El Sindicat d'Habitatge de Salt denuncia l'augment d'antiavalots en desnonaments contraris a la llei
El col·lectiu es reuneix avui amb la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona per demanar "responsabilitat" davant l'incompliment de les garanties que preveu la llei d'habitatge per les famílies vulnerables, així com davant les intervencions policials en els llançaments, especialment, quan hi ha menors afectades
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sal/Girona (Gironès, comtat de Girona) 21/12/2023.- Llegim a Directa que el desnonament que, fa una setmana, va deixar sense habitatge una família de Salt (Gironès), amb un menor, és una gota més del degoteig que la llei catalana d'habitatge hauria d'haver frenat. I és, també, la gota que duu el Sindicat d'Habitatge de Salt a denunciar, a més de l'incompliment de la protecció de les famílies vulnerables enfront dels grans tenidors, un enduriment de l'actuació policial a l'hora d'executar els desnonaments.
El col·lectiu en defensa de l'habitatge ha detectat que, des del novembre, ha augmentat la presència i violència d'unitats antiavalots per executar els llançaments. "Si un desnonament està programat a les nou del matí, per què a les sis s'acordona el carrer i apareixen quatre furgons d'antiavalots? És una estratègia que violenta l'entorn veïnal i la llegim com un càstig al moviment en defensa de l'habitatge", explica Judit Font, membre del Sindicat d'Habitatge de Salt.
Així ho faran arribar avui al Govern de la Generalitat, en una reunió amb la Delegació Territorial del Govern a Girona, en què també participarà el Departament d'Interior. La reunió va ser sol·licitada aquesta setmana pel Sindicat de l'Habitatge, arran de l'actuació de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra en els darrers desnonaments al municipi. "Volem posar el focus en la responsabilitat del Govern per tal que s'aturin els desnonaments amb cossos policials i que la Generalitat actuï perquè, com a mínim els preceptes de la llei d'habitatge aprovats al Parlament de Catalunya, es compleixin", exposa Font.
El Sindicat d'Habitatge de Salt denuncia que l'estratègia policial que han trobat en els darrers desnonaments implica més antiavalots per impedir la mobilització de suport a les persones afectades. En el darrer desnonament que ha intentat aturar el Sindicat d'Habitatge, tres persones han estat detingudes i un total de cinc han estat denunciades, acusades d'atemptat i resistència a l'autoritat. De les persones detingudes dimecres passat, durant la resistència pacífica al portal d'una família afectada, una d'elles va ser lesionada per un dels agents de l'ARRO, que va trencar-li un dit.
A més de la repressió cap al moviment en defensa del dret a l'habitatge, l'impacte de l'actuació dels antiavalots en les criatures que es troben enmig dels llançaments és una preocupació principal. "Hem vist com no s'ha donat l'opció que menors puguin marxar", afirma Font.
Gramina Homes nega l'accés a lloguer social
En els darrers tres mesos, el Sindicat d'Habitatge ha donat suport a les persones afectades per una vintena de desnonaments a Salt. La majoria, 14, s'han pogut aturar o ajornar, d'acord amb el que preveu la llei catalana d'habitatge davant situacions de vulnerabilitat socioeconòmica.
No és el cas, tanmateix, de la dona amb un nen a càrrec que va ser desnonada just fa una setmana, d'un habitatge propietat de Gramina Homes. El gran tenidor no ha ofert lloguer social a la família, que, sense alternativa habitacional, va ser ubicada en un recurs d'emergència. Durant aquests dies, han estat instal·lades en un hotel i, des del Sindicat d'Habitatge, expliquen que l'Ajuntament de Salt els ha allargat uns dies més l'estada. Es tracta d'una família que compta amb el certificat de vulnerabilitat emès pels serveis socials de l'Ajuntament.
L'executat dimecres passat, va ser el segon intent de desnonament de la família. Segons va recollir el Diari de Girona, durant els mesos de febrer i març, el jutjat va iniciar el procés de llançament i l'Oficina Local d'Habitatge va traslladar el cas a l'Agència d'Habitatge de Catalunya per començar un procés sancionador a Gramina Homes. L'Ajuntament va identificar que el desnonament és "improcedent seguint la legislació catalana".
"La llei catalana d'habitatge preveu protegir el dret a l'habitatge de persones que estan ocupant pisos de grans tenidors oferint-los un lloguer social, però només sabem dos casos en què ha tirat endavant, perquè la propietat era la Sareb", denuncia Font. "La llei no està servint per protegir les persones ni tan sols en els supòsits aprovats, que ja són restrictius, perquè demana un temps determinat d'empadronament i uns ingressos", detalla la membre del Sindicat d'Habitatge de Salt.
Des de l'entitat, denuncien la "indefensió" que suposa no poder exercir el dret d'accedir a un lloguer social i el paper que juguen els Mossos d'Esquadra a l'hora de "solidificar la vulneració de la llei catalana d'habitatge". "Una ordre judicial pot requerir la presència d'agents de policia, però tenint en compte que hi ha uns supòsits que protegeixen les persones que hi ha en aquests habitatges, per què es prioritza l'execució de l'ordre de desnonament per damunt dels drets d'aquestes persones?", problematitza Font.
El Sindicat d'Habitatge de Salt denuncia ''l'onada de desnonaments'' i critica ''la desproporció policial'' i reclama "aturar la presència de cossos antidisturbis en desnonaments amb menors"
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el Sindicat d'Habitatge de Salt (Gironès) s'ha concentrat aquest dijous al migdia davant la seu de la Generalitat a Girona per denunciar "l'onada de desnonaments i la desproporció policial" que, critica, ha viscut el municipi els darrers dies amb tres persones detingudes i cinc imputades quan intentaven aturar el darrer desnonament.
