús d'aigua, al tems que recordava que si ve n'utilitzen molta és «per crear aliments». Va lamentar tenir un camp de blat de moro al costat d'un càmping on ell no hi podia regar però a la piscina de l'equipament turístic tot era disbauxa i «hihihaha».
Tirar-se els plats pel cap no era l'objectiu de la jornada però en algun moment entre el representant de la Unió de Pagesos i el president de l'Associació d'Hostaleria de Girona, van saltar espurnes. Garcia va lloar en diferents ocasions la tasca de la pagesia i va recordar que si el Govern de la Generalitat ha decidit restringir la pagesia és perquè, malauradament va dir, els productes es poden acabar comprant al Marroc o altres llocs llunyans, Garcia va voler deixar clar que «el país té un model basat en el turisme» i que «viu del turisme».
En diferents intervencions, es va esgrimir que les institucions públiques més enllà de les municipals eren les responsables de la situació actual. En diferents intervencions, es va esgrimir que les institucions públiques més enllà de les municipals eren les responsables de la situació actual.
Vicenç Acuña, de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), va puntualitzar que des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa temps que es treballa en com fer front a la sequera i va lamentar que en altres conselleries no s'hagués fet la feina. Acuña va explicar que respecte a l'episodi de fa quinze anys, Catalunya està més preparada però que la sequera és «molt intensa» i va exposar que ha crescut la massa forestal, que absorbeix més del 80% de l'aigua de la pluja. I va apuntar que els pronòstics, tenint en compte el fenomen del Niño, és que no plogui fins a la tardor. Sí que va demanar que cada municipi analitzi d'on pot extreure aigua.
El membre d'Aigua és Vida, Edurne Bagué, va posar l'atenció en el fet que «les dessalinitzadores tenen un cost energètic i acaba afectant amb un increment de costos de la població» i que tenen impacte ambiental, que calia «posar-se les piles» perquè s'anava "tard" perquè "les coses no s'havien pres seriosament" i temia que paguessin els de sempre. Per això va clamar per un «mínim universal» amb independència d'on es visqui.
El debat el va moderar la biòloga i tècnica de comunicació del CREAF Verónica Couto Antelo.
La pista de gel i els pous
Des de Guanyem Girona, en un comunicat posterior, es va assenyalar que "des del govern de la ciutat s'han començat a desenvolupar per la situació de sequera actual". D'exemple va posar algunes mesures com cancel·lar la pista de gel «per responsabilitat amb la situació actual» i la creació del Comitè Municipal de l'Emergència per Sequera de Girona. També va destacat el treball conjunt amb l'àrea urbana, on fa menys d'un mes es van implementar mesures conjuntes com són l'electrificació de dos pous d'aigua o la reducció de la pressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada