El mercat de treball de les comarques gironines es frena

El mercat de treball de les comarques gironines es frena

Les comarques gironines tanquen el primer trimestre de l'any amb una taxa d'atur que s'enfila a l'11,29% amb 11.100 persones desocupades més que fa tres mesos

Més de 10.000 persones en l'economia submergida

El creuament de dades de la Seguretat Social i l'Enquesta de Població Activa indica que entre el 5% i el 10% dels ocupats no està donat d'alta

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 04/11/2023.- Llegim al Diari de Girona que els nivells d'ocupació a les comarques gironines no arranquen bé el 2023. La desacceleració s'accentua a la demarcació i tanca el primer trimestre de l'any amb més persones sense feina i un increment de la taxa d'atur. La demarcació va acabar els primers tres mesos de l'any amb una taxa d'atur de l'11,29%, un 2,75% més que a finals de l'any passat i gairebé al mateix nivell que el desembre de 2021, encara amb algunes afectacions per la pandèmia, quan la taxa era d'un 11,22%.

Augment de les persones aturades

Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el primer trimestre deixa 45.200 desocupats a les comarques gironines, 11.100 persones més que fa tres mesos, ja que el 2022 es va tancar amb 34.100 desocupats. Per trobar un increment superior a la demarcació de Girona entre el quart trimestre d'un any i el primer de l'any següent cal remuntar-se fins a principis de 2012, fa més de deu anys. Llavors el nombre d'aturats a Girona va créixer en 12.300 persones, respecte el desembre del 2011.

L'Enquesta de Població Activa (EPA) exposa que la taxa d'ocupació a la demarcació de Girona també ha caigut, concretament gairebé dos punts, passant del 56,22% al 54,24%. El primer trimestre es va tancar 355.400 ocupats a les comarques gironines, mentre que al desembre, la xifra se situava en 365.200 persones amb feina. Tanmateix, respecte al primer trimestre de l'any passat, La demarcació de Girona es manté per sobre de les xifres registrades llavors. Els primers tres mesos d'enguany van acabar amb 900 ocupats més que fa un any.

La fi de la campanya de Nadal juntament amb aquest punt mort abans d'arrencar la temporada alta pel que fa al turisme ha provocat una caiguda important del nombre de treballadors en el sector serveis, que ha passat dels 269.200 del desembre als 255.400, és a dir, 13.800 llocs de treball menys.

A més, la construcció també perd ocupats, 400 en concret. En canvi,l'agricultura i la indústria tanquen el trimestre creant ocupació. En el cas del primari amb un centenar més de treballadors, mentre que la indústria va tancar l'any amb 59.500 treballadors i a finals del primer trimestre s'havien incrementat fins als 63.800.

Rècord de persones inactives

254.500 persones a les comarques gironines estan inactives, és a dir que es troben en edat de treballar, però no estan buscant feina. Aquesta xifra és la més elevada de la sèrie història que recull l'INE, que es remunta fins al primer trimestre de l'any 2002. Respecte al desembre hi ha 4.200 inactius més.

D'aquest total, el grup principal son persones jubilades o pensionistes, malgrat que segueixen en edat de treballar, concretament 141.700 persones. En segon lloc, en aquest llistat, es troben els estudiants, que son 52.400 persones, seguides de les persones que duen a terme exclusivament tasques de la llar (44.800). Principalment, però, assolir la xifra més elevada de la sèrie història s'explica per l'increment d'estudiants, ja que fa un any eren 11.000 menys, és a dir, que s'han incrementat un 26,5% en els darrers dotze mesos.

Les xifres al Principat de Catalunya i al Regne d'Espanya

Pel que fa al Principat de Catalunya, la taxa d'atur ha crescut agairebé mig punt entre gener i març i s'ha situat en el 10,37%. El total d'aturats s'ha incrementat en 20.000 persones, un 5,17% més en comparació amb les xifres registrades en el tancament de 2022.

Al Regne d'Espanya el nombre de persones ocupades ha arribat a 20.452.800 persones a principis del 2023, una caiguda d'11.100 treballadors (-0,05%) respecte al trimestre anterior. En canvi, en un any s'han generat 368.000 feines (+1,83%). Les persones aturades han pujat en 103.800 persones en comparació amb els tres mesos anteriors i el total ha tornat a superar la barrera dels tres milions. A diferència que al Principat de Catalunya, a l'Estat, la desocupació ha caigut en 47.000 persones (-1,48).

Més de 10.000 persones en l'economia submergida

Més de 10.000 gironins treballen sense estar donats d'alta. Si es creuen les dades de l'última Enquesta de Població Activa, que comptabilitza 377.600 ocupats a la província en el tercer trimestre, amb els d'afiliació mitjana a la Seguretat Social al setembre -prop de 364.000-, el resultat és que al voltant de 13.000 gironins van treballar sense contracte o sense la seva corresponent alta d'autònom. És una xifra que ens manté estable en els últims anys i que situa entre el 5% i 10% el volum de treballadors que actuen en l'economia submergida.

Encara que la xifra no pot prendre's al peu de la lletra a causa de la diferent metodologia que empren -per exemple, l'EPA recull la situació dels ocupats pel seu lloc de residència i l'afiliació reflecteix on estan contractats-, els experts coincideixen que la diferència entre tots dos indicadors reflecteix de forma bastant aproximada el volum d'ocupació irregular.

Les dades de les comarques gironines queden molt lluny de províncies com Alacant, que lidera el rànquing espanyol amb 140.000 ocupats que no apareixen en les bases d'afiliació de la Seguretat Social; València, amb 105.000; Las Palmas, amb 59.370; Balears, amb 58.710; Toledo, amb 58.450; Cadis, amb 52.600; i Santa Cruz de Tenerife, amb 52.050.

Es tracta en tots els casos de demarcacions amb gran pes del turisme i també de la construcció, dos sectors on tradicionalment s'ha detectat més economia informal, juntament amb l'agricultura

Així i tot cal recordar que hi ha moltes altres activitats on el pes de l'ocupació irregular és molt elevada en tot el país, com les classes particulars, l'ocupació domèstica o els cuidadors.

Per al catedràtic del departament d'Economia Aplicada de la UA i expert en el mercat laboral Hipólito Simón, les dades també es podrien interpretar com «la reacció de certs empresaris a les cotilles que es deriven de la reforma laboral en relació amb l'ús obligatori per defecte de la contractació indefinida».

El secretari general de la UGT a la demarcació de Girona recorda que «darrera d'una persona treballant sense contracte, hi ha un empresari pirata que vol aprofitar-se de la situació de vulnerabilitat per treure guany privat». En aquest sentit lamenta que els empresaris es queixin per una banda que troben professionals, però per l'altra alguns d'ells «devaluen el mercat de treball aprofitant-se de gent sense contracte i pitjors condicions laborals».

En la mateixa línia, la secretària general de CCOO a la demarcació de Girona, Belén López, trasllada «tota la responsabilitat a les empreses, que són les que han de donar d'alta al sistema públic de seguretat social i a les cotitzacions a tots els treballadors». No obstant això, admet l'existència de treball irregular, «la majoria migrants, en situació irregular» i en sectors com l'hostaleria i l'agricultura. «La Inspecció de Treball hauria de fer actuacions més proactives per detectar aquests grups de treballadors que estan en situació irregular», va afegir.

Cobrar part del salari «en B»

Un informe recent d'Infojobs sobre el treball irregular apunta que un 11% dels treballadors espanyols afirma que és habitual «cobrar una part en B» del seu salari. L'estudi afegeix que la majoria de treballadors que cobra en negre són joves menors de 24 anys, i que la comunitat autònoma on més es paga en «B» és Andalusia.

«És molt probable que la situació econòmica de l'últim any, caracteritzada per la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu, hagi accentuat aquesta pràctica», apunta Mónica Pérez, directora de comunicació i estudis d'Infojobs.