Una de les membres d'aquest sindicat, Judith Font, ha criticat que "els cossos policials participen de sentències totalment injustes i vulneren la llei catalana, que preveu una certa protecció davant de desnonaments".
Per això, el sindicat demana al Govern de la Generalitat "aturi la presència de cossos antidisturbis en desnonaments on hi ha menors" i que "vetlli pels drets de les persones per sobre del dret a la propietat".
"Qualsevol desnonament és un acte de violència", ha criticat Judith Font, durant l'acció del Sindicat d'Habitatge de Salt per denunciar "l'onada de desnonaments al municipi" les darreres setmanes. Font considera que "aquest acte de violència s'ha agreujat per la presència d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i ambulàncies", però també "pels horaris" en què s'efectuen que "van més enllà de l'hora fixada pel desnonament". En aquest sentit, la membra del Sindicat d'Habitatge de Salt ha criticat que els Mossos es presentessin a les set del matí en el darrer desnonament al municipi, quan estava previst a les nou. Es tractava del desnonament d'una família amb cinc fills menors d'edat, que vivien en un pis al carrer de Pep Ventura de Salt, que va acabar amb tres persones detingudes i cinc imputades.
"La presència dels ARRO tan d'hora davant de l'habitatge fa que els menors vegin el desnonament, abans que la família pugui portar-los a l'escola", ha denunciat Judith Font. Segons el sindicat, aquesta pràctica segueix "una estratègia policial que va més enllà de l'execució de la sentència". Una estratègia que consideren que exerceix "desproporció policial".
El 60% no poden assumir el lloguer mitjà actual
Durant l'acte, s'ha recordat que "Salt és el municipi que té la renda familiar més baixa de Catalunya" i s'ha posat damunt la taula que "segons dades 2021, el 60% de les llars saltenques no poden accedir a un lloguer mitjà de 600 euros mensuals, en un moment en què ja és molt superior".
A més, Font ha posat en relleu que "a Salt, hi ha poca oferta de lloguer" i ha denunciat les "situacions de racisme immobiliari" amb les que, assegura, conviuen moltes famílies a qui "se'ls impedeix accedir a un lloguer, inclús garantint l'assequibilitat econòmica per qüestions d'ètnia".
En la mateixa línia, la membre del sindicat Judith Font ha exposat que a Salt "hi ha 1.800 habitatges del parc que són de grans tenidors". "En el seu moment, formaven part del rescat de bancs i, després, van passar a fons voltor com el cas de Gramina Homes [propietària de l'últim desnonament] que ens ocupa", ha dit, i ha afegit: "Cal lluitar contra els fons voltor, que desposseeixen d'habitatge a la gent".
Una lluita que el sindicat entén que ha de venir del Govern de la Generalitat, però que de moment fa la gent "amb els seus cossos". "Els cossos policials utilitzen la força per fer fora les famílies i els que som allà per aturar els desnonaments", ha criticat Font, que diu que no entenen "quin paper vol jugar el Govern de Catalunya en aquestes situacions".
Per això, el sindicat ha instat al Govern de la Generalitat a "assumir responsabilitats" davant d'aquestes sentències de desnonaments que consideren "injustes". El sindicat també exigeix que "es vetlli pels drets de les persones per sobre del dret a la propietat" i reclama que "s'aturi la presència de cossos antidisturbis en desnonaments on hi ha menors".
Els agents van fer un passadís i ens van apallissar a totes tant com van poder"
En aquest sentit, una altra de les membres del Sindicat d'Habitatge de Salt, Sílvia Rispau, ha denunciat "la repressió policial" a què es va sotmetre a les i als activistes divendres passat durant el desnonament de la família amb cinc fills menors d'edat, que vivien en un pis al carrer de Pep Ventura de Salt. "Van decidir fer justícia pel seu compte; van fer un passadís i ens van apallissar a totes tant com van poder", ha relatat Rispau, que assegura que en el seu cas també la van "asfixiar com a George Floyd" amb la diferència que "van decidir no matar-me". Aquesta confrontació li va provocar una fractura en un dels dits de la mà.
Reallotjaments d'urgència
Des del sindicat també es denuncia el que consideren una "vulneració de la llei catalana", que asseguren "preveu una certa protecció dels col·lectius davant de desnonaments i obliga els grans tenidors a proporcionar un lloguer social a les famílies vulnerables". Per això, les i els activistes exigeixen als jutjats que "atenguin aquestes situacions de vulnerabilitat i protegeixin a la gent" perquè, asseguren, no hi ha alternativa per les sentències que els deixen al carrer: "El que acaben fent els serveis socials és fer reallotjaments d'urgència, en què es facilita a les famílies unes nits d'hotel addicionals per no acabar al carrer".
Una pràctica que consideren que "no és una alternativa de l'habitatge" que, a més, "se sostenen des de les administracions públiques". "La millor solució seria que es poguessin quedar al seu domicili, pagant el lloguer social a què tenen dret i no s'ha respectat", reclama Font, que diu que això "evitaria mesures assistencials".
Reunió amb el director dels Serveis Territorials d'Interior i el de Territorials a Girona
La convocatòria s'ha fet a les dotze, una hora abans que els rebessin el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Eduard Adrobau, i el director dels Serveis Territorials de Territori a Girona, Sergi Albrich.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada