Mobilitzacions a tot Catalunya per una transició energètica justa

Mobilitzacions a tot Catalunya per una transició energètica justa

Entitats ecologistes tallen la carretera a Calders, al Moianès, contra els macroprojectes energètics. Ha estat un dels punts de la mobilització que ha convocat la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, igual que a l'Alt Empordà, l'Anoia, Lleida, Alt Camp i altres indrets del Principat de Catalunya

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 06/12/2023.- Llegim a Vila de Roses.Cat que la protesta per demanar als Governs de l'Estat i de la Generalitat que escoltin els ciutadans i facin marxa enrere en els projectes de parcs eòlics plantejats a l'Empordà ha consistit en fer talls intermitents de la circulació. L'Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord, la IAEDEN - Salvem l'Empordà, ALLIMO, el Fòrum l'Escala - Empúries i SOS Costa Brava, s'han sumat aquest dimecres 6 de desembre a les mobilitzacions convocades per la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa en protesta pels macro parcs de renovables plantejats arreu del territori. En el cas de les comarques gironines, les mobilitzacions s'han dut a terme a l'Escala, en concret  a la GI-623, a la rotonda de l'entrada nord del municipi, situada al costat de l'oficina de Turisme; i a Sant Climent Sescebes, a la cruïlla de mas Ullastre, de la GI-602 amb GIV-6027, davant la base militar. Prop de dos centenar de persones s'han concentrat en els dos punts amb pancartes i s'han fet talls intermitents de la circulació rodada entre les 12 i les 14 hores per tal de repartir fulls informatius amb les reivindicacions als conductors i acompanyants. S'han repartit uns 500 fulls informatius.

Les mobilitzacions s'han portat a terme per reclamar als Governs de l'Estat i de la Generalitat que facin marxa enrere en els macro projectes plantejats al golf de Roses i a l'Albera que suposaran un gran impacte mediambiental, social i econòmic i que són rebutjats per un bon nombre de ciutadans. Durant les concentracions s'han aturat els vehicles que hi passaven per informar als conductors i acompanyants de la posició de les entitats en relació als macro projectes que son agressius amb el medi natural.

En el cas del macro parc eòlic marí de Roses, es recorda que s'ha de decidir als tribunals ja que s'ha presentat al Tribunal Suprem un contenciós administratiu contra el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que dona llum verda al desenvolupament de l'eòlic marina a la zona. També es demana que es retorni la valoració del POEM que es va fer fa deu anys perquè no hi ha hagut cap element científic que indiqui que la situació pel que fa al desenvolupament de l'eòlica marina ha canviat; i una moratòria en els projectes d'eòlic marina a la zona LEBA 2 fins que no s'hagin resolt totes les incongruències que s'han denunciat . A més es reclama que s'apliqui el principi de precaució perquè és un espai que necessita d'una protecció integral, i no parcial; i que es protegeixi en el seu conjunt tot l'entorn de la zona afectada pels macro projectes donada la seva elevada biodiversitat. Per altra banda, es demana a les administracions locals i els partits polítics de l'Empordà que manifestin, de manera clara i contundent, el seu rebuig al parc d'eòlica marina a les costes de Roses i, en cap cas, admetin un bescanvi de pèrdua de biodiversitat per un guany econòmic.

El relació al PLEMCAT, el parc eòlic experimental impulsat per la Generalitat, s'adverteix al Govern de la Generalitat que és una decisió temerària i precipitada i que pot tenir conseqüències judicials. Es considera que la Generalitat de Catalunya ha fet un pas en fals volent dur a terme quelcom en un espai on els científics asseguren que no es pot desenvolupar l'eòlica marina,

En el cas de l'Albera, els projectes eòlics fa temps que amenacen la zona que és de gran importància per la seva biodiversitat, amb un patrimoni geològic i cultural ric, i amb un sector primari caracteritzat per la vinya i olivera que en conforma el paisatge. Actualment, en aquesta zona hi ha projectats diversos parcs eòlics. El que està en fase més avançada, el Galatea (49 MW), el qual està pendent d'aprovació definitiva, està situat en un pas d'aus migratòries. Cal que es comenci produint aquesta energia als sostres industrials del poble veí de la Jonquera, per així conservar l'entorn natural i afavorir que la producció d'energia estigui en sòls antropitzats i més a prop dels centre de consum.

Mobilitzacions a tot Catalunya

Amb les mobilitzacions convocades aquest dimecres inici del pont de la Puríssima per la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa a tot Catalunya es vol denunciar la vulneració dels drets de la ciutadania que comporta l'actual model de transició energètica basat en facilitar la construcció de macro parcs de renovables arreu del territori amb impactes greus i irreversibles en la biodiversitat, el paisatge i el sistema socioeconòmic. Es tracta de macro projectes orientats fonamentalment a enriquir a les multinacionals energètiques autoritzant la seva instal•lació en els punts que permeten  maximitzar els beneficis empresarials en detriment dels drets de la ciutadania.

Amb les concentracions també es vol exigir als Governs de l'Estat i de la Generalitat que impulsin una implementació de renovables sostenible, que no suposi la destrucció de la biodiversitat i recursos naturals. Es demana apostar per un model de transició energètica que prioritzi  les instal•lacions d'autoconsum a les llars i a les empreses, que promogui les comunitats energètiques, els projectes públics i les iniciatives locals amb participació ciutadana i que prioritzi la instal•lació de grans projectes de renovables en espais antropitzats (xarxa viària, línies ferroviàries, o polígons industrials) i en els sòls degradats (pedreres en desús, abocadors, o espais periurbans en estat d'abandonament).

Dos guàrdies civils envesteixen manifestants en una protesta a l'Alt Empordà

Llegim a Llibertat.Cat que segons informa Vilaweb un cotxe (un Opel Corsa) ha accelerat envestint els manifestants que protestaven davant la base militar de Sant Climent Sescebes. La majoria de la gent ha pogut esquivar-lo, però una dona ha caigut a terra després de rebre un cop. Els Mossos, que controlaven la protesta ecologista han aturat de seguida al conductor i l'acompanyant que, segons els testimonis, s'han identificat com a guàrdies civils,

Talls a Lleida

Llegim al diari El Punt Avui que unes cinquanta persones han tallat aquest dimecres intermitentment, cada deu minuts, al migdia, la Ll-11 a Lleida per protestar de les línies d'alta tensió i de la MAT (línies de molt alta tensió) projectades a l'Horta de Lleida i altres macroprojectes que "malbaraten el territori". Ha convocat la plataforma Lleida contra la MAT i l'entitat IPCENA, que reivindiquen una transició energètica sense "trinxar el territori". I s'han repartit fulls informatius i díptics als conductors aturats i vianants.

Entitats ecologistes tallen la carretera a Calders contra els macroprojectes energètics

Llegim a Regió 7 que plataformes i col·lectius ecologistes del Moianès que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa han dut a terme aquest dimecres talls de circulació intermitents, d'uns 15 minuts, a la carretera de Manresa a Moià a l'alçada de l'accés a la Colònia Jorba, a Calders, per denunciar els tres macroparcs fotovoltaics que hi ha projectats a la comarca. Més d'una vintena de persones han participat en la iniciativa amb l'objectiu d'informar els conductors sobre els parcs solars previstos al Canadell i les Quingles, de Calders, i al Prat, de Moià. Aquesta ha estat una de la dotzena de mobilitzacions que han tingut lloc en diferents punts del Principat de Catalunya per reclamar al Govern de la Generalitat que «deixi d'impulsar una transició energètica injusta i antiecològica basada en macroprojectes privats i extractivistes».

La mobilització de Calders, que ha tingut lloc de les 12 a les dues del migdia, ha provocat cues intermitents de vehicles que les i els activistes han aprofitat per informar els conductors dels projectes de macroparcs que hi ha al Moianès i recollir signatures en contra de la seva creació. La protesta estava encapçalada per pancartes on es podia llegir lemes com «El Canadell amenaçat per l'afany capitalista de Meroil», «Camps en perill, defensem la terra», «Les Quingles amenaçat per l'afany capitalista de Voltalia» o «No als macroparcs, estimar la terra és defensar-la». En general, la resposta dels conductors ha estat receptiva.

Paqui Cruz, membre de la plataforma d'entitats Moianès pel Decreixement, integrada per diferents col·lectius de caràcter ecologista i social, destacava durant l'acció que els parcs projectats «no suposaran cap benefici pel poble i destruiran el territori i la biodiversitat del voltant». La protesta organitzada pretenia ser «amable» i tenia com a principal objectiu «informar a la gent perquè, com a mínim, sigui sobirana i pugui decidir si hi està d'acord o no». Segons Cruz, els col·lectius ecologistes del Moianès treballen alternatives a aquests macroparcs com «són les comunitats d'autoconsum compartit» i defensen les energies renovables «però no així, no destrossant l'entorn perquè al final es beneficien uns pocs a canvi de destrossar el terreny».

En la mateixa línia, Pep Torné, de la plataforma Salvem Calders, afegia que «no és el model que volem pel país i per la gent». La creació de grans parcs solars, apunta, «és un problema per la pagesia, que perdrà camps de conreus, i pels veïns que vivim d'acord amb aquest paisatge i és un dels nostres valors».

En el cas del Moianès, entitats ecologistes, encapçalades pel col·lectiu El Fanal ja fa setmanes que van posar en marxa una campanya ciutadana, que inclou una recollida de signatures, per frenar el que qualifiquen de «macro projectes de renovables» que s'estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny, l'equivalent a 65 camps de futbol.

Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees i 34.186 plaques solars), que ja està aprovat, i el del Pla de les Quingles (35,9 ha i 43.680 plaques), i el tercer al sector del Prat de Moià, de 6,6 hectàrees de superfície i 5.280 plaques.

La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que aplega un centenar de plataformes d'arreu del Principat de Catalunya, ha fet aquesta convocatòria per, amb les aturades, fer-se sentir i informar els conductors de quina manera s'estan implantant els projectes d'energia renovable a través del repartiment d'uns díptics.

També a l'Anoia

S'han fet talls en diferents punts de la geografia catalana, i en el cas de la Catalunya Central també a Copons, a l'Anoia, una de les comarques on planen més projectes.

Les entitats convocants es mostren especialment crítiques en com s'està fent la tramitació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Critiquen que, mentre no hi ha aquest document en marxa, la Generalitat «està aprovant un munt de macroprojectes arreu del territori. S'han posat a fer el document quan ja han donat via lliure a molts projectes i s'ha permès que se'n presentessin moltíssims més», denuncien. A més, també critiquen que aquest document s'està elaborant sense tenir en compte la participació ciutadana.

Segons El Nacional.Cat, un grup d'entitats socials i ecologistes de l'Anoia aplegades sota la plataforma Per la Conca (d'Òdena) i la Xarxa Catalana Transició Energètica Justa han tallarat la carretera aquest dimecres 6 de desembre entre les 12.00 h i les 14.00 h per denunciar "els macroprojectes" previstos per transformar el territori amb parcs eòlics i fotovoltaics. Associacions com Preservem l'Anoia, Impuls Sostenible o GEPEC-EdC s'han mobilitzat amb aquesta aturada intermitent de les vies per reclamar una "transició energètica justa i sostenible" que no converteixi el territori en "un polígon energètic" de les "multinacionals energètiques", en detriment de l'espai natural i dels conreus locals.

Indignació a l'Anoia: detecten maquinària treballant sense permís als camps on es projecten parcs solars

Les entitats ecologistes de l'Anoia que es manifesten aquest dimecres denuncien que "és erroni basar la transició energètica en macrocentrals eòliques i fotovoltaiques" que, afirmen, "únicament enriquiran a les multinacionals energètiques i als fons d'inversió", mentre "destrueixen milers d'hectàrees de conreus". Una energia que és renovable, però que, assenyalen, "no és ni ecològica, ni sostenible ni justa". Per contra, defensen instal·lacions d'autoconsum a les llars i les empreses, comunitats energètiques i instal·lar les renovables aprofitant espais no naturals (teulades, aparcaments, polígons, hivernacles) i sòls ja degradats (pedreres, abocadors o descampats).

La plataforma Preservem l'Anoia ha denunciat que han detectat maquinària treballant sense permís als camps on hi ha prevista la instal·lació dels parcs fotovoltaics de Matacan, Escribano i Aspillera Solar, als municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous, Òdena i Jorba. La plataforma considera que s'està produint Pull Out Test, és a dir, una mena d'assaig per comprovar l'adequació dels terrenys per poder instal·lar plaques solars. Tanmateix, asseguren que s'està fent sense permís ni previ avís als ajuntaments de les localitats afectades.

Pressió per instal·lar plaques solars

La Quima Marsal va heretar uns camps del seu pare a Sant Martí de Tous. Ell els havia treballat tota la vida i la seva filla té molt clar que el seu pare no els hauria volgut veure mai plens de plaques solars. L'empresa que projecta una macroinstal·lació a la zona es va posar en contacte amb ella, ara fa tres anys, per oferir-li 1.000 euros per hectàrea l'any per llogar els camps, i li van arribar a doblar el preu per convèncer-la. Ella, però, s'ha mostrat ferma i s'hi ha negat. El portaveu de Preservem l'Anoia, Martí Senserrich, assenyalat que aquesta és l'estratègia que fan servir aquest tipus d'empreses, i segons denuncia, ho fan amb el vistiplau del Govern de la Generalitat. "La Generalitat ha passat la pilota de les renovables als pagesos i als propietaris i això és una vergonya en tota regla. Abans de fer res, l'empresa va a veure els propietaris. Jo firmo, jo no firmo... a què juguem? Estem jugant a una partida de pòquer?", lamenta.

