Nord-est Llibertari: Aquest divendres a Figueres concentració solidària amb el poble palestí i assemblea a la plaça de Catalunya de la ciutat

divendres, 22 de desembre del 2023

Aquest divendres a Figueres concentració solidària amb el poble palestí i assemblea a la plaça de Catalunya de la ciutat

Aquest divendres a Figueres concentració solidària amb el poble palestí i assemblea a la plaça de Catalunya de la ciutat

Unes 3000 persones es van manifestar el dissabte al centre de Barcelona per reclamar la fi del genocidi a Palestina

Vestides majoritàriament de negre, la marxa va caminar darrere d'un grup de nens i nenes que portaven una reproducció del 'Guernica' de Picasso amb els colors de la bandera de Palestina

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 22/12/2023.- Avui divendres a Figueres, a les 7 de la tarda, hi haurà una concentració solidària amb el poble palestí i una assemblea posterior, tot aquesta vegada la plaça de Catalunya de la ciutat. Cada divendres des de fa setmanes hi han actes a Figueres contra la neteja ètnica sionista a Palestina i l'ocupació del territori per l'Exèrcit de l'Estat d'Israel.

Per més informació:

[https://www.openstreetmap.org/way/519063887]

[https://www.figueres.social]

Unes 3000 persones es van manifestar el dissabte al centre de Barcelona per reclamar la fi del genocidi a Palestina

Milers de persones van sortir pels carrers de Barcelona un cap de setmana més per reclamar la fi dels atacs de l'Exèrcit israelià sobre la població palestina. La protesta del passat dissabte va començar a la plaça de la Universitat i va avançar pel centre de la ciutat sota el lema Aturem el genocidi i l'apartheid a Palestina des del riu fins al mar.

A la capçalera de la manifestació s'hi llegia un missatge similar: Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d'armes amb Israel. Vestida la gent majoritàriament de negre, la marxa va caminar darrere d'un grup de nens i nenes que portaven una reproducció del 'Guernica' de Picasso amb els colors de la bandera de Palestina.

La manifestació va completar majoritàriament la consigna d'anar de negre com a senyal de dol pel que es considera una massacre de la població de la Franja de Gaza pocs dies abans de les festes de Nadal. Entre els crits més escoltats, "Gaza, no estàs sola" i "Palestina lliure des del riu fins al mar", que van acompanyar una multitud que va lluïr cartells i banderes palestines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...