La posició de la plataforma és ferma: s'oposa a la instal·lació dels tres parcs solars, que de forma conjunta, sumen un total de 150 hectàrees i unes 300.000 plaques solars, ja que consideren que s'estan ocupant camps cultivables en una comarca, que denuncien que ja està prou "castigada" per aquest tipus d'instal·lacions. "I no ens oposem a tot, però sí a un tipus de renovable que ve de fora i de grans empreses". En aquest sentit, defensa que hi ha molts altres llocs on es podrien posar les plaques sense hipotecar zones cultivables.

Imposició de l'empresa

L'acció de l'empresa és el que més ha indignat a la població de l'Anoia, ja que segons relaten han començat a fer prospeccions als camps on volen construir els parcs solars sense avisar els ajuntaments afectats i sense cap mena de permís. Aquesta situació és la que s'han trobat a Bellprat, on l'alcalde, Martí Gual, explica que l'Ajuntament se'n va assabentar per l'alerta dels veïns de la zona. Després de confirmar amb els seus tècnics que no tenien cap permís, han decidit obrir-los un expedient disciplinari per poder-los sancionar. Una situació similar s'ha donat a Sant Martí de Tous, on també tenen constància de diferents actuacions a la zona. L'Ajuntament ha demanat a l'empresa que aturi qualsevol actuació.

D'altra banda, els ajuntaments de Jorba i Òdena asseguren que encara no han detectat cap maquinària treballant als seus termes municipals i que tampoc han rebut cap petició per part de l'empresa. Amb tot, l'alcalde d'Òdena, Jaume Xaus, deixa clar que faran un informe i obriran un expedient sancionador davant de qualsevol actuació que detectin que es faci sense llicència.

S'esgotaran totes les vies

Les veïnes i els veïns afectades i afectats junt amb la plataforma adverteixen que esgotaran totes les vies, fins i tot, la judicial per aconseguir aturar aquestes instal·lacions. "Anirem al jutjat o allà a on calgui", ha explicat un altre veí afectat, Josep Tresserra. Ell i la seva dona van comprar una masia fa 35 anys a Sant Martí de Tous per anar-hi a viure quan es jubilessin. Fa dos anys, però, es van trobar que una empresa volia rodejar-los la casa de plaques: "quedàvem envoltats com un ou ferrat, nosaltres érem el rovell i la clara eren les plaques". Finalment, però, dos propietaris de terrenys van dir que no venien -un d'ells la Quima- i han aconseguit que les plaques els quedin per la part del darrere i a més distància, uns 100 metres.

Tot i aquesta modificació del projecte, Tresserra es mostra indignat i diu que no volen tenir un camp de plaques tan a prop de casa. També és especialment crític amb el paper de la Generalitat, ja que creu que no és l'administració qui decideix sinó que són "les mateixes empreses". "Les al·legacions que hem presentat la Generalitat ni se les ha mirat, les ha enviat a l'empresa i és l'empresa qui ens ha respost", lamenta. Sobre aquesta resposta relata que van quedar "perplexos" perquè la promotora els va dir que, un cop s'instal·lés el camp solar, la seva casa no es devaluaria sinó tot el contrari, tindria més valor perquè les plaques "promouen l'interès turístic".

Els projectes dels parcs fotovoltaics de Matacan, Escribano i Aspillera Solar --tots tres sumen entre 150 i 180 hectàrees-- ja han rebut la llum verda de la ponència ambiental. Tot i això, falta encara fer l'aprovació del projecte constructiu i també hi ha pendent que l'empresa presenti el projecte de les línies d'evacuació dels parcs. La plataforma Preservem l'Anoia, però també els Ajuntaments i veïns a títol individual han presentat al·legacions i recursos d'alçada al projecte, que encara no han estat resoltes. Des de la Plataforma Preservem l'Anoia han anunciat que, a partir de mitjans de desembre, ja poden engegar la via judicial si l'administració no respon els recursos o bé no reben la resposta desitjada.

L'Anoia, una comarca castigada

El president del Consell Comarcal de l'Anoia, Jordi Parcerisas, admet que la comarca de l'Anoia està molt "condicionada" per la seva ubicació geogràfica i per ser una zona de pas. Reconeix que ja existeix molta xarxa i línia elèctrica, i assegura que comparteix el cansament de molts ciutadans de la zona. Tot i això, Parcerisas creu que s'ha de tendir cap a una "major generació pròpia" d'energia de proximitat i "dimensionada" a la comarca. Sobre els projectes que hi ha sobre la taula, el president del Consell diu que faran costat als alcaldes amb les decisions que prenguin, però sí que ha explicat que s'han posicionat en contra de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que ha de travessar l'Anoia perquè és "molt agressiva".

A l'Alt Camp

Hi ha hagut talls intermitents al Pla de Santa Maria (Alt Camp).